Què passarà quan es topi cara a cara amb la bèstia?Sabíeu que Van Gogh va perdre l’orella a Occitània? La bellesa de l’imperi romà a Arles al centre de la costa blava.El paradís natural del delta de la Camarga és transitat per una estranya criatura. De què és al·legòrica la bèstia del Vacarès? Jaume Figueras i Trull, traductor per excel·lència de la literatura occitana ens guiarà a través dels joncs.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat
Ens posem al dia amb Gabrièu Pelisson (El Parpalhon Blau), el Youtuber Occità per excel·lència.Naveguem fins a un cantó a les fronteres d’Occitània. Niça, ciutat Savoiarda fins a l’any 1860, és un bon exemple d’identitat territorial. Què canta el Nissa Futbol Club?El Parpalhon Blau visita el País Invisible per explicar-nos el seu pas per OcTelé, la seva feina al HIGA i tantes altres coses.
País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat
Un paisatge sonor és allò que decora el dia a dia d’un espai. Les muntanyes també en tenen, i canvien: un bon dia, es van deixar de sentir ocells a Val d’Aran, i un dia, també, deixaran de tocar campanes. Pepito Rella és l’últim campaner de la seva família. Amb les seves tonades, les campanes anunciaven tot el que podia passar en un poble.També de Vilac és Cisco Sambeat, un dels responsables de la recuperació del llegat musical d’Aran. Adreçarem la recuperació de la música popular com a patrimoni, com es fa i què implica que la música estigui “viva”. Per parlar-ne, tenim amb nosaltres la Maika Casalí, qui treballa amb Tònho Cuito en la publicació d’un cançoner tradicional aranès, amb cançons que s’havien perdut fins ara.
País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat
Visca, visca! Hem perdut! La visió occitano-catalana de la derrota.
Al País Invisible celebrem la Diada de d’Occitània, si és que prenguèssim com a referencia el 12 de setembre de 1213, la derrota de Muret. Analitzar la batalla de Muret en termes occitano-catalans ens obre la perspectiva perduda d’una Occitània pròspera, pionera en la les ciències i la literatura.
Per endinsar-nos en la batalla ens armarem del llibre ÒC, de Griselda Lozano: un cantar de gesta contemporani que ens esclarirà les incògnites de la baixa edat mitjana que seran claus pel renaixement posterior.
País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.
És obrir la boca i ja tenim haters. En aquest episodi curt, parlarem amb el creador Parlars Mallorquins i l'occitana a Mallorca Perrine Alsina. A més de tornar sobre la creació de continguts en llengua pròpia, podrem conèixer la connexió ancestral de Mallorca amb Occitània, ja des de temps talaiòtics i fins a la invasió de Jaume I.
Si vols saber els pobles de la Val d'Aran compta les corbes de Canejan. Puja al cotxe per acabar aquest llarg viatge! 🚗Al costat del riu Toran, molt a prop de la seva confluència i xoc amb el riu Garona, neix la població de Canejan, un poble ple de cultura i tradicions. A 906 metres d’altitud i amb un trajecte ple de corbes, el seu accés limitat no evita que segueixi estant poblat. De fet, fa poc els seus habitants van recuperar la festa de Barbacans, una de les festes més antigues de la Vall d’Aran. Parlem de la fi de l’hivern i el renovament de la vida a la muntanya amb la recuperació del carnaval del Pirineu. Recordem la reintroducció de l’os bru al Pirineu i la polèmica que ha causat entre la gent que viu a la muntanya, que té opinions diverses sobre el mateix fet. En Manèl ens explica qüestions de l’os bru, animal llegendari de la Vall d’Aran. Finalment, parlem amb Noe Lastera, una de les que va impulsar la recuperació dels Barbacans, sobre la vida a Canejan, el despoblament rural i el ball de l’òs del Pirineu. Acabem amb “Non plores, Tonet”, una cançó tradicional occitana que parla sobre la bellesa de viure a la muntanya i la gent dels pobles aranesos.
