Com fem la selecció dels temes? Quant de temps necessitem per preparar un episodi? I per fer-ne la postproducció i la publicació? Avui us expliquem com funciona la màquina darrere dels micros. Som-hi!
El Joan respon algunes preguntes més difícils que ens van fer arribar els oients:
Andreu:
[0:15] Bon dia, Joan!
Joan:
[0:16] Bon dia!
Andreu:
[0:18] Què, com estàs?
Joan:
[0:20] Jo estic rebentat, avui, perquè ja saps que estem fent la reforma a casa, i aquest cap de setmana he estat amb una escarpa i un martell picant, picant, picant, i tinc unes butllofes…
Andreu:
[0:33] Què són, les butllofes?
Joan:
[0:34] Són aquestes com bombolles o no sé com dir-ho, no?, aquesta mena de coses que apareixen a la pell quan tens fregaments amb alguna cosa, no? Jo és que amb la maça, com que no hi estic acostumat, no l'agafava prou fort o (alguna cosa) i feia com una mena de (fregament), i se m'han fet dues butllofes.
Andreu:
[0:50] Sí, o quan estrenes sabates noves i se't fa una butllofa al turmell, un fregament a la pell.
Joan:
[0:58] Sí.
Andreu:
[0:58] Bé, doncs jo puc dir que una setmana llarga després del Campus ja estic recuperat. M'ha costat, eh?, per això, recuperar-me, perquè va ser molt intens. No només va ser intens el Campus en si, sinó les setmanes prèvies o, sobretot, l'última setmana abans, que vam estar fent tots els preparatius, acabant de preparar totes les activitats, tots els detalls, i clar… això, m'ha costat. Aquest dissabte passat vaig fer una migdiada d'aquestes curatives i ja estic bé.
Joan:
[1:33] Molt bé, molt bé, molt bé. I una pregunta, és que jo tinc curiositat, perquè aquest any, al Campus, tot el que eren les sessions de conversa les has preparat tu, no? Bàsicament. Que altres anys ho havia fet la Sílvia.
Andreu:
[1:46] Sí. Bé, el primer any ho va fer la Sílvia, el segon any ho vam fer a mitges, ella i jo, i aquest any ho he fet jo.
Joan:
[1:53] D'acord. Jo, del Campus només vaig fer una classe, perquè normalment les feu tu i la Sílvia, bé, classe, una sessió de conversa d'aquestes, i del material que vas preparar crec que no vam passar dels primers 15 minuts que tu havies previst. Tu vas aconseguir fer servir tot el material?
Andreu:
[2:09] Sí! Sí, sí, jo ho vaig gastar tot. Però clar, vaig fer-ho sabent quanta estona em dura a mi una activitat. No? Clar, els tempos eren segons la meva percepció, la meva manera de fer, però per a tu és diferent. I per a la Sílvia segur que també. Però bé, Joan, què, estàs content amb el Campus?
Joan:
[2:31] Sí, va anar molt bé, no? Vaja, no ho sé, un èxit d'assistència. Aquest any, quan vam fer aquell moment que fem ara ja, jo crec que ja és tradició, de fer una valoració amb els participants, hi havia molt poques crítiques. D'altres anys havia sigut potser més…
Andreu:
[2:47] És veritat. Sí, sí, fins i tot hi va haver un parell de persones que van dir… és a dir, posem en context els oients: al principi del Campus vam donar uns paperets als participants, un paper verd, un de blau i un de groc, i a cadascun hi havien d'escriure una cosa diferent, que eren els objectius que tenien respecte al Campus, els millors moments i propostes de millora. I això ho vam compartir l'últim dia, com dius, quan vam fer el taller de cuina i després el sopar. I hi va haver… crec que un parell de persones que van dir: "No canviaria res". No? Que no tenien cap proposta de millora. I llavors els hi vam dir: "D'acord, però llavors, si torneu l'any que ve i fem exactament el mateix, no us queixeu".
Joan:
[3:31] No sé si era per falta d'imaginació o perquè realment els va agradar molt.
Andreu:
[3:38] Des d'aquí, moltes gràcies a tots els que hi vau participar. Sé d'algunes persones que s'ho van estar pensant molt, algunes que no van poder, que volien, però no van poder venir. Llavors, bé, ara encara és aviat per anunciar el Campus del 2026, és molt aviat, però el que podem dir és que, per part nostra, hi ha la voluntat de fer-lo.
Joan:
[3:59] De fet, no sé si has anat a la web del Campus, però he posat un missatge que diu: "Si estàs pensant en participar al Campus de l'any que ve, segurament seran aquestes dates. Si vols, escriu-nos un missatge en aquest mail i t'apunto a una llista i t'avisarem".
Andreu:
[4:14] Exacte. O sigui, si voleu ser els primers a rebre informació, quan ja estigui… sigui oficial, que fem el Campus de l'any que ve, podeu escriure a info@easycatalan.org i llavors us mantindrem informats.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
El Mike ens va dir que amb l'episodi sobre el sexe ens havíem saltat uns quants passos, perquè abans de tenir relacions amb algú, cal CONÈIXER algú. I com es fa per conèixer gent catalanoparlant? Els assistents del primer episodi amb públic ens van ajudar a reunir diversos consells. Som-hi!
Els participants del Campus van preparar algunes preguntes perquè les responguéssim espontàniament. A veure què volien saber...?!
Continuem la conversa a partir de les expressions preferides dels participants del Campus.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:17] Com estàs?
Sílvia:
[0:18] Molt bé!
Andreu:
[0:19] A veure, què ha passat?
Sílvia:
[0:22] Sí, és una petita sorpresa. En el pòdcast encara no ho havia dit, però estic embarassada.
Andreu:
[0:29] Som dos al micro, però tres a l'escenari.
Sílvia:
[0:31] Exacte. A més a més, aquest pòdcast l'estem gravant des de la llibreria Ona de Barcelona. Això vol dir que, per tots els que estigueu sentint el pòdcast en diferit, podeu veure aquest vídeo a través de les càmeres que acaba de muntar el Joan i, per tant, ens podreu veure a l'Andreu i a mi, que normalment no ens veiem en el pòdcast.
Andreu:
[0:52] Exacte, és la primera vegada, de fet, que gravem... No, la primera no, perquè a l'edició, a la primera edició del Campus vam fer un episodi en una plaça de Gràcia amb molt de soroll de fons, un episodi improvisat, però clar, la primera vegada en aquestes condicions, no?, amb públic, és aquesta. Llavors, hola a tothom, benvinguts al primer episodi amb públic d'Easy Catalan. Moltes gràcies a la llibreria Ona per acollir-nos. Sí? A la Pilar, a la Montse i a tothom que ens ha facilitat aquest espai. Estem molt agraïts i molt a gust aquí, a la llibreria Ona, perquè és un lloc on el català té una presència molt i molt important.
Sílvia:
[1:35] Oi tant! I també moltíssimes gràcies a tots els que heu vingut fins aquí, als participants del Campus, també, perquè aquesta setmana estem fent el Campus d'Estiu, i és una de les activitats que estem realitzant, i està anant molt bé, no?
Andreu:
[1:49] Doncs sí, jo crec que... bé, els tenim aquí davant, participants del Campus, esteu contents, de moment?
Sílvia:
[1:55] Verd, vermell.
Andreu:
[1:58] Sí? D'acord.
Sílvia:
[1:58] Bé, bé, bravo, bravo!
Andreu:
[2:00] Això és un bon senyal, i també que pràcticament la meitat dels participants són repetidors, han… van venir l'any passat i/o l'anterior, per tant… molt contents!
Sílvia:
[2:11] Oi tant. Moltíssim, moltíssim!
Andreu:
[2:14] Encara queden uns dies de Campus.
Sílvia:
[2:16] Encara.
Andreu:
[2:17] Activitats per fer, farem un taller de cuina, anirem a Vilanova i la Geltrú.
Sílvia:
[2:22] Al cine…
Andreu:
[2:22] Al Castell de Montjuïc.
Sílvia:
[2:24] I ens ho passarem molt bé junts.
Andreu:
[2:26] I parlarem moltíssim. Sí. Aprofito per dir que els que ens estiguin escoltant, que no són aquí, aquest episodi també estarà publicat com a vídeo al canal de YouTube del pòdcast, que també té un canal de YouTube. Els que sou aquí, escolteu el pòdcast des del canal de YouTube? Sí…?
Sílvia:
[2:43] Ai, mira, algú sí.
Andreu:
[2:44] La majoria no, però alguns sí.
Sílvia:
[2:46] Alguns sí! Ah, molt bé.
Andreu:
[2:47] D'acord.
Sílvia:
[2:48] Interessant.
Andreu:
[2:49] Doncs sí, Easy Catalan Podcast. És fàcil de trobar. Perfecte. I bé, abans de començar amb el tema del dia, volem fer-vos un anunci, una novetat que tenim per compartir, i és que aquest any, al gener, vam fer un repte de 30 dies, sí? Vam fer una activitat a Discord, que és el punt de trobada que tenim amb la comunitat. Discord és una aplicació i una web que té canals de xat i canals de veu, i allà vam fer un repte on cada dia, durant un mes, hi havia una activitat per fer. Aquesta activitat podia ser escriure un text, enviar una foto, un àudio, compartir alguna cosa, cada dia d'un tema diferent. Doncs, què passarà, Sílvia?
Sílvia:
[3:32] Doncs que en tornarem a fer un altre! Així que, si ens voleu acompanyar, com ho han de fer?
Andreu:
[3:36] Doncs, per participar en el repte, que començarà al mes de setembre, encara tenim l'agost per descansar, sí?, vacances, tranquil·litat, però al setembre, si voleu reprendre l'activitat i parlar cada dia, practicar cada dia el català amb nosaltres i amb altres aprenents, doncs us heu de fer membres de la comunitat, potser ja ho sou, des de easycatalan.org/membership, i simplement amb això ja tindreu accés a totes les activitats del repte.
Sílvia:
[4:05] El repte serà com l'última vegada, que el farem al Discord, així que si ja teniu accés al Discord, podreu accedir en aquest repte.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Qui més, qui menys, tots passem pel súper de tant en tant, i hi ha algunes coses que ens poden treure de polleguera. Avui en comentem algunes. Som-hi!
Sílvia:
[0:15] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:17] Bon dia!
Sílvia:
[0:18] Com anem?
Andreu:
[0:19] Molt bé! A veure, aquesta és la setmana del Campus, però tu i jo ara mateix no estem al Campus.
