En un temps en què la sanitat pública era una utopia i la gent no tenia diners per pagar-se un metge, sempre hi havia desaprensius i il·luminats que intentaven treure profit de la misèria dels altres. Eren personatges sense cap tipus de formació que tractaven als pacients amb uns remeis que, a vegades, podien tenir greus conseqüències.

 Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la periodista i llibretera Dàlia Rajmil Bonet, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, cal cercar l’expedient CAT ACVOC-AHT, 1/1 Ajuntament de Terrassa, Disciplina i Salut Pública, expedient de 1892.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113