Els Rebomboris del Pa van ser unes revoltes populars que van esclatar a Barcelona i altres poblacions de Catalunya el 1789, pocs mesos abans de l'esclat de la Revolució Francesa! Imagineu-vos! Just abans que esclatés el conflicte que acabaria amb l'Antic Règim, els catalans van protagonitzar unes protestes per queixar-se de l'augment del preu i l'escassetat del pa! On són, ara, aquesta mena de catalans i catalanes?

Tragèdia per partida doble! En aquest capítol traiem a passejar la Mini i també en Maxi, dos quissos molt bufons que val més que vigilem ben de prop. El que ha de ser un passeig per gaudir d'una celebració es converteix en un desastre absolut. Ens situem a Rússia, just per la coronació del tsar. Milers de persones s'han aplegat al voltant de Khodinka per veure i viure aquest gran dia. Els problemes logístics i la falta de planificació fan que la festa es converteixi en un infern.

La presó de Carandiru, un macrocomplex carcerari de Sao Paulo, serà l'espai escollit per passejar el Senyor Mel. L'any 1992 hi va haver un motí d'interns ocasionat per les males condicions de vida i la sobrepoblació de les cel·les, ja que fins a 30 presoners compartien un espai d'uns quants metres quadrats. De tota manera, el que va fer vessar el got va ser un simple partit de futbol a l'hora del pati. Un partit de futbol, això sí, entre dues bandes rivals.

En aquesta passejada anem fins a Santillana del Mar, un poblet de Cantàbria on ens espera una passejada ben plàcida. L'únic que ens pot pertorbar el capítol és que en Jambo es perdi per les coves dels afores del poble. Resulta que els turons que envolten Santillana del Mar estan plens de coves i conductes naturals. En aquests racons s'amaguen alguns dels secrets més antics de la humanitat. Per cert, en aquesta ocasió, el personatge d'en Fel és el marit de la Mercè, a veure com ens va.

La guerra de la Galleda Robada és un fet ben curiós: una guerra d'un sol dia, amb una única batalla (bastant sanguinària, per cert) i una anècdota per a la posteritat. Els soldats de Mòdena, després de vèncer els bolonyesos, es van plantar davant de la ciutat emmurallada de l'enemic i els van robar la galleda que feien servir per treure aigua del pou. D'aquesta manera, després d'una batalla que va deixar 2.000 morts, els modenesos van arrodonir-ho robant un coi de galleda mig podrida a l'enemic derrotat.

La primera mort per atropellament d'un tren és la cosa més trista que us pugueu imaginar, ara ho veureu. El pobre home que mor és el senyor William Huskisson, un parlamentari anglès, un brillant economista que tot el que té de geni també ho té de maldestre en el seu dia a dia. A aquest pobre home l'han convidat a la inauguració de la línia Liverpool-Manchester, un viatge inaugural que serà la seva sentència de mort.

Algú ha de ser el primer a fer-ho. Això ha passat en cada gesta assolida pels humans: algú ha de ser el primer valent i temerari a provar-ho. De vegades surt bé, de vegades és un autèntic desastre. A veure com és la passejada per la primera ascensió al Mont Blanc. Si aquesta ha sigut la primera ascensió vol dir que almenys arribem fins a dalt. Si baixem, ja seria fantàstic.

En aquest passeig ens fotem en problemes de veritat. La batalla de Mogadiscio potser us sembla poqueta cosa, potser ni la coneixeu. Almenys fins que us diguem que aquest episodi bèl·lic de Somàlia és el que va inspirar la pel·lícula "Black Hawk abatut", dirigida per Ridley Scott. Hem d'anar amb peus de plom, perquè ens deixaran en Trasto com un colador.

Ens situem a l'antiga Roma, amb un emperador fora de control: en Neró. Resulta que l'emperador Neró estava carregat de ximpleries. Ara diu que es vol fer construir un palau enorme, el més gran i el més luxós que s'hagi vist mai. Per fer-ho, però, necessita aplanar terreny. Les cases dels romans li fan nosa. És per això que decideix... fotre foc a mitja ciutat. Bé, aquí es barregen moltes teories, potser no va ser ell, però el que queda clar és la seva passivitat davant l'incendi. Mentre Roma cremava, ell contemplava les flames.

Ja es veia que passejant per Pompeia o durant la inundació del riu Groc la cosa podria acabar malament. En aquest capítol, en canvi, el títol fa molt mala pinta, però el nostre gosset està fora de perill. En Gandhi potser no tant, però els amos de la Rita poden estar tranquils. La qüestió és qui és el valent que interpreta en Gandhi. En Xuri, per motius evidents, no pot fer-lo, a ell l'esperen papers més interessants. En Gandhi és un paper que de moment li ve massa gros i s'acabaria fotent nerviós.

