La derrota contra l’Alcorcón és de les que fan mal. Dolorosa perquè tenies un punt a la butxaca. I especialment dolorosa pel com es va produir. Sempre és bo sumar i, si no pots guanyar, sobretot no perdis. Va passar. Teníem clar que tard o d’hora perdríem partits, però segurament no així.



Després de set jornades, el balanç provisional és de tres victòries, un empat i tres derrotes. 10 punts de 21 possibles. No arriba al 50%. A quatre punts del primer, a un de la promoció d’ascens, tres per damunt el descens. Massa aviat per treure cap conclusió de la classificació.



El rival d’aquesta jornada, l’Alcorcón, era un dels més complicats de la categoria, però certament esperàvem un Nàstic més intens amb alguna cosa més de les que ens va ensenyar. És veritat que a la segona part va tenir alguna ocasió però la sensació és que passa de manera puntual. Vam veure és un partit on va guanyar qui va cometre menys errades, no vam veure una victòria d’un equip gràcies a les seves virtuts. Els tres gols que vam veure són absolutament evitables a partir de les individualitats. Arriba un moment que ja no saps si és millor que et guanyi un equip que ha estat molt superior pel que fa al joc o que et guanyi un equip que aprofita les teves errades. Perquè el primer representa que hi ha millors equips a la categoria i el segon que no acabes de tallar un problema que hem detectat en les primeres jornades.



Després d’un partit com el d’ahir és important no caure en l’apatia, en castellà es diu en el “sinsabor”. Sempre és important que el Nàstic ens generi alguna cosa, encara que sigui negativa, que no pas no ens generi res.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA