Aquest diumenge, abans de començar la diada castellera de Santa Úrsula a Valls, em vaig trobar alguns de vosaltres a la plaça del Blat. Com m’agrada que la gent del Nàstic sigueu també amants del fet casteller… I tots em vau dir el mateix: quines ganes tinc d’escoltar el Com ho veus d’aquesta setmana després del partit a Sabadell.



Ja us vaig dir que no espereu massa de mi, perquè tinc la sensació que estic com vosaltres. Estic preocupat perquè, fins i tot, començo a dubtar del meu resultadisme, que ja és greu. Em costa molt analitzar o reflexionar coses d’aquest Nàstic. Sabadell és un partit, però inquieta la tendència. Confio plenament en el Toni, que ens posi en ordre la falta de gairebé tot a la Nova Creu Alta.



I mira que la teoria de guanyar a casa i empatar fora la compro eh!! Sempre la compro! Però és que ja no és la primera vegada que aquesta temporada hauria de fer servir allò de “és igual com juguis, l’important és sumar”. Fins i tot jo, resultadista per excel·lència, crec que és difícilment suportable al llarg del temps aquesta teoria. Podem dir-ho un dia puntual, o dos, però no tres o quatre en 9 jornades… No és una cosa puntual, és una tendència. I així és molt difícil.



Em sap molt greu dir això, però el Nàstic em va avorrir. No sé trobar-li el costat positiu. I m’esforço, us prometo que m’esforço.Reconec que m’agradaria saber que pensa realment el president del Nàstic, el Consell d’Administració i la direcció esportiva sobre aquest inici de lliga. Però realment el que pensen eh, no el que diuen puntualment als mitjans de comunicació. Que els passa pel cap realment. Perquè en el fons crec que estan com nosaltres, com molts de vosaltres. Però hi ha una diferència. Les decisions les prenen ells. I és molt curiós mirar enrere i tornar a veure com es van prendre algunes decisions. Com i quan…



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

Varies vegades us hem recomanat al Com ho veus que escolteu les rodes de premsa pre partit i post partit de l’entrenador del Nàstic de torn. És un bon termòmetre per calibrar els estats d’ànims, les sensacions i, fins i tot, la coincidència en allò que veus damunt el terreny de joc. Avui deixeu-me afegir que sempre és interessant també repassar com titulen els mitjans de comunicació la crònica dels partits. Després podeu llegir fil per randa les informacions però mireu els titulars.



Per exemple, aquest cap de setmana a Ràdio Ciutat de Tarragona diem “El Nàstic guanya al Tarazona però no convenç”. Al Diari Més diu “Cinc minuts de bogeria donen la victòria”, però en portada titula “El Nàstic guanya, però no convenç”. Al Diari de Tarragona recullen “Tres puntos a base de pegada”. Al Tarragona Digital apunten El Nàstic pateix per imposar-se al Tarazona”. A L’Esportiu escriuen “El Nàstic confirma la línea ascendent”. A l’Sport, “Sufrida victoria del Nàstic”. Al Mundo Deportivo “El Nàstic sufre, pero gana”. I finalment sempre és interessant llegir alguna publicació de la zona del rival, i així Sport Aragón diu “Una lucha sin premio” i El Heraldo “ El Nástic de Tarragona vence a un Tarazona que mereció más en el segundo acto.



I dit tot això, el que més m’inquieta és la contundència de Luis César a l’hora de parlar de la segona part del Nàstic a la roda de premsa. Si a l’incertesa generada en aquest inici de lliga li afegeixes la contundència de les seves paraules, no m’agrada.



“Vaig acabar en shock perquè vam estar malament a la segona part. No em va agradar res. Marxo preocupat”.Les meravelloses contradiccions del resultadisme. 9/12 i molts dubtes en el joc.



Mireu si és contradictori que LC va dir que els equips que van pujar han començat bé i els que vam jugar el play-off hem començat malament. El Nàstic és cinquè, promoció, a dos del líder.



