Segons dades de l'Observatori Català d'Addiccions, la cocaïna és la segona droga il·lícita més consumida després del cànnabis i la que més demandes de tractament genera després de l'alcohol. Coneixerem les històries de Sandra Soley, de 41 anys i mare de dos fills. I d'Edgar Ticó, de 18 anys, que actualment reben tractament per addicció a la cocaïna i altres substàncies al centre terapèutic DIA 1 de Girona. Entrevistem el periodista i escriptor David López Canales, autor de "¿Una rayita? Por qué en España se consume tanta cocaína y no se habla de ello" a Anagrama. I visitarem el Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus. Conversarem amb la doctora Tre Borràs, que durant més de quaranta anys ha estat al capdavant d'aquest servei considerat de referència a Catalunya. També ens acompanyarà l'antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili Antoniu Llort. I coneixerem la Marina i el Jaume, de 65 i 63 anys, que van ser pacients de la doctora Borràs.

Al programa d'avui parlarem de muntanya i política. Hitler, per exemple, volia mostrar la superioritat de la raça ària conquerint un 8.000. Les sufragistes clavaven la bandera de "Vote for women" al capdamunt dels cims. I Lenin obligava a carregar el seu bust a totes les expedicions que es feien. Entrevistem l'historiador Pablo Batalla, autor de "La bandera en la cumbre", publicat a Capitán Swing. Passejarem per Montserrat amb l'historiador i geògraf Francesc Roma, un dels grans especialistes en excursionisme a Catalunya. I acabarem el programa conversant amb la doctora Mayte Serrat, fisioterapeuta i psicòloga a l'Hospital Vall d'Hebron. Serrat és fundadora de CIM Project, un club inclusiu de muntanya del qual forma part Nadya Natali, diagnosticada de sensibilitat química múltiple, fatiga crònica i fibromiàlgia, que també sentirem.

Entrevistem Ossi Ritter, una israeliana nascuda a Haifa i instal·lada a Catalunya que amb 18 anys va decidir marxar d'Israel després de negar-se a fer el servei militar. Igual que molts jueus, una part de la branca paterna i materna de l'Ossi va ser exterminada durant l'Holocaust. Al programa sentirem les veus d'altres jueus que arrosseguen un passat familiar marcat per la barbàrie nazi i que fa anys que es posicionen contra les polítiques d'ocupació d'Israel. Ens acompanyarà Dominique Salomon, cofundadora de Junts - Associació Catalana de Jueus i Palestins; Louis Lemkow Zetterling, catedràtic emèrit de sociologia a la UAB i ambientòleg, i Tiina Pietarinen, traductora del finès. També sentirem els periodistes Ofer Laszewick i Paul Sánchez, directors i presentadors del pòdcast "Alhayam", especialitzat en Israel i el Pròxim Orient.

Entrevistem l'intèrpret i traductor Kayed Hammad, que fa tres mesos va poder sortir de la Franja de Gaza amb una part de la família després que un bombardeig israelià matés el seu fill gran. Durant més de vint anys, Kayed Hammad ha estat una figura fonamental per a periodistes d'arreu del món, per a organitzacions humanitàries i per a cossos diplomàtics. Amb ell parlarem del que implica el càstig col·lectiu d'Israel contra el poble palestí després dels atemptats de Hamas d'ara fa dos anys. Amb la politòloga Sònia Andolz, valorarem la mobilització ciutadana contra la guerra a Gaza i l'ús del concepte "genocidi". Per acabar, amb Marc Garriga, cap de Cultura dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, parlarem de la pel·lícula "La voz de Hind Rajab", que reconstrueix els últims instants de vida d'una nena palestina a Gaza. Fotografia de la coberta: Anna Surinyach

Visitem la Fundació Ateneu Sant Roc, a Badalona, per conèixer la història d'un grup de dones que cada setmana es troben per cosir. Teixeixen arpilleres, una tècnica tèxtil apareguda durant la dictadura xilena. A través de les teles expliquen no només experiències personals sinó també vinculades al context social: com les guerres, la violència masclista o els problemes d'habitatge. Sentirem l'Encarna Ortega, la Manoli Garcia, l'Amina Merzini i la Sadaf Akram. Hi posarem context amb Pilar López, coordinadora de projectes de la Fundació Ateneu Sant Roc, i Roberta Bacic, experta en la matèria i col·leccionista d'aquestes obres a Conflict textiles. Tancarem el programa amb les veus de Clare Hunter, artista tèxtil comunitària i autora del llibre "Hilos de vida", publicat a Capitan Swing, i amb Laura Casal-Valls, doctora en Història de l'Art, especialitzada en la història de les costureres catalanes.