Sílvia:
[0:26] D'acord, doncs si aquesta és la setmana del Campus, tu i jo ara mateix som al Campus.
Andreu:
[0:32] És a dir, perquè la gent ens entengui, aquest episodi, òbviament, no l'hem gravat durant la setmana del Campus, l'hem gravat abans, però, de fet, justament avui estarem gravant l'episodi amb públic a la llibreria Ona.
Sílvia:
[0:47] Sí. Espero que vagi molt bé. Pensa, Andreu, que jo no sabia que no era en directe. Me'n vaig "enterar" fa uns dies, me'n vaig assabentar fa uns dies.
Andreu:
[0:56] Ah!
Sílvia:
[0:57] Jo em pensava que era en directe directe, o sigui, que gravaríem en directe i que seria un directe, com un directe de YouTube, però un directe de pòdcast, i el Joan em diu: "No, no, Sílvia, però què dius? Que estàs boja o què? Com vols que fem això? Si seria… seria una cosa faraònica". I dic: "Jo què sé". I diu: "No, nosaltres gravarem, ho editaré i després s'emetrà". I dic: "Ah, doncs molt més fàcil, d'acord, d'acord".
Andreu:
[1:25] Clar, no, és que ho vam dir malament, perquè "directe", clar, per als assistents serà en directe, però a internet no. Per tant, l'episodi que haurem gravat al Campus sortirà una mica més endavant, perquè l'hem d'editar, sortirà a principis d'agost. Llavors, el Campus és l'última activitat així important que fem durant el curs, com a activitat per aprendre i practicar el català. Quan serà la pròxima oportunitat perquè la gent s'apunti a fer alguna cosa amb nosaltres?
Sílvia:
[1:55] Doncs, si ens trobeu molt molt molt a faltar, ja us podeu apuntar a les classes que farem a partir del setembre.
Andreu:
[2:03] Exacte, els pròxims cursos trimestrals, cursos pròpiament dits i cursos de conversa, començaran a finals de setembre. Ja podeu entrar a classes.easycatalan.org per consultar els horaris, els grups, els nivells, els preus i les dates. Allà hi ha tota la informació. Classes.easycatalan.org.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Avui fem un #temadelRandy i parlem d'expressions fixades que consisteixen en una comparació, sovint amb un animal. Som-hi!
Comentem altres expressions comparatives:
Andreu:
[0:15] Bon dia, Joan!
Joan:
[0:16] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:18] Què, estàs preparat?
Joan:
[0:19] Preparadíssim, preparadíssim.
Andreu:
[0:20] Buà, que la setmana que ve ja comencem el Campus, eh?
Joan:
[0:23] Sí, sí, sí, sí, sí, sí. I a més a més, el 24, què?
Andreu:
[0:26] El 24, primer pòdcast en directe!
Joan:
[0:28] En tens ganes o què?
Andreu:
[0:30] Moltes, però estic una mica nerviós.
Joan:
[0:32] I espantat?
Andreu:
[0:34] Més que res per les qüestions tècniques, no?
Joan:
[0:37] Sí, sí, sí, sí.
Andreu:
[0:38] Perquè… vaja, jo sempre tinc problemes amb l'ordinador i els micros…
Joan:
[0:44] A mi em fa molta por tot el… perquè clar, com que volem gravar imatge, ja m'han avisat que les càmeres a vegades s'escalfen massa en espais tancats i amb la calor que farà…
Andreu:
[0:55] Però això no… no ens ha de fer patir, perquè a la llibreria Ona hi ha bona climatització, estarem bé, estarem a gust. Per tant, si dijous 24 voleu passar una estona divertida amb nosaltres, al primer pòdcast en directe que fem amb públic i… bé, anar a un refugi climàtic, al final, no?, perquè també és un tipus de refugi climàtic.
Joan:
[1:17] Sí, sí.
Andreu:
[1:17] Doncs veniu a les 6 de la tarda, començarem cap a les 6, a la Bookeria. La Bookeria és, no el mercat que hi ha a les Rambles de Barcelona, sinó la sala de la llibreria Ona on fan els esdeveniments. Fan les presentacions de llibres, hi fan xerrades, activitats diverses, i també, ara, el pòdcast en públic d'Easy Catalan.
Joan:
[1:41] Sí. És molt important que quan entreu no us espanteu, perquè jo me'n recordo el primer dia que hi vaig anar, i quan entres és com un espai petit, baixes unes escales, hi ha un espai petit i sembla que no hi hagi d'haver res més. A vegades… No? No sé, a mi em va donar aquesta sensació, però després aquesta llibreria és enorme! Hi ha unes escales per allà, tires més enllà i hi ha molt espai.
Andreu:
[2:01] Sí.
Joan:
[2:01] Vull dir que el dia que vingueu, entreu i ja està.
Andreu:
[2:04] Té molts espais diferenciats. Hi ha una part de literatura infantil, amb jocs, aquesta part de la Bookeria, on s'hi pot anar qualsevol dia a fer un cafè, a fer una infusió i llegir o estudiar. És una mica com una biblioteca i alhora una sala d'actes.
Joan:
[2:22] Sí, està molt bé, l'espai és preciós. I la llibreria és genial, o sigui, podeu venir… el pòdcast serà cap a les 6, podeu venir mitja hora abans i fullegeu uns quants llibres en aquell espai tan xulo. Tots en català, no?
Andreu:
[2:35] Exacte. Aquesta llibreria el que té de particular és que tots els llibres són en català, tot és literatura catalana o literatura estrangera traduïda al català, excepte una prestatgeria que té literatura catalana traduïda a altres llengües. O sigui, tot va entorn del català i la literatura catalana.
Joan:
[2:53] I si veniu, també podreu comprar el "Llengut", el joc aquest que va fer l'Andreu i la Patrícia, sobre el català i això, que el tenen allà en venda, no?
Andreu:
[3:00] És veritat, sí. A la llibreria Ona han acollit molt bé el "Llengut", que és aquest joc sobre llengües, sobre el català, però sobre llengües de tot el món. És un joc tipus trívial on hi ha sis categories de preguntes i tot de curiositats lingüístiques que… bé, podem dir que és una mica per a "freaks", per a friquis de la llengua.
Joan:
[3:22] Però al final és com tots els trívial, que agafes la targeta i et diuen: "Qui va ser l'emperador romà que…" i dius: "Què?" Doncs el mateix, no? Et preguntaran una cosa de llengua que no sabràs ni de què va, però aprendràs… aprendràs jugant.
Andreu:
[3:35] Clar, no es tracta tant de saber-ho tot com de provar sort i guiar-te una mica per la intuïció, els coneixements que puguis tenir, i això, i aprendre.
Joan:
[3:45] I es pot dir alguna cosa de què anirà el pòdcast? O és més secret?
Andreu:
[3:50] Clar, de què anirà el pòdcast encara no ho sabem. No ho sabem tampoc nosaltres, perquè ho acabarem de definir amb els participants del Campus d'aquest estiu.
Joan:
[4:00] D'acord, d'acord, d'acord, d'acord. Però segur que farem intervenir el públic i tothom podrà participar, no?
Andreu:
[4:05] Clar, això sí! A més a més, després farem la sobretaula, no?, farem el bonus i xerrarem amb tots els assistents. Per tant, us animem a venir perquè us volem conèixer. Si no he tingut ocasió de participar en les trobades presencials que organitzem, doncs, veniu aquest dijous, dia 24.
Joan:
[4:25] Doncs va, hi sou tots convidats, ja ho sabeu!
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
A Catalunya tenim incendis, inundacions, episodis de gota freda, fortes calamarsades... Quines són les amenaces naturals (i no naturals) a les quals estem exposats?
Vídeo sobre el viatge al País Valencià (amb la curiositat afegida)
A l'episodi 88 vam explicar que no podem dir m'encanta molt, perquè el verb encantar ja significa 'agradar en un grau molt elevat'. Per tant, podem dir m'agrada molt o m'encanta, però no m'encanta molt. Però això també passa amb alguns adjectius en combinació amb les paraules molt, que o tan. És correcte dir Que genial! o És tan preciós!?
Parlem dels perills als quals NO estem exposats a Catalunya.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu! Com estàs?
Andreu:
[0:19] Molt bé, i tu?
Sílvia:
[0:20] Doncs aquí, amb el ventilador. No sé si el podeu sentir, però és l'única cosa que m'ajuda a suportar una mica la calor.
Andreu:
[0:26] Sí. Sí, sí, molt bé. No, no se sent el ventilador.
Sílvia:
[0:30] Me n'alegro.
Andreu:
[0:31] Jo estic amb l'aire condicionat perquè aquí… bé, (a) l'estiu fujo de Barcelona i estic en una casa on tenim aire condicionat. Llavors, s'ha d'aprofitar.
Sílvia:
[0:41] Sí, perquè és insuportable.
Andreu:
[0:43] Sí, sí, petit refugi climàtic. Molt bé, a veure, Sílvia, vam anar al País Valencià i no vam dir res més, aquí al pòdcast.
Sílvia:
[0:51] Doncs ja hem tornat!
Andreu:
[0:54] Ja hem tornat, efectivament.
Sílvia:
[0:59] Sí. No, va anar molt bé, el viatge, no?
Andreu:
[1:02] Sí, va ser curtet, però va estar molt bé. Vam fer un parell de vídeos i… de fet, vam fer un vídeo en què expliquem aquest viatge. Per tant, potser no cal aquí esplaiar-nos a explicar una altra vegada tot el que vam fer.
Sílvia:
[1:15] No cal.
Andreu:
[1:16] Vam fer un vídeo, el Matthew, tu i jo, explicant en Slow Catalan, no?, en català lent, a poc a poc, doncs, tot el que fem en aquests viatges, en aquestes excursions de cap de setmana. Llavors, per qui no conegui el nostre canal de YouTube, crec que és una bona oportunitat, mirar aquest vídeo, perquè té una curiositat afegida. No direm ara quina és, però us recomanem veure'l si voleu descobrir alguna cosa important dintre del món d'Easy Catalan. No?
Sílvia:
[1:48] Oi tant, oi tant! Sí, sí, totalment.
Andreu:
[1:51] Doncs, teniu l'enllaç a la descripció de l'episodi. I si aneu al canal de YouTube, doncs és el vídeo que tracta del viatge al País Valencià. Una altra cosa que hem de dir és que hem acabat ja els cursos trimestrals i ara aquest mes estem fent els cursos de conversa. Com està anant el teu grup?
Sílvia:
[2:08] Superbé! M'encanten!
