Avui viatgem pel passat, present i futur del ferrocarril a Catalunya.
Descobrim com van arribar els primers trens, l’auge dels carrilets, els efectes de la Guerra Civil i del franquisme, i per què avui Rodalies continua patint retards i centralisme.
Reflexionem sobre les connexions que falten, el traspĂ s del servei i com el tren podria ser clau per la sostenibilitat i la cohesiĂł del paĂs.
Avui ens endinsem en una altra tradiciĂł molt arrelada a Catalunya: Tots Sants.
Descobrirem els orĂgens de la Castanyada, la figura de la Castanyera, els panellets i el significat dels cementiris, des de MontjuĂŻc fins al petit cementiri de Teresa a Bausen.
Parlarem de rituals, llegendes i la manera com recordem els que ja no hi són, i també de la ruta de cementiris a escala europea, que combina història, art i memòria.
Un viatge entre passat i present per entendre les nostres tradicions i el nostre llegat cultural.
La por Ă©s una emociĂł tan vella com la humanitat.
Els nostres avantpassats ja tremolaven davant depredadors, tempestes i foscor molt abans que existissin els fantasmes de llençol o les carbasses de Halloween.
En aquest episodi de La història que no sabies descobrirem com la por ha modelat la nostra vida i el nostre folklore: del Comte Arnau i les bruixes als hospitals abandonats, passant per les primeres pel·lĂcules de terror i els llocs mĂ©s inquietants de Catalunya.
Perquè potser la por no és res més que això: una història que encara ens vol parlar.
Le Manoir du Diable de Georges Méliès (1896)
Joan Pujol, à lies Garbo, és un dels personatges més fascinants del segle XX. Va ser un espia autodidacte que va enganyar els nazis... Va inventar una xarxa sencera d’agents ficticis, va fer creure a Hitler que el desembarcament de Normandia era una distracció... i va ser condecorat pels dos bà ndols.
Aquesta és la seva història. Amb guerres, mentides, silencis, matrimonis trencats... i una desaparició fingida que va durar prop de quaranta anys.
Catalunya no va néixer en un dia… ni en un segle. Abans de ser “Catalunya”, aquest territori va ser un caramel per ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, musulmans i carolingis.
En aquest episodi repassem com es va anar teixint —a base de conquestes, mercats i vil·les romanes— el tapĂs històric que acabaria donant forma al paĂs.
Quan va acabar la Guerra Civil, el que va començar va ser una altra guerra: la del menjar.
En aquest episodi entrem dins les cuines de la postguerra, on les cartilles de racionament marcaven què podies menjar (si és que hi era), i l’estraperlo era l’única manera de posar alguna cosa decent al plat.
Descobrim com era viure en una llar amb avis, criatures, cunyats i poca cosa més que pa negre i imaginació.
I sobretot, parlem d’elles: les mares que alletaven sense força, criaven amb res, cuinaven sense ingredients i sostenien la vida amb les mans i amb silenci.
Una resistència que no surt als llibres… però que encara es recorda.
L’any 1348, el món conegut va canviar. Sense cap declaració oficial, ni fronteres tancades, ni cap autoritat capaç de contenir-la, la mort va arribar per mar. Des del port de Marsella, i després per Barcelona, la pesta negra va començar la seva marxa lenta i devastadora per Catalunya.
Una pandèmia que no va fer distincions de classe, edat ni territori, i que en pocs mesos va convertir la vida quotidiana en una lluita per la supervivència.
A Catalunya, com a la resta d’Europa, ningú no estava preparat per al que venia.
Per què tants comtes es deien Ramon Berenguer? Qui va ser el primer? I per què l’últim ja no es va dir aix�
En aquest episodi fem un viatge pel nom més repetit de la història catalana, descobrim què s’hi amagava darrere i repassem noms medievals que han sobreviscut, d’altres que s’han perdut… i d'altres que millor que no tornin!
Un exèrcit francès, una muntanya catalana... i un noi amb un tambor.
Què va passar realment al Bruc l’any 1808? És cert que els soldats de Napoleó van fugir espantats per l’eco d’un timbal? O tot plegat és només una llegenda ben explicada?
Parlem del Timbaler del Bruc, un dels mites més potents i sonors de Catalunya.
La Batalla de l’Ebre no va ser només una operació militar: va ser un acte desesperat d’esperança, una ofensiva simbòlica que volia demostrar que la República encara era viva.
Però va acabar sent una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil espanyola.
Hi van combatre més de 200.000 soldats. Molts gairebé eren nens i molts altres no van tornar. I molts encara avui no tenen nom, ni tomba, ni reconeixement.
