Després de més d’un segle esperant, el 1790 es van reprendre les obres d’ampliació del Port de Tarragona. Superats tants entrebancs, hi havia pressa per créixer. Fins i tot potser una mica massa.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a l'Arxiu digital del Port de Tarragona.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
El “ja soc aquí” del president Tarradellas és un dels moments més icònics i emotius de la història de Catalunya. Davant seu, el polític tenia una multitud que el rebia amb entusiasme. Al darrere, 38 anys d’exili i penúries econòmiques extremes per poder sobreviure a França.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Arxiu Monestir Poblet), pregunta pel document "SENYAL Ferrer, Francesc/" amb el codi de referència AAP1010-2-T-1832. Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
La tecnologia ha avançat a tanta velocitat que costa imaginar que la gran novetat de fa un segle fos que els pobles de Catalunya aconseguissin tenir un telèfon. Literalment, un. I al seu voltant sempre passaven coses.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, pregunta pel document "Acta del Ple municipal del 13 de novembre de 1921" als "Llibres d'actes del Ple de la corporació local", sèrie documental 1028, amb el codi de referència 1921-11-13_08185_101.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
El 1893, el Gran Teatre del Liceu va ser escenari d’un dels atemptats terroristes més greus que s’ha viscut mai a Catalunya. Els fets van causar una profunda commoció a tots nivells, tal com demostren els arxius.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, pregunta pel document "CAT AGDB 1607" a l'Expedient 4 del Fons de la Diputació de Barcelona.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
El juliol de 1909 Espanya intentava conquerir sense èxit noves posicions colonials al nord d’Àfrica. Davant la falta d’efectius, va mobilitzar els reservistes, homes que en la seva majoria ja eren pares de família. Allò va indignar les classes populars, sobretot a Barcelona, on va esclatar la Setmana Tràgica. Enmig d’aquella espiral de violència urbana, un capellà va protagonitzar un episodi que il·lustra perfectament l’estat d’ànim de la Barcelona del 1909.Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a l'Arxiu digital de Sant Pol de Mar.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Ha costat molts anys de lluita aconseguir que els crims contra les dones tinguessin visibilitat i fossin jutjats amb severitat. Segles enrere els casos havien de ser molt flagrants per arribar a les autoritats judicials. Això és el que va passar al segle XVIII en un petit poble a tocar de Castelló d’Empúries.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pregunta pel document "Procés de la cort del batlle de Siurana contra el jornaler Josep Bach de Santa Eulàlia (Palau de Santa Eulàlia)" amb el codi de referència AMCE560-3-T2-338.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
A totes les èpoques de la història hi ha hagut servidors públics que han aprofitat la seva posició privilegiada per al seu benefici particular. A Tremp, entre el 1824 i el 1829, es va viure un episodi que si es produís ara, de ben segur que sortiria a les notícies.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Lleida, pregunta pel document "Causa contra Antonio Pinto, ex-administrador de Rendes del partit de Tremp per haver-se fugat amb cabals" amb el codi de referència AHL260-19-T2-3940.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Als arxius hi ha documentació de tota mena, també la que deixa en evidència la vilesa de certs individus, capaços dels crims més horribles només per un grapat de monedes, tal i com va passar a Barcelona.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història al catàleg digital de l'Arxiu Municipal de Barcelona.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pregunta pel document "Dietari de l'antic Consell Barceloní o Manual de Novells Ardits" amb el codi de referència 08/1B.XXV.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Al barri tortosí de Remolins, el 1656, un veí moribund va llançar una acusació fatal contra dues dones del veïnat. Allò els va canviar la vida per sempre, perquè les supersticions i les creences populars tenien més pes que la realitat.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, pregunta pel document "Procés de paeria i veguer, contra les Bladeres (Joana i Tomasa, mare i filla) , acusades de bruixeria" amb el codi de referència ACTE290-11-T2-1756.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Una calorosa nit de l’estiu de 1667, a Santa Coloma de Farners, la rancúnia bull dins un home que fa temps que vol eliminar el seu adversari, malgrat que el seu ofici no li hauria de permetre conèixer l’odi. Fins i tot als documents més insospitats es pot resseguir el rastre d’un crim.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Comarcal de la Selva, pregunta pel document "Òbit de Joan Parés, senyor útil i propietari del mas Parés de Sant Martí Sapresa" amb el codi ACSE160-97-T2-1. Pertany al Fons Vilallonga (el codi del fons és el 97).