Convit a Montpelhièr, convit a l’escalièr. La ciutat que va créixer sobre una muntanya de pèsols. Montpeller, ciutat occitana, i una de les poques ciutats de més de 100.000 habitants a França. Una població pionera, cosmopolita i moderna, envoltada pels rius Mauçon i Les. Els occitans li diuen “lo clapàs” i als seus habitants “clapassièr(a)s”. Avui en dia tenen uns 300.000 habitants, però amb l’àrea metropolitana deu arribar quasi al mig milió d’habitants. Expliquem com va ser l’engendrament de Jaume I i perquè aquest famós conquistador catalano-aragonès va néixer a Montpeller, l’antiga muntanya de pèsols més famosa d’Occitània i l’única ciutat gran occitana que antigament no era una ciutat romana. A Occitània en Veu en Off, en Manèl ens explica el funcionament de les Calandretes, les escoles occitanes. Contactem amb Mariona Albareda professora, occitanista i traductora que va estudiar occità a la Universitat de Lleida i parlem de l’ensenyament d’occità a diferents universitats amb Yan Lespoux, cap del departament d’occità a la Universitat de Montpeller. Finalment, viatgem per tota Occitània fins a arribar a Barcelona amb la companyia de Lou Dalfin i Los taxis de Barcelona, un grup occità i italià nascut a les Valades i que s’autodenominen els encarregats de ressuscitar la música occitana tradicional.
Valença o València? Mar i muntanya, els Alps envers el Meditarrani. Saltem de la Valença occitana situada als Alps a la València del mar Mediterrani… haureu d’estar atents per no perdre el fil! Valença, la ciutat que va donar nom durant molt temps a la dinastia francesa. Una ciutat occitana, situada al Dalfinat sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra. València, en canvi, és la ciutat de les arts, el caloret i la paella, tres coses que criden l’atenció dels guiris. Expliquem com va sorgir la regió històrica del Deflinat, ocupada per romans, al·lòbroges i francesos. I la relació que té aquest territori amb els hereus del tro del regne de França. En Ferriol ens relata un cas de llengua, situat una mica més avall que València, el panotxo de Murcia amb els seus pésoles i albercoques. Finalment, a més de tenir tots els accents dels països catalans a l’episodi, també en tindrem totes les personalitats: Lina Morgan, Cabra Fotuda o Fran Tudela, un influencer valencià molt conegut que defensa la importància de crear contingut i expressar-se amb la nostra llengua. Per acabar, juguem amb en Rodín a tirar la Panca, el seu nou single en occità on explica un joc lingüístic occitanocatalà inventat a Mallorca per parlants de les dues llengües.
La ciutat de l’amor o dels infidels? L’elitisme i la modernitat explicada per occitans i catalans. París, ciutat revolucionària travessada pel Sena i seu dels jocs olímpics del 2024. Una ciutat moderna, internacional i poblada per moltes cultures diferents, com els occitans i els catalans. El nostre corresponsal català, en Zaku, viatja a París i investiga sobre l’occità en aquesta gran ciutat. París és la ciutat del món amb més parlants occitans, de fet, hi ha més gent que parla occità a París que fora d’aquesta ciutat. Al llarg dels segles, hi ha hagut moltes migracions occitanes i al segle XVII ja trobem fonts que parlen sobre els emigrants del massís central que havien colonitzat la capital de França. En la seva secció, en Ferriol, explica el cas de llengua de les llengües d'Oïl i com a partir de la Revolució Francesa planifiquen des de França la desaparició de les llengües i dialectes altres que el francià, la llengua de palau. Portem a dos professors d’occità i català de la Universitat Sorbona de París, en Gilles Couffignal i l’Adrià Ballonga, que ens expliquen les diferents opcions per estudiar occità i català a la metròpoli, en contrast amb el que es pot estudiar a altres grans ciutats. Parlem amb en Michelle Martínez, director del centre d’estudis catalans a París i professor de català a Tolosa. L’episodi conclou amb un toc reivindicatiu a l’Òpera de París, on escoltem el cant tradicional a la cançó de Magalí, l’únic tros occità de l’òpera Mireille de Charles Gonoud, amb llibret de Michel Carré.
Aquí també hi han arribat: Occitans a l'Amèrica del Nord. Durant segles, els valdesos de Provença van ser exiliats als Alps i més tard a Suïssa. El segle XVII emprenen una missió suicida de tornar a ocupar les valls del Piemont, anomenada el Gloriós Retorn. Altres agafarien un vaixell Roïne avall i marxarien al nou continent (Estats Units; un destí manifest).