Entrevistem en profunditat la periodista i escriptora argentina Leila Guerriero, autora de "La llamada", novel·la de no-ficció publicada a Anagrama. Es tracta d'un recull dels gairebé dos anys de converses amb Silvia Labayru, segrestada i torturada durant la dictadura militar argentina. La seva és una història de patiment, que no acaba amb el seu pas per l'ESMA, el centre clandestí de tortures de Buenos Aires, sinó que continua un cop alliberada. El vincle creat entre la periodista i la supervivent permet construir un retrat d'una de les etapes més fosques del país en un moment en què les polítiques negacionistes del govern de Javier Milei ho impregnen tot. També ens acompanyarà Joan Biosca, corresponsal de 3Cat a Buenos Aires.

Com està afectant el genocidi a Gaza en la salut mental de la infància i la joventut de Cisjordània? Entrevistem la periodista Patricia Simón i el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, que han documentat l'impacte de la violència desfermada des del 7 d'octubre en les criatures i les seves famílies. Es tracta d'un projecte amb el suport de les beques Devreporter de Lafede i fet conjuntament amb l'ONG Mundubat. Amb Patricia Simón també parlarem del seu últim llibre, "Narrar el abismo. Periodismo de conflicto en tiempos de impunitat", publicat a Debate. Ens acompanyarà el periodista d'"El matí de Catalunya Ràdio" Andreu Merino, codirector del documental "Shahid, créixer o morir a Palestina", una producció de La Manchester amb el suport de 3Cat. I per tancar el programa rebrem l'editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach. Fotografia coberta: Patricia Simón i Alex Zapico

El Patronato de Protección de la Mujer va ser una institució franquista on joves adolescents considerades esgarriades eren recloses per poder-les redreçar. Coneixerem la història d'una de les seves supervivents, Consuelo García del Cid, que porta més d'una dècada investigant aquests reformatoris amb l'objectiu de lluitar contra l'oblit que aquestes dones van viure amb l'arribada de la democràcia. Per saber fins on es remunta aquest sistema de control entrevistem la investigadora Pilar Iglesias, autora, entre d'altres, del llibre "Políticas de represión y punición de las mujeres: las Lavanderías de la Magdalena de Irlanda y el Patronato de Protección a la Mujer de España" a Círculo Rojo. I parlarem del camí cap a la reparació de les supervivents amb Rosana Alija, professora de Dret a la UB i membre del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil.

Ryma Sheermohammadi i Adrià Franch tenen una llarga trajectòria com a traductors i intèrprets. Treballen per a institucions internacionals, per a organitzacions de drets humans i també en el sector privat per a grans empreses. Coneixerem com treballen, amb què es troben, a quins dilemes s'enfronten. L'Adrià i la Ryma, d'origen iranià i també activista, traspuen passió i humanitat en un món marcat pels lideratges messiànics i els discursos d'odi. En aquest marc global, també entrevistarem el politòleg Pol Morillas, que acaba de publicar "Al pati dels grans. Europa davant d'un món hostil" a l'editorial La Campana.

Segons l'Idescat, un de cada tres catalans no es pot permetre una setmana de descans a l'any fora de casa. El dret a les vacances és un dret aconseguit gràcies a la lluita col·lectiva, però hi ha moltes persones que no en poden gaudir. Coneixerem el cas de la Violeta Cruz i el German Domínguez. Ella és administrativa a mitja jornada a Barcelona i mare de dos fills. El petit, de 5 anys, amb un trastorn de l'espectre autista. El Germán és pagès. Té una explotació agrícola al Baix Llobregat i la feina no li permet parar. No tenir temps per al descans té un impacte molt important en la salut. En parlarem amb Mireia Utzet, investigadora del Centre d'Investigació en Salut Laboral i doctora en salut pública. I per posar-hi context entrevistem Ernest Cañada, geògraf, coordinador d'Albasud i investigador del turisme amb perspectiva crítica.