En aquest capítol, ens enfrontem a un dels pitjors desastres naturals de l'era moderna. El riu Groc, el més gran de la Xina i un dels més grans del món, es va desbordar i va arrasar centenars i centenars de quilòmetres de poblacions camperoles. La catàstrofe era inevitable, però la corrupció del funcionariat i la poca vista de l'emperador encara ho van empitjorar més.

La veritat és que la història de la Nala ens ha deixat ben parats: una gosseta que va amb tricicle (extret de les escombraries) perquè li fa mandra caminar. Més que una caminada, sembla un número de circ. D'això anirà el capítol: del meravellós circ dels Spark, un circ ambulant amb trapezistes, pallassos i animals exòtics portats de tots els racons del planeta. La Mary, per exemple, és una de les seves elefantes més ben ensinistrades.

La paraula epidèmia sona molt forta, sobretot si ens situem a l'any 1518. No, no va ser una epidèmia per se, però sí que va haver-hi morts. Estrasburg va viure una mena de catarsi col·lectiva, una histèria en massa que es va contagiar pels carrers de la ciutat i que va acabar amb un bon grapat de persones ballant sense parar. El més greu de tot és que es movien sense cap mena de música ni estímul. Ben bé com si estiguessin posseïts.

L'anunci és dramàtic, ja ens sap greu. Durant la passejada d'avui, assistirem a una mort en directe. Resulta que en Washington Irving Bishop, també anomenat mag Wellington, era un il·lusionista nord-americà que va morir l'any 1889 de la manera més estranya que us pugueu imaginar. Encara que sigui una passejada un pèl macabra, en Tor no corre perill i podrem anar amb el quisso sense problemes. Molta atenció amb en Xuri fent de mag, pobret.

Us traslladem al dia del primer incendi del Liceu, un fet que va tenir lloc durant el Carnaval de l'any 1861. De fet, el Liceu es va construir a la Rambla perquè, anys abans, un altre incendi va arrasar l'edifici que hi havia. Resulta que aquell espai era un convent de monjos, però uns revolucionaris liberals li van fotre foc. Amb el convent calcinat, aquell espai buit al mig de Barcelona es va aprofitar per crear el Gran Teatre del Liceu. Però desenterrar els cadàvers dels monjos per construir un teatre va portar terribles conseqüències.

En aquest episodi, tenim una passejada per gaudir amb la família: des dels més petits de la casa fins als més grans. El Balloonfest celebrat a Cleveland és un dia per commemorar i per omplir la ciutat de colors i somriures; ja ens ho acaba d'explicar en Fel, que s'ho sap de sobres i en té tots els detalls. Si no se n'acaba de sortir, l'Arnau li fa d'assistent i, per si tenim algun problema, en Xuri ens fa de pilot d'helicòpter de rescat, però no creiem que faci falta.

Comencem la passejada en un lloc fosc, humit i brut: els afores del Camp Nou als anys 80. I acabem en un lloc encara més fosc, humit i brut: el cau on uns segrestadors de pa sucat amb oli van tenir el pobre Quini durant 25 dies! Un forat de vuit metres quadrats, situat a dins d'un taller mecànic de Saragossa. Per als que no ho sapigueu, en Quini era el pitxitxi del Futbol Club Barcelona, i el seu segrest va representar una saquejada molt forta per al club i per a la societat catalana de l'època.

L'any 1974 els portuguesos van encapçalar una de les revoltes més pacífiques (i curioses) d'Europa. Heu de pensar que Portugal portava 48 anys sota la dictadura de l'Estado Novo, una dictadura que potser coneixem poc i ens sembla de fireta, però heu de tenir present que la dictadura de Salazar va ser un règim opressor i torturador. En aquest capítol, sortim amb en Saki pels carrers de Lisboa, per viure una nit històrica, una revolució pacífica que va enderrocar el poder.

Ens situem al campus de la Universitat Harvard, a l'estat de Massachusetts. Molt s'hauria de torçar per acabar com els pobres de l'expedició perduda de Franklin. La nostra gossa Neula és testimoni del naixement de Facebook, un treball de final de curs que al final es va convertir en una de les empreses més importants i amb més facturació de tot el món. En aquesta ocasió, sí que us podem garantir que la Neula torna a casa.

Sort en tenim que la Nix és un malamut d'Alaska, a veure si ens pot ajudar a sortir ben parats de l'expedició àrtica més desastrosa que va protagonitzar la Marina britànica. Parlem de l'expedició perduda de Franklin, una veritable desfeta en què la gran majoria de mariners van morir de fred, de fam o bé intoxicats per unes maleïdes llaunes de menjar que els van fer anar de corcoll. Per cert, en aquesta ocasió en Xuri té una gran responsabilitat, ja que serà el capità Franklin.