Andreu:
[2:10] Que bé.
Sílvia:
[2:10] És un grup molt bonic, és un plaer poder estar amb elles, i m'encanta, m'encanta. Quina llàstima que només durin tres setmanes.
Andreu:
[2:19] Ja, passa volant! Sí, sí, molt bé. Doncs jo també estic molt a gust amb el meu grup. A més a més, és curiós perquè els diferents participants viuen o han viscut en diferents territoris de parla catalana, i llavors això enriqueix molt les sessions, tant des del punt de vista del vocabulari com de la cultura, no?, i les experiències que han tingut. Molt interessant. Hi ha alguna persona que m'ha preguntat: "Quan començaran els pròxims cursos?"
Sílvia:
[2:46] Ah, dada molt important.
Andreu:
[2:48] Clar, ara fem aquests del juliol, a l'agost descansem… No?
Sílvia:
[2:53] Oi tant, que ja toca!
Andreu:
[2:55] Ja toca, l'agost és un mes per… bé, més tranquil, i els pròxims cursos trimestrals començaran a finals de setembre o principis d'octubre. Encara és aviat per dir dates concretes, però començaran per aquella… per aquelles dates. El que sí que podem dir i podem recordar és que aquest mes fem el primer episodi amb públic del pòdcast a Barcelona.
Sílvia:
[3:19] Això és molt important, perquè has dit: "Tres setmanes dels cursos i llavors l'agost". No, i llavors el Campus d'Estiu, que és tota una setmana a Barcelona, vull dir… Que això també és un repte, eh?, Andreu! Això també és un repte!
Andreu:
[3:32] Jo tinc moltes ganes d'aquest episodi, de tenir oients davant, perquè clar, aquí sempre parlant de vosaltres, vosaltres els oients, però no us posem mai cara. Llavors, és la… no sé, crec que serà una molt bona oportunitat per interactuar amb aquells que pugueu venir. Per tant, si sou a Barcelona o a prop, o aquells dies sereu a Barcelona, ja sigui pel Campus o no, us convidem a venir a aquest acte, que és gratuït, és obert a tothom i és al centre de Barcelona, ben a prop de plaça Catalunya.
Sílvia:
[4:02] Aquest pòdcast del qual estem parlant serà el dia 24 de juliol, que és un dijous, 24 de juliol, a la llibreria Ona de Barcelona.
Andreu:
[4:13] Exacte, i serà a la tarda, cap a les 6 de la tarda.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Hem passat la primera onada de calor de l'estiu i ha sigut molt intensa. Per això, a l'episodi d'avui comentem algunes paraules relacionades amb la calor i, també, algunes begudes típicament catalanes per refrescar-nos. Som-hi!
Orxateries La Valenciana i Sirvent
Pòdcast en directe: 24 de juliol a les 18 h a la llibreria Ona
Què diferencia el cava del xampany? O són el mateix? 🤔
Andreu:
[0:15] Bon dia, Joan!
Joan:
[0:17] Bon dia!
Andreu:
[0:17] Com va la calor?
Joan:
[0:19] Bé! Jo la suporto molt bé, la calor.
Andreu:
[0:21] Ah, sí? Doncs jo crec que cada vegada la suporto menys.
Joan:
[0:26] I què ho fa?
Andreu:
[0:27] No ho sé. Jo, de fet, ja tinc poca tolerància al sol i a la calor. Jo no puc estar gaire estona a la platja, perquè se m'escalfa el cap i de seguida agafo cops de calor, insolacions. Hi va haver una vegada que vaig anar a la platja amb dos amics de fora, eren un alemany i un basc, els dos molt… molt rossos, molt clars de pell, i el primer que va acabar cremat i amb insolació vaig ser jo. Vull dir que… imagina't.
Joan:
[0:54] No ho sé, jo amb el sol tampoc no soc gaire amic, com si diguéssim, em molesta bastant. Me'n recordo molt, un cop que vam anar a Andorra amb la Sílvia, en aquella mena de tobogan que hi ha tan llarg, no sé com es diu, que és com un parc, el Tobotron o alguna cosa així, i no tenia gorra i feia un sol de justícia, i des d'aquell dia, em molesta moltíssim, el sol! Però en canvi la calor no.
Andreu:
[1:20] Ara que has dit això…
Andreu:
[1:25] Has dit l'expressió que tenia pensat comentar, que és "fer un sol de justícia". Què vol dir això?
Joan:
[1:35] Doncs vol dir que… que fa molta molta calor, estàs passant una penitència, gairebé.
Andreu:
[1:40] Sí.
Joan:
[1:40] No ho sé.
Andreu:
[1:41] Quan el sol pica molt, no?, quan és un dia de sol radiant que et cremes de seguida, doncs és això, un sol de justícia. Sí. També a mi m'agrada l'expressió "quina calda".
Joan:
[1:53] "Quina calda", sí.
Andreu:
[1:54] "Hòstia, quina calda que fot!"
Joan:
[1:57] Sí, sí.
Andreu:
[1:57] I ara que estem en plena onada de calor, no sé si es nota gaire per la vostra zona, però aquí sí, aquí ha sigut horrible.
Joan:
[2:05] Sí, la veritat és que fins i tot aquí, més al nord, està fent molta calor. El que passa que m'imagino que Barcelona, amb la humitat, ha de ser insuportable.
Andreu:
[2:14] Sí. Llavors, la calor és un "small talk" en català, però com que és un tema que ens persegueix tot l'estiu, crec que és important que parlem també de la calor aquí al pòdcast perquè la gent sàpigui parlar d'aquest tema que tant ens ocupa durant els mesos d'estiu. Ara que has parlat de la humitat, com en diem de la calor humida, aquesta calor humida i sufocant que tenim a Barcelona?
Joan:
[2:38] La "xafogor"?
Andreu:
[2:39] Sí, la "xafogor". També es pot dir "calitja", però sí, normalment diem "xafogor".
Joan:
[2:46] Sí, sempre em fa molta gràcia que aquí a Catalunya, quan fan el Telenotícies, sempre es parla de la temperatura real i la sensació, no?, de calor, i sempre diuen: "Temperatura de 37 graus, sensació de calor de 41". Que no ho he entès gaire mai, però crec que té relació amb la humitat, no?
Andreu:
[3:07] Sí. D'acord. Després, bé, hem parlat d'això, "onada de calor", que és quan ve, durant uns dies, normalment poden ser entre uns 3, 4, 5, una setmana, de dies de calor. Hem dit "cop de calor" o "insolació". Quan hi ha xafogor ens sentim enganxifosos, no?, tenim tota la pell humida, estem…
Joan:
[3:30] Sí, quin fàstic…
Andreu:
[3:32] És horrible, eh?
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
El sexe és un tabú en la societat catalana? Com podem parlar de sexe en català? Quines són les paraules imprescindibles? Tot això ens ho expliquen la Laura, el Roger i la Xènia, del pòdcast Cardemcat. Som-hi!
Escolta i mira Cardemcat a:
Ampliem la llista de paraules imprescindibles per parlar de sexe i descobrim un dels "secrets" de la facultat de Filologia de la UB!
Andreu:
[0:15] Hola a tothom! Bon dia, bon vespre o bona nit! Benvinguts al pòdcast d'Easy Catalan. Si entre vosaltres hi ha nous oients, aprofito per presentar-me. Jo soc l'Andreu, un dels presentadors d'aquest pòdcast, juntament amb la Sílvia i el Joan. Per a la resta d'oients, potser heu notat que últimament alguns episodis no han sortit puntualment el dijous, sinó algun dia més tard, com el d'avui. Això és perquè els darrers mesos hem tingut molta feina, a Easy Catalan, i això ens ha alterat el ritme de publicació. Però no patiu, perquè continuem amb el compromís de publicar 4 episodis al mes i esperem poder-ho fer molt més temps, així que si valoreu la feina que fem i ens voleu donar un cop de mà, us animem que us feu membres de la comunitat. Per només 6 euros al mes tindreu accés a una comunitat digital a Discord on podreu practicar el català cada dia, ja sigui en diferents canals de xat o per videotrucada. L'enllaç per fer-vos membres és easycatalan.org/membership, el teniu a la descripció de l'episodi. Ah, i aprofito per recordar que el dijous 24 de juliol farem el primer episodi amb públic. Serà a la tarda a la llibreria Ona, molt a prop de plaça Catalunya, a Barcelona, i serà un esdeveniment gratuït, obert a tot el públic. Estigueu atents a les nostres xarxes per saber-ne més detalls.
Andreu:
[1:41] Doncs avui estic molt ben acompanyat, perquè no tinc un, ni dos, sinó tres convidats! Són el Roger, la Laura i la Xènia del pòdcast Cardemcat. Bon dia a tots!
Xènia:
[1:54] Bon dia!
Laura:
[1:54] Hola, bon dia!
Roger:
[1:55] Bon dia!
Andreu:
[1:56] Que guai tenir tantes veus aquí. Com esteu?
Roger:
[1:59] Molt bé, i tu?
Andreu:
[2:00] Molt bé, molt content, perquè és la primera col·laboració que fem amb un altre pòdcast. És a dir, sou els primers "podcasters", o podcasters, en català, que tenim aquí amb nosaltres. Llavors, us hem convidat perquè aquí al pòdcast d'Easy Catalan tractem temes del dia a dia, però també, de tant en tant, temes que potser són més tabú, d'alguna manera, ja en parlarem després, no? Hem tractat temes com ara la menstruació, també vam dedicar un episodi a la qüestió dels diners… I avui ho volem fer sobre el sexe, amb vosaltres, amb Cardemcat. Llavors, perquè els nostres oients sàpiguen de què parlem, què és Cardemcat i com sorgeix aquesta idea?
Xènia:
[2:42] Cardemcat és un projecte que neix de l'assignatura de Lingüística Aplicada de la UB fa… farà un any, i va néixer com un compte d'Instagram normal i corrent, i llavors jo de cop i volta em vaig despertar un dia i tenia mil missatges de "Ens han seleccionat per al premi de Maria Sabater de la UB…" I res, vam quedar primers, al jurat li vam encantar, al rector de la uni li vam encantar encara més, i vam guanyar el premi! I llavors es va convertir en un pòdcast, videopòdcast, per ser concrets.
Andreu:
[3:13] D'acord, i aquest premi, o sigui, us produïen el pòdcast o com va?