De fet, els mitjans vam ser més condescendents amb el Nàstic que el propi entrenador. El dia que passi al revés, que passarà, esperem que ningú s’estranyi, es molesti, ni s’ofengui.

La derrota contra l’Alcorcón és de les que fan mal. Dolorosa perquè tenies un punt a la butxaca. I especialment dolorosa pel com es va produir. Sempre és bo sumar i, si no pots guanyar, sobretot no perdis. Va passar. Teníem clar que tard o d’hora perdríem partits, però segurament no així.



Després de set jornades, el balanç provisional és de tres victòries, un empat i tres derrotes. 10 punts de 21 possibles. No arriba al 50%. A quatre punts del primer, a un de la promoció d’ascens, tres per damunt el descens. Massa aviat per treure cap conclusió de la classificació.



El rival d’aquesta jornada, l’Alcorcón, era un dels més complicats de la categoria, però certament esperàvem un Nàstic més intens amb alguna cosa més de les que ens va ensenyar. És veritat que a la segona part va tenir alguna ocasió però la sensació és que passa de manera puntual. Vam veure és un partit on va guanyar qui va cometre menys errades, no vam veure una victòria d’un equip gràcies a les seves virtuts. Els tres gols que vam veure són absolutament evitables a partir de les individualitats. Arriba un moment que ja no saps si és millor que et guanyi un equip que ha estat molt superior pel que fa al joc o que et guanyi un equip que aprofita les teves errades. Perquè el primer representa que hi ha millors equips a la categoria i el segon que no acabes de tallar un problema que hem detectat en les primeres jornades.



Després d’un partit com el d’ahir és important no caure en l’apatia, en castellà es diu en el “sinsabor”. Sempre és important que el Nàstic ens generi alguna cosa, encara que sigui negativa, que no pas no ens generi res.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

De vegades el futbol és molt més fàcil del que ens imaginem. O dit d’una altra manera, ens agrada complicar-nos la vida. O dit d’una altra manera, millor no fer massa invents. O dit d’una altra manera, si un equip et funciona, no el toquis.



Luis César ha passat en sis jornades, de fer onzes inicials molts diferents i amb alguns invents (que se’ns permeti l’expressió), a repetir equip de sortida. Sí, és veritat, hi ha hagut uns quants elements en aquest inici de temporada que han condicionat les decisions de l’entrenador i podríem fer mil debats. De fet, és la gràcia del futbol.



Però respecte al primer equip de lliga (que va guanyar, recordem-ho), hi ha un porter diferent, tres defenses diferents i un dibuix sobre el terreny de joc diferent. I alguns jugadors que han perdut protagonisme. Ja no entro en la part ofensiva on la sensació que tenim és que l’equip té molta pólvora i podria ser titular més d’un jugador, no sé si tots.



En una temporada, tots els equips passen moltes fases: d’estat físic, d’encert de cara a la porteria rival, de sort o desencerts, d’estat anímic… però el més important és saber redreçar les males situacions i sembla, només sembla, de moment, que el Nàstic ho ha fet. Aquests últims sis punts contra rivals directe posen l’equip on ens agrada, entre els millors.



Una cosa important, que ningú tregui pit. Una altra cosa important. Si tornem a tenir moments de feblesa, no dubtem. La virtut està en l’equilibri i la regularitat.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

El futbol ens agrada per coses com les de dissabte. Estàs durant 60 minuts de partit tocat i gairebé enfonsat i en 10 minuts, del 63 al 73, et carregues d’energia i il·lusió. Goleges a un rival directe amb dianes de dos jugadors que han de ser desequilibrants com Baselga i Juanda i el tercer és del que sosté l’equip ofensivament en aquest inici de lliga, Jaume Jardí. I compte, no sé si el més important, deixes la porteria a zero. Tot això insistim contra un dels màxims rivals, aspirant clar a l’ascens a Segona. Rodonet.