Han arribat els marcians. Rebem a l'estudi el director d'Això no És Suècia, en Sergi Cameron, per descobrir dues perles occitanes a la seva filmografia. Es tracta de Bugarach i Totes les Històries, ambientades respectivament al Llenguadòc i Val d'Aran. Descobrim Bugarag, aquest poblet que es va omplir de fanàtics amb l'anunciada fi del món de 2012, creient que els ovnis se'ls endurien. El Sergi hi va ser amb el seu equip, i en va treure un documental que va guanyar el premi FIPRESCI de la crítica.
"La descoberta occitana per a nosaltres, intel·lectuals de les valades, ha estat un alè de vida" Avui marxem a les Valades occitanes! D'una banda, parlem amb Lou Dalfin, "contrabandistes" de música occitana amb una dilatada carrera que visiten Barcelona. També veiem Bogre, la pel·lícula que ressegueix l'èxode dels bons homes a través de cinc països, unint també la Vall del Po a Itàlia amb el santuari de Queralt a Berga. Qui eren els bons homes? Els Càtars, també anomenats bons homes, van ser una heretgia religiosa molt estesa per occitània els segles X i XV. "Bogre" és l'insult que rebien. Els arguments de la seva persecució tenen coincidències esgarrifoses amb els arguments que han justificat altres genocidis. A més, els occitans sospitosos de ser càtars o d'haver acollit un càtar eren marcats amb una creu groga cosida al pitrall.
Un relat de terror gòtic que esdevé ben real a mitjan segle XVIII. La criatura era grossa i horripilant, com el gos dels Baskerville. Tregueu les lupes de detectiu,🕵🏻 que repassarem les morts i la cacera de la bèstia a través d’Occitània. Amb la Laia Baldevey, il·lustradora de ‘Mitologia dels Països Catalans’ (Efadós) coneixerem els mites de llops i licantropia del nostre entorn. Per continuar, parlarem amb en Carles Vela i Aulesa de l’alfabetització a l’edat mitjana i dels matrimonis de conveniència. Desmentim mites de com era el dia a dia a l’edat fosca.
La paraula bruixa apareix en occità cent anys abans que altres llengües. Éssers mítics i màgics o dones rebels reprimides per un poder patriarcal o misògin? Avui parlem de bruixes a la història i sobretot a la tradició popular i la mitologia occitana. Parlem de dones empoderades amb l’Alidé Sans, que ens presenta el seu treball"Arraïtz", un dels àlbums més destacats de l'any en què Alidé, amb un estil únic, recupera cançons tradicionals de tota Occitània amb una mirada d’empoderament femení, ruralitat, ecologia.
La gran figura de les lletres Jacint Verdaguer fa cap a Aran. Figures com encantats i fades fan presència a les tarteres de la Maladeta. Jacint Verdaguer dedica un cant sencer a la muntanya, una que va explorar des de Val d’Aran quan feia camí cap al Canigó. El nostre convidat Bernat Gasull és excursionista d’afició i ha resseguit els passos de Verdaguer per les diverses rutes. Revisarem també els seus darrers dies com exorcista i la petjada que deixà en Josep Condó Sambeat, gran de les lletres araneses.
Descobreix el que no vas veure durant el nostre periple de Sud a Nord d'Occitània, des de Montgarri fins a Vichèi.
Una sòrta de celebració del primer any del País Invisible on us duem el rere càmeres, les escenes eliminades, i els millors moments de la temporada 2023.
Un nou Occitània Explicada a Veu en Off apareix, i descobrim qui és la veu rere el teló. Estrenem el nou Jornalet i anem a un concert de les Cocanha.
És un annus horribilis… Però com diuen per aquí, mos petaçarem (ens apedaçarem)!
El segle XVI les gents d’Aran, Comenge i Aragó es prometien la pau, independentment del que fessin els seus regnes. A Pont de Rei hem visitat el monument que rememora aquest tractat de “Lies e Patzeries”.
On s’agafa el tren a la Vall d’Aran? La resposta és, a Tolosa. O a Sant Gironç. O a Montrejau… Amb prou transbords, era possible remuntar de Tolosa a l’Aran per camins de ferro. El fet es que el Pirineu occità estava molt ben connectat, en contrast a la indecisió al sud de la frontera pels canvis de governança, de Mancomunitat a República i finalment la dictadura. Revisem també l’evolució de la connectivitat Espanya–França passant per la Vall d’Aran fins al pla Guadalhorce (1926), que va ser l’oblit de qualsevol pla de ferrocarril que passés per la vall.