Xènia:
[3:17] Sí, sí, sí, fèiem... Havíem de fer vuit episodis i ens proporcionaven uns becaris d'àudio i de so i… i això, i ens deixaven les aules i el material…
Roger:
[3:27] I els 3.000 euros de premi.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Qui no té feina, el gat pentina ('quan algú no té feina i no té res a fer, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se')
Cursos intensius de conversa: 1 hora al dia, 5 dies a la setmana, durant 3 setmanes
Què significa l'expressió amb prou feines i treballs?
Quan diem feina i quan diem treball?
Sílvia:
[0:16] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:17] Hola, Sílvia, bon dia!
Sílvia:
[0:18] Bon dia! Què? Com es presenta aquest juliol?
Andreu:
[0:22] Aquest juliol es presenta… espero que no gaire calorós, però… però intens. Es presenta força intens, perquè començarem ara ja els cursos intensius de conversa que fem a l'estiu, no? Ja és el segon any que oferim aquests cursos i, bé, són cursos, això, intensius, perquè és una hora de conversa al dia de dilluns a divendres durant tres setmanes.
Sílvia:
[0:46] Això és molt interessant per totes aquelles persones que estigueu aprenent català, perquè moltes vegades esteu aprenent català, escoltant el pòdcast, mirant els vídeos, però el que heu de fer és animar-vos a parlar, a millorar la parla, i aquests cursos que fem ara al mes de juliol són ideals per a això.
Andreu:
[1:04] Llavors, què vol dir "curs de conversa"? Vol dir que durant una hora estareu parlant el català en un grup petit, no?, sempre procurem que els grups siguin reduïts per tal que tothom participi activament. Llavors, parlarem en català de molts temes, parlarem dels temes que vosaltres vulgueu, altres temes els proposarem nosaltres, i ho fareu, això, amb membres de l'equip, com el Joan, com la Sílvia o com jo.
Sílvia:
[1:29] Heu de pensar que és una hora al dia durant tres setmanes i que les classes són virtuals, a través de l'ordinador, en línia. Llavors, no teniu excusa de: "Ai, és que visc molt lluny de Barcelona", "Ai, és que potser no em va bé…", perquè si entreu a la pàgina web classes.easycatalan.org, veureu que hi ha molts horaris diferents i amb diferents nivells.
Andreu:
[1:52] Clar, perquè entre els nostres oients tenim gent que viu aquí a… diguéssim, al continent europeu, però també a l'altre costat de l'Atlàntic i a altres llocs. Llavors, per això oferim tant horaris de matins com de tardes, al vespre, perquè aquells que viviu, doncs, a l'altre costat de l'Atlàntic, hi pugueu participar. La web l'ha dit la Sílvia, classes.easycatalan.org, allà hi trobareu tota la informació: els preus, els horaris i els nivells, perquè hem diferenciat aquests grups de conversa en el nivell intermedi més baix i intermedi més alt.
Sílvia:
[2:29] Recordeu que comencem el dia 30 de juny, així que afanyeu-vos!
Andreu:
[2:33] Vinga, som-hi!
Tema del dia
Sílvia:
[2:38] A veure, avui porto un tema molt xulo i és sobre les feines i les professions.
Andreu:
[2:45] Ah, d'acord. Sí, encara no l'havíem tractat, no?
Sílvia:
[2:48] Havíem parlat una mica del tema de demanar feina, no?, de les ofertes i coses així, però crec que un tema específic en què parlem només de professions, o sigui, dels oficis i les professions, potser no ho havíem fet.
Andreu:
[3:02] D'acord. Sí que tenim algun vídeo, no?, en què preguntem a la gent quin és el seu ofici, quines feines ha tingut, què volia ser de gran… Llavors, si voleu ampliar vocabulari i contingut sobre això, us deixem el vídeo enllaçat a la descripció d'aquest episodi. Però bé, avui com tractarem el tema?
Sílvia:
[3:20] Doncs veurem les professions des de diferents àmbits, farem com quatre petits jocs, i el primer que començarem fent és aquest que es diu "De què treballa...?" Es tracta de que preguntis "De què treballa…?" i a continuació diguis una persona, la que tu vulguis.
Andreu:
[3:36] Ah, d'acord. I què fem, com una pregunta tu, una pregunta jo?
Sílvia:
[3:39] Endavant!
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
A pocs dies de fer el primer viatge com a equip al País Valencià, posem a prova el que sabem d'aquest territori de parla catalana a partir d'un qüestionari preparat per la IA. Som-hi!
Continuem amb les preguntes que ens ha preparat el Xat Gepet.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:18] I bon dia a tothom. Com estàs?
Sílvia:
[0:20] Bé, i tu?
Andreu:
[0:21] Bé, molt bé. Avui tinc un dia intens, perquè ara són les 9, comencem a gravar, després tinc una classe, després una reunió, després a la tarda faig una col·laboració amb Easy Spanish, al pòdcast. Farem un episodi… bé, clar, quan surti aquest episodi nostre ja… clar, l'haurem fet, però és un episodi sobre paraules catalanes que s'utilitzen freqüentment en el castellà que es parla a Catalunya.
Sílvia:
[0:49] Ah, molt bé, sí. "Rachola".
Andreu:
[0:52] Sí, "rachola" o "adeu", no? Molta gent castellanoparlant diu "adeu". O "merci", que "merci" en realitat ve del francès, però és molt català, dir "merci". Doncs sí, parlarem d'aquestes coses, o vam parlar, no sé en quin temps verbal parlar ara mateix, però sí, parlarem d'aquest tipus de paraules, però ho farem en castellà. Llavors, si algú té curiositat de saber com sono en castellà, deixarem l'enllaç a la descripció de l'episodi. Ho dic perquè fa unes setmanes vam fer una trobada presencial aquí a Barcelona i va venir una noia que és de... viu a Roma, la Neia, i em va dir... Diu: "Sí, sentir-te parlar castellà és com sentir un gat que lladra".
Sílvia:
[1:40] Hòstia!
Andreu:
[1:43] Sí.
Sílvia:
[1:43] Tampoc és tan estrany, no? Ai, no sé…
Andreu:
[1:47] No sé si interpretar-ho com que el parlo molt malament, que no crec que sigui el cas, o sigui, òbviament tinc un accent, es nota, que…
Sílvia:
[1:55] ¿Sí? ¿Me lo dices de verdad?
Andreu:
[1:57] "Te lo cuento, te lo digo". Òbviament hi ha un accent que és fàcil de detectar, però… clar, suposo que és per qüestió de costum, no?, perquè la gent, a tu i a mi, ens identifica amb el català i llavors sentir-nos parlar una altra llengua és molt estrany.
Sílvia:
[2:16] Però són aquelles relacions lingüístiques, no? Vull dir, hi ha parelles que s'han conegut parlant anglès i per molt que llavors un dels dos faci l'esforç d'aprendre la llengua de l'altre, continuen parlant anglès entre ells. Llavors, són aquestes relacions que quan tu has conegut una persona parlant amb aquella llengua, ja sempre ha de ser així. Vull dir, si canvia és una cosa estranya per tu.
Andreu:
[2:37] Clar, són associacions, no? Associes aquella persona amb una llengua. Molt bé, doncs parlant d'això, vull fer un...
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Al mes de maig s'havia de votar a Brussel·les sobre l'oficialitat del català a Europa, però al final la votació es va ajornar.
Estrenem la llista de temes d'en Randy improvisant al voltant del tema "cuinar". Sabem cuinar? Tenim un plat estrella? Hem fet algun desastre a la cuina?
Continuem la conversa sobre les nostres habilitats culinàries.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Joan!
Joan:
[0:16] Bon dia!
Andreu:
[0:17] Com estàs?
Joan:
[0:18] Bé, bé. Molt bé!
Andreu:
[0:20] Sí? Jo estic molt cansat. Començo la setmana ja… perquè clar, avui gravem aquest episodi en dilluns.
Joan:
[0:28] Sí.
Andreu:
[0:29] I no sé si és perquè és dilluns o perquè ha arribat la calor, perquè aquest cap de setmana ha fet bastanta calor.
Joan:
[0:36] Sí.
Andreu:
[0:36] No sé què ho fa, però estic rebentat. Sí. A més a més, aquest cap de setmana... bé, ahir, ahir diumenge vam fer un dinar amb una colla que no ens vèiem des d'abans de la pandèmia.
Joan:
[0:48] Uau!
Andreu:
[0:49] Sí, sí, i… perquè és un grup d'aquests que t'hi veus molt de tant en tant.
Joan:
[0:53] Sí…
Andreu:
[0:54] I la meitat ara tenen criatures. I clar, vam estar allà jugant i això, i és que, mare meva, és...
Joan:
[1:02] Esgoten.
Andreu:
[1:03] Sí, sí, és esgotador.
Joan:
[1:05] Sí, sí, jo ahir vaig estar amb la meva neboda, també, i... uf! A més a més, com que viu aquí al costat, ve sense avisar, jo havia planificat que faria dissabte, tot i que era diumenge, i re, canvi de plans!
Andreu:
[1:22] Sí, sí… Doncs, a més a més unes d'aquestes criatures són una parella de bessones, petites petites, de dos anys i, mare meva, són tremendes!
Joan:
[1:36] Doncs espera que en tinguin sis!
Andreu:
[1:42] Uf… Per cert, parlant d'això, l'altre dia en una classe vam parlar… vam comentar la paraula "criatura", perquè… clar, sobretot per als anglòfons, és una paraula molt curiosa, perquè pot tenir dos... és a dir, per a nosaltres, té dos significats: pot fer referència als nens petits, no?, una criatura, un nen petit, un nadó, o no cal que sigui nadó, però també pot ser una bèstia, un monstre.
Joan:
[2:08] Sí. Una criatura. Sí, sí, sí.
Andreu:
[2:09] En canvi, en anglès només s'utilitza per al segon significat.
Joan:
[2:13] Clar.
Andreu:
[2:14] No s'utilitza per a un nadó o per a un nen petit.
Joan:
[2:16] Ja, ja.
Andreu:
[2:16] Saps? I ho vam estat comentant i després el James va dir: "Sí, sí, penso això cada cop que sento una persona fer servir el mot 'criatura'. És un nadó? És una monstruositat? Són les dues coses al mateix temps?" Diu: "No tornaré a mirar un nen català de la mateixa manera mai".
Joan:
[2:34] Sí, sí. Ai…
Andreu:
[2:37] Sí, jo crec que una mica dels dos significats els podem trobar, eh?
Joan:
[2:41] Sí, quan no són els teus, sí.