Ara hem de tenir la confiança que s’està construint un equip de futur que lluitarà fins l’última jornada per estar entre els millors. Potser hem d’assimilar que no estarem des del primer dia el primers, segons o tercers a la classificació. Potser aquesta lliga serà més complicada i ens demanarà més paciència que mai. Potser ens acabem enganxant l’últim dia. És cert que tenim moltes incerteses.



Necessitem trobar aquella regularitat que fa els equips grans. I l’hem de trobat tothom. L’entrenador en el plantejament dels partits i, si ens permet, deixant-nos una mica clar què volem en cada partit, que no sigui res fruït de la sort. Els jugadors evitant errades clamoroses en forma de regla, penals o expulsions que simplifiquin la feina als rivals, el consell anava a dir que marcant un camí clar però pensant bé potser el més important seria que no pensin massa i nosaltres, la gent, els aficionats els socis aplicant el reset que el Toni ens demanava la setmana passada. Si passa tot això junt, potser anirà bé. Si passa tot…



Ara només hem d’esperar que el 3-0 contra l’Eldense no sigui com va definir molt bé Luis César la classificació en la roda de premsa prèvia del partit. Va dir que la classificació és una mentida molt creïble. Ara esperem que aquest resultat no sigui una veritat falsa.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

El resultadisme que llueixo amb cert orgull (cert, tampoc molt eh) té coses molt bones i coses dolentes. Molt bones, per exemple: no jugues a res, guanyes i et feliç. Fins i tot tens opcions de pujar de categoria si va sortint tot bé. En el fons d’aquí un any no recordaràs massa coses del partit de torn, senzillament aniràs a buscar l’estadística i dirà victòria. És un modus vivendi que ha donat jornades a glòria a molts equips i seleccions. Clar, els amants del futbol pur com l’estimat Toni Pinilla no se senten còmodes amb això, volen alguna cosa més. Volen guanyar, eh, ho sé, però volen alguna cosa més.



Però el resultadisme també té coses dolentes, com l’actual que vivim amb el Nàstic. Balanç després de quatre jornades: 4 punts de 12 possibles. Dues derrotes seguides, vuit gols en contra… Números difícils de defensar. Ni els resultadistes tenim massa llocs per on agafar-ho. Segurament també ens fa mal, en el bon sentit de l’expressió, les temporades anteriors quan hem vist l’equip entre els millors. Des de la infausta temporada d’Agné i Alonso que va salvar Dani Vidal no ens veiem en una situació similar i ara ho hem de saber gestionar.



Tinc la sensació que aquella distància entre afició i club (ara també entre afició i equip) es manté. Trobem a faltar alguns referents, seguim sense entendre algunes decisions i ens costa acceptar que ens superin no per futbol, sinó per intensitat, per ganes. Si els altres són millors jugant a futbol se’ls felicita, però si són millors perquè lluiten més que nosaltres, ens preocupa. Això el resultadista si que ho qüestiona molt!



I no, això no és autodestrucció. Que sé que el director esportiu quan ho va dir la setmana passada ho apuntava pel debat de la porteria, però curiosament va haver-hi un canvi a la porteria.



La temporada passada portàvem 8 punts (el doble), l’anterior 10.Torno al resultadisme: una victòria ho arregla tot, o arregla moltes coses. Bé, arregla alguna cosa.Jornada 4, estem així a la jornada 4.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

L’exjugador del Nàstic, Antoni Pinilla, reflexiona, en el “Com Ho Veus?” posterior a la derrota dels grana davant l’Atlético Sanluqueño al Nou Estadi, sobre la feblesa defensiva que ha mostrat l’equip en aquestes primeres jornades. Ha encaixat sis gols, el que més de la categoria. Pinilla considera que amb una mitjana de dos gols encaixats per partit és molt difícil competir, per això cal tallar la debilitat.