Entrevistem l'antropòleg forense José Pablo Baraybar, coordinador forense regional per a Mèxic i l'Amèrica Central al Comitè Internacional de la Creu Roja. Baraybar té una llarga trajectòria a l'hora de documentar crims de lesa humanitat arreu del món. Sota el paraigua de l'ONU, ha investigat a l'Argentina, a Guatemala, al Congo, Etiòpia, Ruanda o els Balcans. Ha treballat en la recerca i identificació de persones mortes i desaparegudes en contextos extremadament complicats, com les rutes migratòries cap a Europa. Actualment, instal·lat a Mèxic, s'enfronta a la realitat d'un país amb més de 100.000 desapareguts. També parlem amb Jannet Carmona, coordinadora del programa de persones desaparegudes i les seves famílies del Comitè Internacional de la Creu Roja a Mèxic. I la fotoperiodista i editora gràfica de la Revista 5W, Anna Surinyach, ens explicarà com Ucraïna gestiona els més de 60.000 desapareguts que han provocat els tres anys de guerra amb Rússia. Fotografia coberta: Anna Surinyach

Visitarem l'IES Vallvera de Salt per parlar amb alumnes afectats per la crisi de l'habitatge. En aquest municipi, de mitjana, hi ha dos desnonaments a la setmana amb menors. Coneixerem la història de la Oumaima i el Reda, de 15 i 17 anys, que estan en risc de ser desnonats. Per entendre com afecta una situació així al rendiment escolar, parlarem amb el sociòleg Ferran Giménez, professor a l'institut, i amb Mònica Altarriba, coordinadora pedagògica de l'ESO al mateix centre. Per parlar de l'impacte dels desnonaments en la salut de les criatures, ens acompanyarà Yaiza Cano, infermera i membre de La Capçalera, una plataforma de metges que s'han implicat en aquesta problemàtica. També serem al desnonament de la família de la Kadi, mare de sis fills, quatre dels quals menors d'edat. D'aquests, els més grans, estudien a l'institut Vallvera d'aquest municipi del Gironès.

Cada setmana el pastor Carlos Rojas congrega més d'un centenar de persones en una sala de cinema del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. Rojas és el líder del Ministerio Casa de Salvación, una església evangèlica de tipus neopentecostal que funciona sota el paraigua d'una macroesglésia amb seu a Miami. Es tracta del Ministerio del Rey Jesús, fundada pel pastor Guillermo Maldonado. Una multinacional de la fe que arrossega milions de seguidors als Estats Units i arreu del món, i que, com altres esglésies neopentecostals, exerceix una gran influència política amb discursos alienats amb l'extrema dreta. Parlarem amb Carlos Rojas i coneixerem els fidels que assisteixen als seus cultes. Per entendre la naturalesa d'aquest tipus d'esglésies entrevistarem Guillem Correa, president del Consell Evangèlic de Catalunya. També conversarem amb Antonio Montañés, doctor en Sociologia, especialitzat en sociologia de la religió.

A Catalunya, l'Església evangèlica és la confessió religiosa que té més centres de culte després de l'Església catòlica. I des de fa vint anys, és la que creix més. Més de la meitat de les esglésies evangèliques a Catalunya són de tipus pentecostal. Hem visitat l'església Elim de Girona per acompanyar la Joana Aguilera i en Jaume Puigdevall a un culte. Fa sis anys que aquest matrimoni va fer la conversió de l'Església catòlica a la pentecostal. Un camí que han seguit altres persones a qui també sentirem en aquest programa. Hem conversat amb el pastor Jimmy Martin i la pastora Raquel Urquía per conèixer quina és la doctrina de les Esglésies pentecostals i en què es diferencien, com a cristians, de l'Església catòlica. Per posar-hi context, entrevistem la catedràtica en Sociologia de la Religió, Mar Griera. I també comptem amb la participació de la direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat i del Consell Evangèlic de Catalunya.

El músic i gestor cultural Yacine Belahcene acaba de publicar "Divendres cuscús. Alger 1993" a Pol·len Edicions. Un volum autobiogràfic que retrata una infantesa feliç travessada per l'esclat de la guerra civil a Algèria. Parlarem amb ell, fill de mare catalana i pare algerià, sobre memòria i xoc cultural. Seguint un altre dels fils argumentals de la novel·la gràfica, reflexionarem sobre cuina i identitat amb Paula Molés, directora del programa "Un restaurant caníbal a Berlín", i Pius Alibek, lingüista, escriptor i restaurador. Amb ells dinarem al Xix Kebab de Barcelona, el primer restaurant sirià a obrir a la ciutat.