Andreu:
[2:46] Ai… En fi, una altra cosa que volia comentar ara al principi és… bé, una actualització sobre els Premis Sonor, perquè vam dir, no?, que ens van nominar a aquests premis dels pòdcasts en català, i bé, vam anar-hi amb el Matthew, la Sònia i alguns membres de la comunitat, i… bé, va passar el que ens esperàvem, que és que no vam rebre el premi, el va rebre un altre pòdcast, que el recomano, el recomano, aprofito, es diu "Plaersdemavida", tot junt…
Joan:
[3:13] Re, re, boicot, boicot.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Ara fa dos anys vam conèixer en Randy, un amant de les llengües que aprèn i practica el català des de l'altre costat de l'Atlàntic (i que ho va començar a fer molt abans que nosaltres mateixos nasquéssim). Avui parlem amb ell perquè ens parli de com ho fa per aprendre llengües i, més concretament, el català. Som-hi!
El Randy ens parla amb més detalls del Casal dels Catalans de Califòrnia a Los Angeles.
Joan:
[0:15] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:16] Hola, Joan! Hola a tothom! Com estàs?
Joan:
[0:19] Bé, molt content. Avui tinc moltes ganes d'aquest episodi.
Andreu:
[0:23] Sí, no? Bé, avui, últim episodi de mes, tornem a tenir un convidat. I, a veure, la qüestió és que aquí al pòdcast moltes vegades demanem propostes de temes, no? Demanem que ens envieu àudios o que ens escriviu i ens digueu de quins temes voleu que parlem, perquè si no, nosaltres parlem del que volem, però potser no us interessa, no? I fa poc una persona ens va enviar un missatge dient que tenia algunes idees per al pòdcast. Doncs resulta que aquesta persona, que és membre de la comunitat d'Easy Catalan, ens va enviar un PDF amb més de 40 idees i propostes de tema. Llavors, com que això no és gaire habitual, no passa cada dia, hem decidit convidar aquesta persona avui al pòdcast. Ell és el Randy, al seu perfil de Discord es descriu com a "lingotaku", viu a Los Angeles i ja parlava català abans que el Joan i jo existíssim en aquest món, crec. [Sí, jo crec que sí.] Sí, per tant, benvingut, Randy!
Randy:
[1:25] Hola, què tal?
Joan:
[1:26] Hola, hola!
Andreu:
[1:28] Bon dia, com estàs?
Randy:
[1:29] Molt bé, molt bé. I vosaltres?
Andreu:
[1:33] Molt bé, també. Escolta, què vol dir això de "lingotaku"?
Randy:
[1:36] Ah, és una… com una persona molt interessada en la lingüística. És de "lingo", del llatí, i "taku", que és de "otaku", del japonès, que és una persona… com "linguòfil", podem dir.
Andreu:
[1:51] Perfecte. És una paraula inventada per tu o existeix…?
Randy:
[1:54] Sí, sí. No, inventada, inventada.
Andreu:
[1:57] Molt bé.
Randy:
[1:57] I particular.
Andreu:
[1:58] Tens el copyright.
Randy:
[1:59] Sí, sí, sí, clar.
Andreu:
[2:02] Molt bé.
Joan:
[2:03] Amb el tema aquest d'otaku, ens podries explicar una mica la teva relació amb el Japó, no?, Randy.
Randy:
[2:09] Sí, sí, si vols, si vols.
Joan:
[2:11] Jo sé que tens una relació propera.
Randy:
[2:13] Sí, és que m'agraden molt les llengües estrangeres i (vaig tenir) l'oportunitat d'estudiar el coreà, però va ser pagat per la meva escola. I això per a mi va obrir un món nou, de les llengües. I després (vaig tenir) l'oportunitat de fer com un intercanvi, de participar en un programa amb Japó, on podia ensenyar en una escola japonesa (durant) dos anys. I ho vaig fer. I per això vaig començar a estudiar el japonès ben aviat i vaig continuar quan hi vivia. I no diria que el parlo perfectament, però em puc defendre, i he mantingut la meva relació amb Japó. I ara soc director del programa d'intercanvi educatiu entre Los Angeles i la seva ciutat germana a Japó. Doncs, podem dir que tinc, no sé, tres peus o…? És que tinc un peu a Japó i un peu a Nagoia, la ciutat de Nagoia, i un peu a Barcelona i l'altre aquí a Los Angeles.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Més o menys, tots hem passat per la consulta del dentista, ja sigui per fer-nos una simple neteja, curar una càries, treure un queixal o posar-nos ferros. Com han estat les nostres experiències a cal dentista? Som-hi!
Continuem la conversa parlant sobre el fil dental i la higiene bucal.
Sílvia:
[0:15] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:16] Hola, Sílvia!
Sílvia:
[0:18] Escolta, ja m'han dit, ja, que som finalistes!
Andreu:
[0:20] Exacte! Som finalistes dels Premis Sonor, que (són) uns premis que van néixer fa, crec, tres anys, ara és la tercera o quarta edició, que donen als pòdcasts fets en llengua catalana. I aquest any hem resultat finalistes de la categoria de pòdcast conversacional.
Sílvia:
[0:40] Mira que bé.
Andreu:
[0:41] Ei, un aplaudiment, no?, o sigui...
Sílvia:
[0:43] Sí!
Andreu:
[0:46] Sílvia, qui ho diria?
Sílvia:
[0:48] Sí, oi? No, però fa il·lusió, aquestes coses. Vull dir, és igual si al final ens acaben donant el premi o no.
Andreu:
[0:58] Clar!
Sílvia:
[0:58] L'important és que diguin: "Mira, doncs aquesta gent està aquí xerrant de la seva vida i algú o altre se'ls escolta".
Andreu:
[1:06] Home, és un reconeixement. I pensa que hi ha hagut més de 200 candidatures!
Sílvia:
[1:11] Fixa't tu.
Andreu:
[1:12] O sigui, més de 200 pòdcasts que s'han presentat a aquests premis, hi ha 12 categories, perquè hi ha pòdcast de ficció, pòdcast de no sé què. Me les sé, eh? Bé, i nosaltres hem entrat a la categoria de pòdcast conversacional, i això, va sortir anunciat a Catalunya Ràdio, a La Tarda de Catalunya Ràdio.
Sílvia:
[1:34] Molt bé.
Andreu:
[1:34] I bé, la setmana que ve, el dia 26, dilluns al vespre, es farà una gala de premis a l'auditori del Camp del Barça.
Sílvia:
[1:43] Ah, molt bé.
Andreu:
[1:44] A l'auditori del Futbol Club Barcelona. Doncs allà es farà l'entrega de premis i sabrem si finalment ens han... bé, hem resultat guanyadors o no!
Sílvia:
[1:53] Quins nervis, quins nervis. Ai, ai, ai, ai. Ai, ai, ai, ai.
Andreu:
[1:56] Bé, en qualsevol cas, nosaltres ja celebrem haver arribat a la final, no? Ser finalistes.
Sílvia:
[2:01] Sí.
Andreu:
[2:02] És un honor, trobo.
Sílvia:
[2:03] Tant ens és que de tercer, segons com primers. La il·lusió hi és igual.
Andreu:
[2:07] Exacte. Però bé, haurem d'anar-hi, haurem d'anar a aquesta gala per fer acte de presència i, si tenim sort, doncs, anar a recollir el premi.
Sílvia:
[2:17] A veure, a veure, a veure què passa.
Andreu:
[2:18] En qualsevol cas, moltes gràcies als oients, no?, per fer-nos confiança, perquè si som aquí és perquè vosaltres sou aquí també, perquè ens escolteu.
Sílvia:
[2:26] Oi tant.
Andreu:
[2:27] Si no ens escoltés ningú, doncs ja hauríem tancat la paradeta fa temps.
Sílvia:
[2:31] I ja faria temps, la veritat.
Andreu:
[2:33] Sí, però la veritat és que hem crescut molt. O sigui, aquest últim any, recordo, no?, el resum de Spotify que deia que el 68% dels oients actuals ens van descobrir al llarg del 2024, i nosaltres vam néixer, aquest pòdcast, el 2021. Per tant...
Sílvia:
[2:52] Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Però va, Andreu, ja està, eh?, que sembla que no tinguem padrina avui. Vinga.
Andreu:
[2:59] Home, ens hem de felicitar! A veure... Jo crec que està bé, dir-ho. Però sobretot això, que gràcies als oients.
Sílvia:
[3:07] D'acord, d'acord. Vinga, ja prou floretes i endavant!
Andreu:
[3:11] D'acord. Doncs vinga, a veure, de què hem de parlar avui?
Sílvia:
[3:14] Avui, primer de tot, dir-vos que si no us heu apuntat encara al Campus, hi sou a temps. Si voleu venir a passar tota una setmana de juliol amb nosaltres i aprendre català, us heu d'apuntar al Campus d'Estiu, que és una activitat xulíssima.
Andreu:
[3:30] Sí, ja és la tercera edició del Campus i és això, és una setmana intensa de dilluns a diumenge en què practicareu el català amb nosaltres i amb altres aprenents i, a més a més, fareu tot d'activitats culturals i… bé, de tota mena.
Sílvia:
[3:47] De descoberta de la ciutat de Barcelona i no només de Barcelona, sinó també de Vilanova i la Geltrú.
Andreu:
[3:52] I tot en català. Per tant, si voleu participar en aquest Campus, recordeu que la web és campus.easycatan.org. Però una altra cosa molt important que hem de dir és que per a qui vulgui posar-se les piles abans del Campus, hem preparat uns cursos de conversa durant les setmanes prèvies.
Sílvia:
[4:12] Exacte.
Andreu:
[4:13] El Campus és del 21 al 27 de juliol, això vol dir que les tres setmanes anteriors farem uns grups de conversa diaris, no?, cada dia, de dilluns a divendres, una hora.
Sílvia:
[4:24] Això va superbé si voleu millorar el vostre català en poc temps. Penseu que en tres setmanes fareu un munt d'hores parlant, parlant i parlant.
Andreu:
[4:32] I llavors arribareu al Campus ja ben frescos, no?, i partireu d'un bon punt per… vaja, per portar el vostre català a un altre nivell.
Sílvia:
[4:41] Oi tant!
Andreu:
[4:41] Quina és la web per apuntar-se a aquests grups de conversa?
Sílvia:
[4:45] Doncs és classes.easycatalan.org.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
El 29 d'abril se'n va anar la llum a tota la península Ibèrica durant bona part del dia. Què va passar exactament? Com ens va afectar? Com ho vam viure? Ens va servir per reflexionar?