Aquest episodi és per a ells.Perquè mentre hi hagi qui els busqui, la seva memòria no desapareixerà del tot.
Les illes d’Eivissa i Formentera tenen la paraula platja i festa lligades, però aquestes illes amaguen una història molt més rica i antiga.
En aquest episodi, descobrim la història d’Eivissa i Formentera, des dels seus pobladors antics fins a l’arribada dels pirates, passant per la seva identitat cultural, la seva naturalesa i com el turisme ha deixat una empremta que va molt més enllà de la festa.
Descobrim la història dels fars dels Països Catalans, uns guardians de la costa que han il·luminat navegants, vist naufragis, inspirat llegendes i, fins i tot, ajudat contrabandistes.
De la Costa Brava a Menorca, passant per Mallorca i València, un viatge per aquests fanals de pedra i llum que encara avui són molt més que boniques postals.
Quan passes pels carrers de Palma o recórrer la Serra de Tramuntana, sovint oblides que aquesta illa ha estat un punt clau del Mediterrani durant mil·lennis. En aquest episodi de La història que no sabies, descobrim com Mallorca ha vist cultures com els talaiòtics, romans, musulmans i catalans deixar la seva empremta, i com avui lluita per mantenir la seva llengua i tradicions davant el turisme massiu que ha canviat l’illa per sempre.
Avui, anar a la platja és sinònim de relax, gelat i tovallola. Però fa 150 anys, banyar-se al mar era una prà ctica mèdica, gairebé escandalosa!
En aquest episodi descobrim com van començar els banys terapèutics, les casetes de bany amb rodes, els primers estiuejants amb banyador llarg i la transformaciĂł de la costa catalana en destĂ turĂstic.
Del tren a Mataró al modernisme de Sitges, passant per balnearis i colònies escolars: aixà va néixer l’estiu tal com el coneixem.
Menorca és molt més que platges: és una illa amb una història mil·lenà ria que encara avui deixa empremta en la seva gent, cultura i paisatge.
Avui recorrem des dels talaiots fins als segles de domini anglès, passant per les tradicions que encara es mantenen vives i descobrim com el turisme ha canviat l’illa, però també com la seva essència continua resistint.
Quan camines pel camà de ronda entre Calella de Palafrugell i Llafranc, amb el mòbil a la mà i ulls posats a la posta de sol, probablement no sospites que aquest sender tan pintoresc va néixer per fugir dels pirates.
En aquest episodi descobrim com la Costa Brava (i el litoral, en general) va ser una frontera en guerra durant segles: atacs berbers, desembarcaments temibles com el de Barba-rossa a Palamós, pobles com Cadaqués reduïts a cendres i torres de guaita convertides en salvació.
Del segle XVI al contraban del franquisme, seguim les passes dels guaites, carabiners i vilatans que van recĂłrrer aquests camins per sobreviure.
Una ruta que avui Ă©s idĂl·lica, però que ahir va ser vital.
Al segle XIX, milers de catalans van creuar l’Atlà ntic per fer fortuna. Alguns ho van aconseguir… i van tornar decidits a demostrar-ho.
Cases exòtiques, carrers nous, escoles, i també ombres que no es poden ignorar.
Avui descobrim com la febre americana va deixar empremta a Catalunya —amb elegà ncia, amb ambició i amb més d’un secret al bagul.
Les Illes Balears amaguen en els seus noms un passat ric i fascinant. En aquest episodi explorem les arrels i els significats dels noms de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, descobrint les influències culturals i històriques que han deixat petjada en aquestes terres mediterrà nies.
Un viatge per paraules que expliquen la història i la identitat de les illes.
L’any 1659, sense guerra ni consulta, Catalunya va perdre un terç del seu territori històric. El Tractat dels Pirineus va posar pau entre Espanya i França… i va partir Catalunya pel mig. El Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i part de la Cerdanya van quedar a l’altra banda d’una frontera que abans no existia.
En aquest episodi descobrim com es va traçar aquesta lĂnia, què va suposar per a la gent d’ambdĂłs costats, i com, segles desprĂ©s, la Catalunya Nord continua lluitant per mantenir viva una identitat que no surt als llibres d’història.
🎙️ Un episodi per entendre com una firma pot dividir un paĂs… i una memòria.
El 1809, gairebé 9.000 soldats francesos van ser abandonats a Cabrera, al costat de Mallorca, convertint l’illa en un dels primers camps de concentració de la història. Sense menjar ni refugi, només 3.600 van sobreviure.
Un episodi desconegut i incòmode que ens recorda que, de vegades, també hem estat al costat equivocat de la història.