Ser gai era una malaltia fins fa 35 anys, quan l'Organització Mundial de la Salut va eliminar l'homosexualitat de la llista de trastorns mentals. Malgrat aquest pas tan necessari per a la reparació del col·lectiu, avui dia la situació no ha canviat gaire i encara hi ha qui assenyala les relacions entre persones del mateix sexe com una afecció que es pot curar. Entrevistarem Xavi Martínez Cal, víctima d'aquestes pseudoteràpies dels 18 als 23 anys. També mirarem enrere per conèixer què passava durant el franquisme amb la història del Jordi Griset, sotmès a un tractament amb descàrregues elèctriques. Hi posarem context amb la psicòloga Amanda Melià. I sabrem quins passos s'estan fent a nivell legislatiu perquè aquestes pràctiques siguin considerades delicte. En parlarem amb Óscar Rodríguez, de la FELGTBI+, i Eugeni Rodríguez, director de l'Observatori contra l'Homofòbia. Fotografia de la portada: Jordi Griset

Rami Elhanan és israelià. La seva filla Smadar va morir en un atemptat suïcida de Hamas l'any 1997. Deu anys després, una bala disparada per un soldat israelià matava l'Abir, de 10 anys, filla del palestí Bassam Aramin, quan sortia de l'escola. Després d'un procés molt profund per transformar el dolor i la ràbia, fa anys que treballen per la pau i la reconciliació a través de l'associació The Parents Circle-Families Forum. Parlarem amb ells arran de la seva visita a Barcelona, convidats pel CCCB i l'Institut Català Internacional per la Pau. També ens acompanyarà Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio. I per tancar el programa entrevistarem la periodista del diari Ara Cristina Mas Andreu, arran de la publicació de "Palestina des de dins. Històries de colonització i resistència, de la Nakba al genocidi de Gaza", a Ara Pausa.

La cineasta i escriptora sud-africana Milisuthando Bongela va néixer i créixer a Transkei, un estat creat artificialment pel govern de Sud-àfrica on els negres vivien segregats sota una falsa il·lusió de llibertat. Parlarem amb ella del documental "Milisuthando", on revisita la història recent del país a través d'imatges del seu arxiu familiar. Bongela, que va ser a Barcelona fa uns dies convidada pel CCCB, fa un exercici molt valent d'explorar el paper de la comunitat blanca durant l'apartheid confrontant la seva experiència amb la de les seves amistats blanques. Analitzarem el treball de Bongela amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde. I amb Josep Martín, realitzador del programa "Independents", d'iCat, repassarem algunes de les cançons que van donar dimensió mundial al règim de l'apartheid.

Entrevistem la poeta Sònia Moll, que acaba de publicar "On fugirem, amor" a Godall Edicions. Un recull poètic nascut de la ràbia i que descriu no només la devastació dels entorns més propers, sinó que també fa parada a les destruccions internes. Sònia Moll, que es defineix com a "feminista, cristiana i lesbiana sense pedigrí", fa un al·legat de la supervivència en temps de crisis permanents. I avançant-nos a Sant Jordi, escoltarem diverses recomanacions. Del reporter Plàcid Garcia-Planas: "Jedwabne. La història d'un poble perdut", de David Serrano. Editorial Base. "Palestina des de dins", Cristina Mas Andreu. Ara Llibres. De la fotoperiodista Anna Surinyach: "Brujas", de Judith Prat i Alana S. Portero. Editorial La Fábrica. "Punto ciego", de Santi Donaire. Editat a Phree. I els títols de l'escriptora Desirée Bela-Lobedde: "Mujeres negras en la filosofía", de Zinthia Álvarez Palomino i Nina Sefcick. Babidi-Bú. "Mujer y negra", de Tsitsi Dangarembga. Plankton Press SL.

Entrevistem el periodista Marc Marginedas que acaba de publicar "Rusia contra el mundo" a Península. L'obra, fruit de cinc anys d'investigació, retrata més de vint anys d'un règim marcat, escriu Marginedas, per l'autoritarisme, per les pràctiques mafioses, per la propaganda i per la caça al dissident amb un objectiu clar: desestabilitzar l'ordre mundial. També parlarem amb l'artista russa Sasha Skochilenko, detinguda i empresonada per difondre missatges pacifistes arran de la guerra a Ucraïna. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem del documental "Mercenario. En las trincheras del siglo XXI" (Movistar+), del qual n'és una de les guionistes. Un treball que segueix la trajectòria vital de Joan Estévez, un soldat a sou nascut a la Vall d'Aran que s'allista com a mercenari al bàndol ucraïnès per combatre la invasió russa.