Parlem amb Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi, sobre el Vademecum Aranense, de la forma del seu activisme, de la seva obra i fins i tot de les seves relacions amb el País Basc.
En Zabala li explica a en Veu-en-off que a Navarra i a Guipúscoa van tenir també un occità propi. I en Zaku, a la seva secció, ens fa un resum d’aquest any a País Invisible.
I una recomanació musical amb Los de Sauvaterra per negar totes les fronteres. Parlem d’Occitània, “que per frontera no té més que la música d’una llengua vella que no es vol callar”.
10 Km. de revolts l’aïllen del món. Aquest poble que ens promet les seves 7 Meravelles. La sisena, no massa coneguda, ens durà “la millor vista de la Vall d’Aran”. Totes aquestes meravelles les conserva l’ajuntament del s.III al s.XVII.
El juny de 2023 ens va deixar Tònho Castet, el traductor al darrere del Tintín aranés, un activista de l’occità i president dels Paums de Vilamòs. El nom Castet sona arreu, i família i amics, a través dels Paums, han activat el temps lliure de tants veïns aranesos.
Jaume Massana Castet arranja les músiques de la poesia contemporània aranesa. Per a les veus femenines, l’associació han creat la coral de Les Paoeses. Els seus projectes els porten a Canejan i a Banhères de Luishon en recerca de fonts històriques pel projecte de carnaval de “barbacans” en el qual l’investigació de Jèp de Montoya ha permès recuperar nous elements a la tradició de la dansa de l’ós.
L’occitanisme viu gràcies a la seva comunitat i d’esforç. Avui farem una clucaca d’ullet als pirates i malifets que dediquen el seu temps a treure la cultura de l’oblit, amb la millor esperança de fer diversa la cultura de masses.
🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E24/Vilamos-Eth-Casthet-Arrevirat
El País de Cocanha. Vells mites d’abundància en colors pastel lapidats per les esteles de la Gran Guerra; un enfrontament sense sentit que va canviar la providència de tantes famílies occitanes. El seu enemic no era l’alemany.
La primera guerra mundial és un altre moment en què l’estat francès reclamava les seves colònies internes. D’ençà, l’unitat de França va ser refortida, la història manipulada, occitans i catalans humiliats.
"Als anys 60 hi havia qui rebia bufetades cada dia si parlava el català”
Parlem amb Joan Lluís Lluís de La Vergonha dins l’educació nacional. En un despertar adolescent recupera el català i acaba traduïnt Joan Bodon: l’autor de les trinxeres.
“Vaig descarrilar. I vaig trobar llibertat i felicitat als marges.”
🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E23/St-Felix-Mort-al-pais-de-xauxa
L’any que naixia TV3 pel català… Una altra televisió naixia per la llengua Occitana a Alvèrnia. El nostre convidat fa contacte amb Brasil, posant en perill la seva pròpia vida.
L’alvernés és un occità tancat, “estrambòtics” i captivador. Visitat per Astèrix a l’Escut Avern i ocupat pels feixistes durant la segona guerra mundial en el que es va conèixer com el Règim de Petain.
Diego Cerezo ha estudiat a la frontera nord entre l’occità, el dialecte alvernés i el que no ho és: l’arpità, el francoprovençal, champenois, francomtois… I el gallec.
El dialectòleg s’especialitza en les connexions entre el galaico-portugués i la primera llengua romànica de prestigi, l’occità.
Fou a Brasil, seguint el rastre del portugués, on en Diego va sumar-se a la lluita dels indígenes guaraní kaiowà de l’Amazones. Ens explicaran una experiència arriscant la integritat física pels drets humans contra l’odi.
És el Manel qui proposa una Oda a l’Odi, un sirventès. Aprendrem què és un sirventès i els actes ignominiosos de Guillem de Berguedà, que van quedar calcats a l’occità en els seus poemes d’odi o sirventesos.
En Zaku resumeix la nostra darrera presentació pública i argumenta a favor de les plataformes de contingut catalanes i occitanes: us presentem l’Aixeta i ÒcTele.
🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E21/Vichei-i-una-connexio-occitana-arpitana-guarani