Aprofitant la reflexió sobre la dependència de l'electricitat, parlem dels electrodomèstics i aparells electrònics que tenim a casa, per veure fins a quin punt són necessaris o prescindibles. Som-hi!
Parlem dels aparells electrònics que es posen de moda.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:18] I bon dia a tothom! Com estem?
Sílvia:
[0:20] Bé! I tu?
Andreu:
[0:22] Sí? Tot bé! Content, perquè hem rebut un missatge d'un oient que, de fet, tu coneixes o vas conèixer personalment. [Jo?] Sí. L'any passat, recordes, durant el Campus d'Estiu, que un dia em vas venir i em dius: "Andreu, no saps què m'ha passat! Estàvem al metro i m'ha vingut un noi que m'ha reconegut…"
Sílvia:
[0:40] Sí, vam xerrar! Vam xerrar aquest noi, jo, i em sembla que estàvem amb el Randy.
Andreu:
[0:47] Doncs es diu Lars. No sé si te'n recordes o si t'ho va dir.
Sílvia:
[0:50] A veure, soc molt dolenta amb els noms, llavors no, no, no… Seré sincera.
Andreu:
[0:54] Bé, doncs el Lars, un any després, pràcticament, ens ha enviat un àudio i ens fa una proposta interessant. Mira, te'l poso perquè la sentis:
Lars:
[1:04] Hola, equip d'Easy Catalan, què tal? Soc en Lars, havíem parlat una… (bé), un cop, perquè havia conegut la Sílvia al metro al Campus de l'Estiu, i fa poquet que he començat a treballar en un lloc, en un teatre, que es diu El Teatre Més Petit del Món. Es troba a Gràcia, al carrer de l'Encarnació, i allà fem... (bé), hi ha un pianista d'aquí que es diu Lluís d'Arquer i fa concerts de piano tots els dijous i dissabtes. I jo, per sort, m'he fet amic d'ell i fa tres mesos que he començat a treballar amb ell fent de taquilla i tal. I doncs, m'encantaria convidar-vos, o sigui, convidar-vos a vosaltres que vingueu al teatre a veure un concert un dia quan vulgueu i després, (bé), si us interessa, havia pensat que estaria guai fer alguna cosa amb el Lluís. Potser durant el Campus d'Estiu podria ser interessant venir al teatre amb els estudiants perquè coneguin un espai superbonic a vila de Gràcia, podríem parlar amb el Lluís de la seva música, de la seva història. Em podeu escriure i teniu dues entrades, (bé), o quatre, si voleu venir vosaltres dos o no sé qui més hi ha a l'equip. Que vagi molt bé, una abraçada. Adeu!
Sílvia:
[2:50] Renoi, escolta, ens conviden i tot, Andreu!
Andreu:
[2:54] Escolta, més àudios com aquest, eh? Nosaltres oberts a...
Sílvia:
[2:59] No ens movem per interès, eh? Però es nota una mica, Andreu.
Andreu:
[3:04] No, a veure, o sigui, carai, quina il·lusió, no?, que ens convidin a un espectacle.
Sílvia:
[3:10] Moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies, Lars.
Andreu:
[3:13] Sí, moltes gràcies per pensar en nosaltres.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Sempre que pot, el Joan aprofita per posar-se a cantar, i avui ha tocat fer-ho al pòdcast. En aquest episodi cantem algunes de les cançons tradicionals que tot català coneix. Som-hi!
Cantem l'himne del Barça… i alguna coseta més!
Joan:
[0:15] Hola, Andreu! Com estàs?
Andreu:
[0:17] Hola, Joan! Bon dia! Molt bé. Bé, han sigut… hem passat unes quantes tradicions molt juntes, no?, últimament. Ha sigut Setmana Santa…
Joan:
[0:25] Sant Jordi…
Andreu:
[0:26] Després va ser Sant Jordi, tot seguit.
Joan:
[0:27] Sí.
Andreu:
[0:28] Què, com vas passar a Sant Jordi?
Joan:
[0:29] És que Sant Jordi… sempre hi tinc una relació d'amor-odi. [Ah, sí?] O sigui, m'encanta Sant Jordi, m'encanta… o sigui, és la Diada Nacional de Catalunya, més que l'11 de setembre, però per què no és festiu?
Andreu:
[0:44] És veritat. Però mira, l'altre dia vaig llegir un tweet d'un noi que em sembla que és professor, que argumentava per què està bé que no sigui festiu, d'acord?, perquè jo sempre havia pensat com tu, que… no?, és un dia molt bonic, és un dia en què celebrem moltes coses, no?, perquè és el dia dels enamorats, però també és el dia dels llibres, hi ha un ambient, no sé… molt… molt guai i està bé poder sortir al carrer per veure aquest ambient i gaudir-ne, però aquest noi deia: "Està bé que no sigui festiu, perquè així els nens a l'escola es poden familiaritzar molt bé amb tota aquesta tradició". No? A l'escola es fan representacions teatrals de la llegenda de Sant Jordi o es fan concursos literaris… Crec que és una oportunitat per als nens per viure bé la tradició i estar en contacte, doncs això, amb els llibres, amb la literatura, perquè d'una altra manera, si aquest dia fos festiu, quants nens agafarien un llibre aquell dia?
Joan:
[1:40] D'acord, em sembla bé. O sigui, és… Andreu, és perfecte. Com que és el dia dels enamorats, els nens a l'escola i les parelles al carrer. Que sigui festiu per tots, menys pels professors. No, no. Però no sé, potser a la tarda, no? O sigui, matí treballar, tarda festiu.
Andreu:
[1:57] Exacte, llavors una cosa híbrida potser seria el millor, no? Classes al matí i a la tarda tothom lliure per poder sortir al carrer.
Joan:
[2:06] Sí, sí, sí, sí. No sé, sempre és aquesta... Quan dic relació amor-odi és això. També, el gremi de llibreters diu que si fos estiu la gent se n'aniria de pont i no gaudirien tant de la festa. Però també descentralitzaria la festa, vull dir, potser se n'anirien de pont… te'n vas al Pirineu o a la platja o no sé on i descentralitzes la festa.
Andreu:
[2:26] Clar, però si passa com aquest any que Setmana Santa i Sant Jordi estaven tan junts, si fem Sant Jordi festiu, és això, no?, que la gent allargaria les vacances de Setmana Santa, faria un pont llarg i això al final redueix la venda de llibres també.
Joan:
[2:42] Sí, sí, sí. Bé, no sé jo penso que estem d'acord que Sant Jordi és la millor festa de la història.
Andreu:
[2:47] Totalment. Bé, et va caure algun llibre? Te'n van regalar algun?
Joan:
[2:53] Sí, sí, en vaig comprar un... bé, el vaig triar, el va comprar la Sílvia, que és, res, per desgràcia és en castellà.
Andreu:
[3:00] Home…
Joan:
[3:02] Sí, és que tinc aquest problema amb la literatura fantàstica, que tot ho fan en castellà.
Andreu:
[3:06] No, home, però ara s'està fent molta traducció al català, també.
Joan:
[3:09] De llibres que ja he llegit.
Andreu:
[3:11] Ah.
Joan:
[3:12] Clar, o sigui, van tard! Ai… Bé, no sé, sí, sí, sí. Jo, igualment, soc militant i els compro.
Andreu:
[3:18] Els que ja has llegit. [Sí.] Molt bé. Doncs jo he rebut un llibre per Sant Jordi i me n'he autoregalat dos més, els tres en català. Un escrit originalment en català i els altres dos són traduccions, que al final també és literatura en català.
Joan:
[3:32] Sí, esclar.
Andreu:
[3:32] I bé, estic molt content.
Joan:
[3:34] Molt bé.
Andreu:
[3:35] Amb els llibres. I a més a més, aquest any vaig fer una cosa, vaig descobrir una cosa nova de Sant Jordi que jo no sabia que existia fins… fins l'any passat, crec, que és el pa de Sant Jordi.
Joan:
[3:46] Ni idea.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
S'acosten dates d'exàmens de català, i per això hem volgut dedicar aquest episodi a parlar de qüestions importants que cal tenir en compte a l'hora d'afrontar un examen de certificat. Som-hi!
Com han estat les nostres experiències fent exàmens oficials?
Sílvia:
[0:15] Hola, Andreu!
Andreu:
[0:16] Hola, Sílvia! Com anem?
Sílvia:
[0:19] Molt bé! Mira, aprofitant que s'acosten exàmens oficials, que la veritat, s'acosten sempre...
Andreu:
[0:25] Sí, perquè sempre hi ha convocatòries, no?
Sílvia:
[0:28] Sempre hi ha algun examen oficial en el qual et pots apuntar. I que em passo els dies donant consells als alumnes. Avui he pensat que podem explicar uns quants consells per a aquelles persones que es volen presentar a un examen oficial, que porten molts mesos estudiant per aquest examen oficial i que falten pocs dies perquè arribi el dia decisiu.
Andreu:
[0:50] Perfecte, o sigui, fem una mica de teràpia pre-examen.
Sílvia:
[0:54] Exacte.
Andreu:
[0:55] Molt bé.
Sílvia:
[0:55] Doncs, si et sembla bé, pots començar tu.
Andreu:
[0:58] Ah, d'acord.
Sílvia:
[0:59] I dius un consell.
Andreu:
[1:00] Jo crec que un bon consell és que el dia abans no intentar estressar-nos i estudiar-ho tot i estar tota l'estona allà repassant i això, perquè si ja hem estudiat els dies previs, no?, ja ens ho sabem, el dia abans és millor intentar descansar.
Sílvia:
[1:19] Totalment.
Andreu:
[1:19] Desconnectar una mica. Potser fer una revisió així lleugera, però això, el més important és descansar per arribar el dia de l'examen ben fresc i concentrat. Llavors, què hem de fer? Doncs intentar dormir bé, no?, així tindrem més energia i més capacitat de concentració. Potser estarem nerviosos i no dormirem del tot bé, però hem d'intentar, doncs això, descansar i reposar les hores necessàries per llevar-nos en bon estat l'endemà.
Sílvia:
[1:49] És que jo crec que és molt important perquè hi ha gent que l'últim dia es passen jo què sé quantes hores estudiant i ja no toca. Vull dir, això ja ho hauries d'haver fet abans. Llavors, val més que ho deixis estar, que deixis els llibres i que et centris en descansar, en cuidar-te i en estar en forma per l'endemà. Sí, totalment.
Andreu:
[2:10] A veure, jo recordo l'època de l'institut, a secundària i batxillerat, que quan teníem la setmana d'exàmens, doncs allà sí que estudiaves el dia abans i… o jo, com a mínim, estudiava els dies previs, però també el dia abans, no? Però tractant-se, ara parlem de llengües, no?, d'aprenentatge d'idiomes, molt sovint, doncs, no ens trobem en aquest cas, no?, d'una setmana plena d'exàmens, sinó que tenim la data de l'examen de català, d'alemany o del que sigui, i podem preparar-nos, doncs això, les setmanes prèvies, els mesos previs, i l'últim dia, doncs això, descansar.
Sílvia:
[2:48] I sobretot, si voleu estudiar, que sigui durant el temps necessari, no ho agafeu tot a l'últim moment. I per estudiar, jo el que us recomanaria sempre és apuntar-vos a classes particulars per poder treballar concretament aquelles parts de l'examen que us costin més.
Andreu:
[3:04] Per tant, si l'examen de llengua que heu de fer és de català, heu de saber que podeu fer classes particulars amb nosaltres, amb Easy Catalan. Fem cursos en grup, però també classes particulars i sessions de conversa. Molts alumnes dels que tenim, de fet, venen a les nostres classes per això, precisament, per preparar-se per a un examen. No? I agafen dos, tres, quatre, cinc classes i, doncs, les dediquem a repassar aquells punts de gramàtica o a practicar l'expressió escrita o l'expressió oral… Aleshores, si això us interessa a vosaltres, per arribar ben preparats, recordeu que podeu reservar classes des del web classes.easycatalan.org.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Fa uns dies vam anunciar les dates del pròxim Campus d'Estiu, però avui ja us en donem tots els detalls. Ens esperen hores de conversa, àpats, sobretaules, tallers, excursions, cinema… i molt més!
Som-hi!
Fem apostes sobre quins participants de les edicions anteriors del Campus creiem que repetiran aquest any.
Andreu:
[0:15] Bon dia, Joan!
Joan:
[0:16] Bon dia!
Andreu:
[0:17] Com va això?
Joan:
[0:18] Bé, molt bé.
Andreu:
[0:20] Jo estic una mica adormit encara, perquè són les 9 del matí, normalment no gravem tan aviat. Encara tinc la veu una mica així. Hauria d'haver fet exercicis de veu, com els actors.
Joan:
[0:32] Jo m'he llevat i he esmorzat pa amb tomàquet i ja porto una bona estona per aquí corrent.
Andreu:
[0:37] Molt bé, doncs Joan, ens van enviar un missatge fa poc sobre la teva, diguéssim, recent incorporació al pòdcast com a veu activa.
Joan:
[0:48] Ui, quina por.
Andreu:
[0:48] Sí, va ser un missatge del Mike, el nostre estimat Mike, que diu: "Hola, nois, bona tarda! En primer lloc, m'agradaria donar l'enhorabona al Joan i la Sílvia per aconseguir la seva nova casa".
Joan:
[0:58] Gràcies, gràcies.
Andreu:
[1:00] "En segon lloc, tot i que trobo a faltar la Sílvia als pòdcasts, escoltar en Joan ha augmentat la meva comprensió auditiva d'ell d'un 30% a un 80% aproximadament".
Joan:
[1:14] Però em sap molt greu dir-te, Mike, que quan participo al pòdcast intento, tot i que potser no ho aconsegueixo, vocalitzar més i parlar una mica més a poc a poc.
Andreu:
[1:28] Ara ho has intentat molt més, eh?
Joan:
[1:30] Sí, oi?
Andreu:
[1:32] Ara s'ha notat aquí un esforç extra.
Joan:
[1:35] Perquè volia que li quedés clar, al Mike. No, però penso que sí, que com a mínim vocalitzar una mica més ho intento.
Andreu:
[1:47] Hauríem de posar un senyal acústic que jo pugui activar quan detecto que estàs parlant molt ràpid. Llavors el posaré perquè te n'adonis.
Joan:
[1:55] "Cling!! I jo: "Ui…"
Andreu:
[1:58] Sí. D'acord. Bé, diu: "Bones notícies, oi? En tercer lloc, pel que fa a l'apocalipsi zombi, quan arribi, i segur que arribarà, jo aniré a la masia amb bici portant el rifle i la motxilla amb alimentació".
Joan:
[2:13] Ara que ha dit això del rifle, me'n recordo que et vaig dir, quan vam acabar el pòdcast: "I no hauria de ser 'fusell'?", no?, perquè a mi em quadra més "fusell" que "rifle". "Rifle" és com… no sé. Però és correcte, també.
Andreu:
[2:24] Sí, és correcte, les dues són… Es pot dir. Potser "fusell" sona més… més genuí, no?
Joan:
[2:30] Sí, és que "rifle", com que els castellans ho diuen igual…
Andreu:
[2:33] Sí. És curiós, perquè quan vam publicar aquell episodi encara no havia sortit… no havien sortit totes aquestes notícies de la Unió Europea que divulgaria un kit de supervivència en cas de catàstrofe natural o conflicte bèl·lic, no?
Joan:
[2:50] Ah, no? No havia sortit, encara?
Andreu:
[2:52] Va sortir, o sigui, publicat l'episodi just quan es parlava d'això, als mitjans.
Joan:
[2:57] Que curiós.
Andreu:
[2:58] Sí, vull dir, va ser casualitat.
Joan:
[3:00] No, no, no, casualitat no. Estàvem sincronitzats amb els nostres diputats.
Andreu:
[3:06] Segur, segur. Bé, a veure, més coses. Fa no res vam acabar el Club de Lectura, no? [Sí.] L'experiència…
Joan:
[3:13] Un èxit!
Andreu:
[3:14] Un èxit, no? Jo crec que podem estar contents de com ha anat. Hi ha hagut una participació molt alta.
Joan:
[3:20] Sí.
Andreu:
[3:20] Fins i tot a les videotrucades. Crec que han sigut les videotrucades més… multitudinàries que hem fet mai.
Joan:
[3:25] Sí, sí, sí, sí, sí.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi!
Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana.
Andreu:
[0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista!
Andreu:
[1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs?
Xavier:
[1:53] Bon dia, què tal?
Andreu:
[1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura?
Xavier:
[1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no?
Andreu:
[2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses.
Xavier:
[3:18] Sí, i tant.
Andreu:
[3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no?
Xavier:
[3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran.
Andreu:
[4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera.
Xavier:
[4:13] Exacte.
Andreu:
[4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai.
Xavier:
[4:23] Sí, això diuen.
Andreu:
[4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després?
Xavier:
[4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final...
Andreu:
[5:32] És anecdòtic.
Xavier:
[5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta.
Andreu:
[5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta?
Xavier:
[5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents.
Andreu:
[6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no?
Xavier:
[6:58] Sí.
Andreu:
[6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà?
Xavier:
[7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat.
Andreu:
[8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo.
Xavier:
[9:08] Que bo.
Andreu:
[9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes.
Xavier:
[9:12] Salutacions, Hazel.
Andreu:
[9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol?
Xavier:
[9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no?
Andreu:
[10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels?
Xavier:
[10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta.
Andreu:
[12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix...
Xavier:
[12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant.
Andreu:
[14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat?
Xavier:
[14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona.
Andreu:
[14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat?
Xavier:
[14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no?
Andreu:
[15:03] Ah, sí.
Xavier:
[15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel".
Andreu:
[16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers.
Xavier:
[16:36] I el "ràndom", amb accent, no?
Andreu:
[16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho".
Xavier:
[16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar.
Andreu:
[18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final...
Xavier:
[18:41] I paraules noves, exacte.
Andreu:
[18:42] Van sorgint...
Xavier:
[18:43] Exacte. Sí, és un no parar.
Andreu:
[18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"?
Xavier:
[18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han...
Andreu:
[19:19] La influència és unidireccional.
Xavier:
[19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment.
Andreu:
[19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir?
Xavier:
[20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple.
Andreu:
[20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara.
Xavier:
[20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula.
Andreu:
[21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això?
Xavier:
[21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat.
Andreu:
[21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple.
Xavier:
[21:43] Exacte.
Andreu:
[21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort.
Xavier:
[21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí.
Andreu:
[22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec.
Xavier:
[22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé!
Andreu:
[22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu!
Xavier:
[22:20] Adeu!
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Un membre de la comunitat ens va demanar de fer un episodi sobre com mostrar emocions parlant en català, i com que els vostres desitjos són ordres, en l'episodi d'avui ens imaginem diverses situacions i com hi reaccionaríem. Som-hi!
Continuem amb les emocions d'Inside Out 2: la vergonya, l'enveja i l'avorriment.
Andreu:
[0:16] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Bon dia, Andreu! Com estàs?
Andreu:
[0:19] Molt bé. Bon dia a tothom, a tots els que ens escolten. Molt bé! Molt content. Fresc, després del cap de setmana. Avui que estem gravant és dilluns i estic ben fresc. I tu?
Sílvia:
[0:29] Me n'alegro molt. Doncs jo he aprofitat molt el cap de setmana, m'he cansat molt i avui no estic tan fresca com tu, però faig fent.
Andreu:
[0:36] D'acord. Bé, ja ho remuntarem, això, ja veuràs.
Sílvia:
[0:39] Exacte, exacte.
Andreu:
[0:40] Doncs, a veure, primer de tot voldria comentar missatges que ens han arribat dels oients. El primer és en referència a l'episodi de les supersticions.
Sílvia:
[0:48] Ah, d'acord.
Andreu:
[0:49] És un missatge de l'Emmy, que ens diu: "Hola, equip! A les curses de bicicleta, si el teu dorsal és el 13, l'has de portar cap per avall per combatre les males vibracions".
Sílvia:
[1:01] Això del número 13 també, déu-n'hi-do, eh?, la gent. S'ho agafa molt a pit. Però sí, sí.
Andreu:
[1:06] Sí, sí. Al Club de Lectura, que el llibre que estem llegint, cada capítol està titulat amb un número, no? O sigui, són números, "Capítol 13", "Capítol 15". Doncs el número 13 també és el de la mala sort, no? Perquè passa una cosa...
Sílvia:
[1:21] Molt dolenta.
Andreu:
[1:21] Forta, molt dolenta. Bé, un altre comentari sobre l'episodi dels connectors, el 157. Recordes que vam parlar de l'adjectiu "macarrònic"?
Sílvia:
[1:31] Sí.