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Una de les històries més impactants de la Catalunya republicana la va protagonitzar el president Francesc Macià després de mort. Aquest és el periple del seu cor i del rastre documental que en conserven els arxius.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la periodista Mariola Dinarès, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Consulta el document original conservat a l’Arxiu Central Administratiu de Presidència
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
El dia de Carnaval de 1894, a l’Armentera, aprofitant que tot el poble estava de gresca, es va cometre un assassinat terrible que hauria quedat sense resoldre de no ser per la intuïció de l’alcalde.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Rita Roig, periodista i activista, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el trobaràs a la seva col·lecció de cartells, cartell Armentera núm. 16, 1894.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Poc s’imaginen els turistes que, untats amb protector solar i arrebossats de sorra, gaudeixen de les platges catalanes que moltes van ser escenari de terribles atacs pirates i corsaris. Alguns episodis ens han arribat en forma quasi llegendària, però n’hi ha un que el podem reconstruir pas a pas gràcies a un notari que el 1543 els va combatre.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, l’Ivida Cynara, artista i performancer, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat al Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, ho podeu fer a través de la còpia de la crònica del saqueig de Palamós, d’Antic Brugarol Codina realitzada per Josep Estany i Torres (any 1730). Fons de l’Ajuntament de Palamós, Sèrie de correspondència, any 1730.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Fa dos segles Valls es va tenyir de sang. Una sèrie d’assassinats van enterbolir la vida de la ciutat. A vegades, però, les coses no són el que semblen. I el que aparentment era una mal païda rivalitat castellera, en realitat tenia arrels més profundes. Dos-cents anys després descobrim el misteri gràcies a la documentació conservada sobre aquells fets.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, el Gerard Guix, escriptor i dramaturg, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, ho trobareu a la transcripció de la declaració de Josep Térmens, com a testimoni dels assassinats de 1819 fet al Jutjat de Primera Instància. Publicat a Cultura. Valls: Órgano de la Escuela Elemental de Trabajo y portavoz de su Asociación de alumnos y ex-alumnos, núm. 21, novembre de 1946, pp. 6-7.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
La feina dels Arxius és tan callada i discreta que a vegades sembla que no hi siguin. Però la seva missió és vital per preservar la memòria i la història del país. I en el moment més inesperat la seva tasca pot canviar la vida d’una persona.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, Merche Fernández Sagrera, conservadora i investigadora de fotografia, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Consulta el document original conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
El 19 de maig de 1928 van morir assassinades vuit criatures i dues dones a la Pobla de Ferran, un poble del municipi de Passanant, situat a la Conca de Barberà. La documentació conservada als arxius ens permet reconstruir com es va perpetrar aquell crim monstruós.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Candela Figueras, comunicadora i guionista, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, cal cercar l’expedient CAT ACCB, Ajuntament de Pira, Correspondència, 1928.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
Durant molts segles els crims eren castigats amb penes que ara ens semblen terribles perquè es volia escarmentar als seus responsables. A Barcelona, el juliol de 1612, es va viure un cas que ha deixat un curiós rastre documental.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, l’Antònia Folguera, periodista i curadora musical, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Municipal de Barcelona, cal cercar l’expedient CAT AHCB CCAM, Pergamins 01/1A-2595.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
A vegades els dipòsits dels Arxius conserven documents que semblen trets d’una novel·la i de seguida fan volar la imaginació de qui els consulta. No cal que sigui res gaire complicat. Amb una sola fotografia és suficient per començar a fer-se preguntes i mirar d’entendre quins van ser els seus protagonistes.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Montse Rodríguez, dramaturga, creativa i professora d’interpretació, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Municipal de Roses, cal cercar l’expedient Fons Ajuntament de Roses, sèrie 1.6.2. Expedients de causes. Plets i judicis. Sol·licitud d’anul·lació de l’ordre d’expulsió d’Espanya de Luigi Morini Boveri.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113/histories/lespia-disfressat
Durant la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany va començar a utilitzar submarins. Els seus atacs inesperats van causar el pànic a tots els mars. Sobretot quan el maig de 1915 va enfonsar el transatlàntic Lusitània. Per això, quan al desembre el capità del Loukkos va explicar el que li havia passat, tothom va voler saber-ne més detalls.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la periodista de dades Eli Vivas, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu del Port de Tarragona, cal cercar l’expedient “Fons Junta d'Obres del Port de Tarragona. Registre d'entrada i sortida de vaixells, 1911-1919. Signatura 3872”.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
En un temps en què la sanitat pública era una utopia i la gent no tenia diners per pagar-se un metge, sempre hi havia desaprensius i il·luminats que intentaven treure profit de la misèria dels altres. Eren personatges sense cap tipus de formació que tractaven als pacients amb uns remeis que, a vegades, podien tenir greus conseqüències.
Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la periodista i llibretera Dàlia Rajmil Bonet, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.
Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, cal cercar l’expedient CAT ACVOC-AHT, 1/1 Ajuntament de Terrassa, Disciplina i Salut Pública, expedient de 1892.
Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113