L’exfutbolista consider que, malgrat generar força en atac, és gairebé impossible compensar ofensivament aquesta debilitat defensiva si no concedeixes i encaixes menys. En aquest sentit, creu que l’equip necessita més estabilitat en defensa, a partir de veure menys canvis i més continuïtat en aquesta línia.



Escolta i mira el programa complet del Com Ho Veus? al web de Ràdio Ciutat de Tarragona

El periodista Carlés Cortés, presentador del “Com Ho Veus?”, refelxiona sobre la situació del Nàstic després de la derrota al Nou Estadi davant l’Atlético Sanluqueño per 1 a 3. Cortés té clar que és molt aviat, que cal tenir paciència, però també creu que costarà. Costarà tant a l’afició com al club.



El periodista entèn la filosofia que segueixen els canvis constants i les decisions de Luis César, però no nega que moltes costen d’entendre i defensar. Sobretot, després que en tres partits oficials l’equip hagi encaixat sis gols, el que més de la categoria. Cortés té clar que hi ha moltes coses encara a corregir després de tres partits de lliga i set de pretemporada.



Escolta i mira el programa complet del Com Ho Veus? al web de Ràdio Ciutat de Tarragona

Jo vull creure que tot el que ens pot passar en un inici de lliga ens va passar junt el mateix dia contra l’At. Sanluqueño i que a partir d’ara no ens passarà res igual. Bé, a veure, que en les 35 jornades que queden tindrem algun error defensiu o alguna expulsió tonta gairebé us ho podem assegurar, però no a cada partit, perquè sinó estem arreglats. Per cert, també és mala sort que la primera derrota per més d’un gol aquesta temporada al nostre grup sigui la nostra.



La sensació global va ser dolenta i negativa perquè ens van passar pel cap alguns dels grans mals de la temporada passada especialment amb el doblet de Morgado: regal del primer gol i l’expulsió amb vermella directa. No tant pel jugador en sí, com per la posició que ocupa. Però és que l’autopista de la banda esquerra que ja havíem detectat continua, la davantera titular no va generar perill i la sala de màquines no va acabar de funcionar. Així, en general i per fer-ho fàcil, mal partit. I clar, si en la prèvia Luis César bateja tots els partits com a finals, tenim un còctel explosiu.



No serà fàcil, gens fàcil. Advertits estem, advertits esteu des de la setmana passada d’això de les alineacions. A mi em costarà. Entenc la filosofia, però al final em costa veure a Cedric a la banqueta o a Montalvo o a Moi Delgado, per dir alguns noms així ràpid. I sí, és veritat, un cop passat el partit és molt fàcil dir això, però segurament aquests noms els diria també abans.



Que compte, s’ha de tenir paciència, però costarà. És que ens han fotut sis gols en aquests tres primers partits… La temporada passada en portàvem dos. Unes quantes coses a anar solucionant encara a 15 se setembre després de tres partits de lliga i set amistosos de pretemporada.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

L’exjugador del Nàstic, Antoni Pinilla, reflexiona, en el “Com Ho Veus?” posterior a l’empat a 2 dels tarragonins al camp del filial del Betis, sobre el debut de l’equip lluny del Nou Estadi. Pinilla defensa que les circumstàncies fan que aquest primer partit a domicili no sigui prou fiable com per definir quina serà l’ambició i actitud de l’equip com a visitant. El fet de començar guanyant tan aviat, quasi des del primer minut, va marcar-ho tot.



D’altra banda, després que el Nàstic es posés dues vegades per davant i no mantingués l’avantatge, Pinilla creu que l’equip estarà més a prop de la versió de la temporada passada que la de fa dues. És a dir, serà un equip amb recursos ofensius, però també capaç d’encaixar gols amb més facilitat que fa dos anys.



Pots veure el programa complet del “Com Ho Veus?”, en exclusiva, al web de Ràdio Ciutat de Tarragona.