Andreu:
[1:34] Doncs la Gabriella ens ha escrit, diu: "Hola, nois! Com que us ho preguntàveu, us deixo la descripció de l'etimologia de la paraula "macarrònic"".
Sílvia:
[1:41] De veritat, l'ha buscat?
Andreu:
[1:43] Sí. Diu: "Traduït a partir d'un diccionari italià". Diu: ""Macarrònic, derivat de "macarró". Surt de l'expressió "llatí macarrònic", equivalent a "llatí de cuina", utilitzat pels humanistes per fer broma, per satiritzar", diu ella, "el llatí de baix nivell, parlat pels cuiners dels convents". O sigui, que no anàvem tan lluny, no? Ho vam relacionar amb la cuina, amb els macarrons.
Sílvia:
[2:10] Clar.
Andreu:
[2:12] De fet, ho podríem haver buscat nosaltres mateixos aquell dia, però no ho vam fer. A diccionari.cat, si entreu a diccionari.cat, aquest és un diccionari que dona informació etimològica i si ho busquem, posa: "de l'italià "maccheronico", derivat de "maccherone", que vol dir 'macarró', aplicat al "llatí de cuina", que diu que parlaven els cuiners dels convents.
Sílvia:
[2:37] M'encanta.
Andreu:
[2:37] El mateix. Bé, doncs això, ja hem après alguna cosa nova. Moltes gràcies, Gabriella. Doncs, si vosaltres no voleu que el vostre català sigui macarrònic, què heu de fer? Què poden fer, Sílvia?
Sílvia:
[2:51] Doncs apuntar-vos a les classes! Heu d'entrar a l'enllaç classes.easycatalan.org i allà hi trobareu tota la informació relacionada amb els cursos que estan a punt, a punt, a punt de començar!
Andreu:
[3:03] Aquests dies ens han escrit algunes persones per xarxes preguntant-nos, demanant més informació sobre els cursos, i bàsicament, el que és més important és que comencen el dia 7 d'abril. Per tant, falten molt pocs dies per apuntar-s'hi. Són cursos en línia, les classes es fan per videotrucada, això vol dir que les podeu fer des de qualsevol lloc del món, mentre tingueu internet, i que són tres mesos de classes. Farem dues classes setmanals, d'una hora cadascuna. Per tant, si voleu aprendre català amb membres de l'equip, com el Joan, la Valentina, la Renée o jo mateix, entreu a aquesta web que ha dit la Sílvia, classes.easycatalan.org i allà hi ha la informació dels preus i els horaris. D'acord? Doncs vinga, ja ho sabeu!
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Aviat comencen els nous cursos d'Easy Catalan! Podeu apuntar-vos-hi des de classes.easycatalan.org!
La Christine ens fa arribar una pregunta sobre pronoms febles:
"En aquesta frase, el pronom en és necessari, opcional o incorrecte? Si us plau, obre la carta. Diria que no és res urgent, però no n'estic segura."
Fem una activitat que ha fet l'Andreu amb els seus alumnes. Quins 3 objectes us enduríeu a una illa deserta per poder garantir la vostra supervivència?
I com ens ho faríem en un escenari com el d'una apocalipsi zombi?
Andreu:
[0:15] Bon dia, Joan!
Joan:
[0:16] Bon dia!
Andreu:
[0:17] Bon dia a tothom! Què? Ja et puc donar l'enhorabona, no?
Joan:
[0:22] Per què?
Andreu:
[0:23] Perquè m'ha dit un ocellet que ja teniu les claus.
Joan:
[0:26] Ah, sí. Hem comprat una casa amb la Sílvia. Sí, sí, sí.
Andreu:
[0:30] Molt bé! Felicitats! Enhorabona!
Joan:
[0:33] Sí, ara ja es pot dir que estem ben casats, com si diguéssim, no? Amb el banc.
Andreu:
[0:38] Sí. Ha sigut difícil, arribar fins aquí?
Joan:
[0:43] Sí, la veritat. Ha sigut un procés llarg, perquè hem tingut també un seguit de problemes per aconseguir, jo què sé, tots els papers que ens demanava el notari i… buàh, s'ha allargat molt, sí, sí.
Andreu:
[0:54] Déu-n'hi-do. Bé, doncs, això, enhorabona a vosaltres i molts ànims a tothom que estigui en el procés de buscar casa, buscar pis, encara que sigui de lloguer, perquè ja vam dir que és complicat ara mateix.
Joan:
[1:07] Horrible.
Andreu:
[1:08] Llavors, això, molts ànims! Una altra cosa que volia comentar, bé, que et volia preguntar, és si podem avançar alguna cosa del Campus, perquè l'estem preparant, encara no l'hem anunciat oficialment, però creus que podríem avançar alguna informació?
Joan:
[1:24] Jo crec que podríem avançar les dates, que és el més important, no?, Andreu?
Andreu:
[1:28] Exacte. Quan seran? Quan serà el Campus?
Joan:
[1:30] Deixa'm agafar un calendari, que em fas aquí unes emboscades… No, no. Serà l'última setmana de juliol, l'última setmana completa, que és la que va del 21 al 27.
Andreu:
[1:44] D'acord. Del 21 al 27 de juliol. Per tant, si esteu pensant a participar al Campus 2025 d'Easy Catalan, ja us podeu reservar aquesta setmana. La resta de la informació encara tardarem uns dies, pocs dies, a fer-la pública. Tota la informació, doncs, de les activitats que farem, dels preus, de... tot.
Joan:
[2:06] A veure, també podem dir que serà Barcelona, igual que els altres anys.
Andreu:
[2:10] Exacte. Molt bé, doncs, Joan, la comunitat va creixent, la comunitat d'Easy Catalan, i volia compartir alguns missatges que ens han arribat a través de Discord i a través de Spotify.
Joan:
[2:22] D'acord.
Andreu:
[2:23] El primer és de la Sofia, que diu: "Hola a tothom, em dic Sofia, soc de Xile i fa uns anys que visc a Barcelona. He conegut la comunitat d'Easy Catalan pel pòdcast i m'ha agradat molt, així que m'he decidit a aprendre el català".
Joan:
[2:36] Molt bé, escolta! És el que busquem, gent que vulgui participar a la nostra comunitat, que cada vegada és més viva. He de confessar que des de que ha crescut tant estic una mica saturat, amb el Discord. No, perquè hi ha molta activitat i abans entrava, no?, al principi, és veritat, al principi no era tan activa i teníem aquesta necessitat com de dinamitzar-la i això, però ara entro i saps aquests numerets que apareixen? U, dos, tres, o com si estigués tot ple de notificacions, no sé com dir-ho.
Andreu:
[3:07] Sí, sí. Doncs a mi és que, clar, igual que el correu electrònic, no m'agrada tenir missatges per llegir, m'agrada tenir-ho net. Llavors, al Discord igual, quan veig que en un canal s'ha escrit alguna cosa, intento llegir-ho ràpid.
Joan:
[3:22] Sí, és la clau, és la clau. No, jo prometo que m'hi tornaria a posar ara, després de Setmana Santa, com aquell qui diu, perquè a vegades em sap molt greu, perquè diuen alguna cosa que m'agradaria respondre, però han passat tants dies, que dic: "Ara aquí… què diràs, Joan? Ja s'ha acabat, això".
Andreu:
[3:39] Doncs jo estic enganxat a Discord. A la comunitat.
Joan:
[3:45] No, és molt xulo, és molt xulo, la veritat, sí.
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
Després de l'episodi 123: Paraules del Berguedà, avui toca parlar de paraules de Lleida, la ciutat nadal de l'Andreu. Serà capaç, la Sílvia, d'endevinar-ne el significat? Som-hi!
Parlem d'algunes altres paraules típiques del català de Lleida.
Andreu:
[0:15] Bon dia a tothom! Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:19] Com va això?
Sílvia:
[0:20] Bé, i tu?
Andreu:
[0:22] Molt bé. Saps què? Em fa molta gràcia, perquè els meus alumnes de català, amb poques classes, ja comencen a parlar amb accent lleidatà.
Sílvia:
[0:32] Ai, que guai!
Andreu:
[0:34] Els contamino.
Sílvia:
[0:36] Així m'agrada.
Andreu:
[0:38] Clar, molts d'ells comencen aprenent català i aprenent la variant oriental, no?, el català central, diguéssim, de Barcelona o Girona o Tarragona, que és aquesta… aquests dialectes que fan… la O, la converteixen a U quan no és tònica, no? Per exemple, no sé, el verb "portar", tu dius "p[u]rtar", no? O "mac[u], jo diria "mac[o]". Bé, i és divertit veure com al cap de poques classes ja comencen a parlar amb la E, a parlar amb la O… i bé, és molt divertit, no? En qualsevol cas, milloren el seu català, aprenen paraules noves, i això és el que fem a les classes. Llavors, aprofito per dir que el mes d'abril comença el nou trimestre de català a Easy Catalan, i si voleu, doncs això, continuar aprenent el català però d'una manera més, no sé, més intensa, amb classes, fer una mica de teoria, pràctica, no només escriure, sinó també parlar, doncs recordeu que oferim aquestes classes des d'Easy Catalan, amb el Joan i amb mi com a professors. Podeu consultar tots els preus, tota la informació, horaris, a la web. Quina és la web, Sílvia?
Sílvia:
[1:53] Classes.easycatalan.org.
Andreu:
[2:01] Molt bé, i parlant d'accent lleidatà, avui volia fer la segona part del concurs de dialectalismes, no?, que vam començar amb el concurs que em vas fer tu de berguedanismes.
Sílvia:
[2:14] Que guai! Sí, sí, sisplau, sisplau!
Andreu:
[2:15] De paraules del Berguedà.
Sílvia:
[2:17] M'encanten els concursos.
Andreu:
[2:19] Fantàstic. Doncs, recordem el funcionament. Jo et diré una paraula lleidatana, típica de Lleida, i tu hauràs d'intentar endevinar què vol dir sense més context. Si no l'endevines, llavors jo et posaré una frase d'exemple, un possible context que t'ajudarà a entendre'n el significat. Si tot i així no saps què vol dir, llavors ja te l'explicaré.
Sílvia:
[2:44] D'acord.
Andreu:
[2:44] Si l'endevines sense context, tindràs dos punts per aquella paraula. Amb context, un punt. I si te l'he d'explicar, òbviament, zero punts.
Sílvia:
[2:54] Almenys no resta.
Andreu:
[2:56] Almenys no resta, exacte. D'acord. Per tant, comencem?
Sílvia:
[3:02] Vinga!
Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations
