Aprofitant l'any Garreta, avui parlem amb el comissari de l'esdeveniment, en Quim Rabaseda. A més de descobrir tot el què s'ha gestat amb motiu de la commemoració, ens aproximarem a l'obra del geni de Sant Feliu de Guíxols. La seva obra per a cobla, les seves peces per a simfònica, per a piano o la seva relació amb Pau Casals són alguns dels eixos que desgranem.

I segona visita de Xavier Pagès al programa. Parlem amb ell de la seva obra per a cobla. Ja ho diem: trencadora, experimental en molts casos, innovadora i sense marges ni fronteres. Amb ell comentem obres i parlem de la seva producció i la direcció per a cobla.

Xavier Pagès és un dels compositors actuals del nostre país més experimentals. Amb ell, en l'àmbit de la cobla, hem pogut gaudir de sardanes originals i trencadores (des de la primera) a propostes per a bases electròniques i orquestra, en format sardana. Però quins són els seus referents? Doncs avui ho descobrim.

Un dels reptes que ens hem marcat al "So de cobla" d'enguany és sentir els intèrprets. Però no només la interpretació, sinó també amb les seves fílies musicals. Així que obrim una finestra, aquesta temporada, als encadenats d'instruments. I comencem pel principi: 10 flabiolaires que es van passant la pilota entre ells, mentre proposen obres i enregistraments.

Una estrena d'Antoni Ros Marbà, peces de Garreta i homenatges, i autors d'avui, a una i a dues cobles. Aquests són alguns dels elements del Concert de F'Estiu, de Calonge, que van protagonitzar aquest agost les cobles Sant Jordi i Principal del Llobregat. I que avui, al "So de cobla", repassarem.

Obrim temporada amb la visita d'Arnau Tordera. Aquest inquiet creador assegura haver descobert tard la cobla, però que això no fa que no la valori. Amb ell repassem referents, tant clàssics com contemporanis de l'àmbit, i ens fixem, també, en les seves composicions on la cobla té un paper important, ja sigui com a banda de vent dels Obeses o com a creació lliure. També reflexionem sobre la música d'arrel, amb què Tordera també està vinculat.

Vam fer un programa on els compositors de l'àmbit de la cobla es passaven la pilota els uns als altres, destacant alguna de les seves obres. Doncs bé, com que en van quedar molts per dir, avui, per tancar la temporada, agafem ben fort aquesta cadena i hi afegim unes quantes baules més.

Si la setmana passada entràvem en el món Joan Albert Amargós a partir dels seus referents, avui passem per algunes de les seves obres per a cobla. De sardanes, alguna. Sorprenent, fresca i atrevida (de joventut, també) i obres... descomunals les que ha presentat per a la formació de cobla.

Per acabar, gairebé, la temporada, us oferim dos programes amb una interessant conversa amb el músic, compositor i director Joan Albert Amargós. Amb ell, repassem algunes obres per a cobla que considera de referència. Autors clàssics o disruptius contemporanis que ens proposa repassar.

Un concert de morro fi, obres de Juli Garreta, coetanis i alumnes. Un directe que es va poder viure aquest abril a Manresa, al teatre conservatori, amb una immillorable Cobla de Cambra de Catalunya i amb la batuta sempre sàvia i afinada d'Antoni Ros Marbà. No sempre es pot escoltar un concert així.

Dos blocs, en aquest "So de cobla" d'avui. Primer, les obligades. Sobretot les obligades de tenora. Què són i quin és el seu origen? Virtuosisme o focs d'artifici? Repassem algun dels grans títols amb intèrprets ben diferents, clàssics i actuals. I us parlem de Vicenç Bou, el mestre de la sardana pop que va conquerir Paral·lels i places d'arreu del país.

Aquest mes de maig s'ha tancat una nova edició al concurs de la popularitat per a la música per a cobla. Un certamen d'eliminatòries, finals i semifinals, que arriba, cada maig, a la seva fi per trobar quina és la sardana estrenada l'any anterior que més agrada al públic. Aquesta 35a edició, a més, celebrada a Figures, té regust de canvi de cicle. Parlarem amb els guanyadors i amb els responsables de Som Sardana per conèixer quins són aquests canvis que s'apunten.

Ens afegim a la setmana que Catalunya Música dedica als compositors Ricard i Joan Lamote de Grignon. Des de dilluns que ho fem i avui ho tanquem amb aquest concert. Un directe enregistrat al Palau de la Música Catalana dins el cicle "Tardes al Palau". La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona interpreta un programa únic: la integral de sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, dos dels noms fonamentals de la història de la música contemporània de Catalunya.

Avui anem de concert. En l'últim any Josep Antoni Sànchez, ànima de la Cobla Sant Jordi, va haver de deixar els escenaris, enmig de les celebracions del 40è aniversari de la formació. Per agrair-li la feina feta durant tots aquests anys, els seus companys de la Sant Jordi van pensar a donar-li "carta blanca" per escollir el contingut d'aquest concert. Avui podreu escoltar deu sardanes seleccionades per ell mateix, d'autors que, per diferents motius, ha volgut que formessin part d'aquesta tria tan especial.

És a dir, quin paper tenen instruments de la cobla quan s'ajunten amb la banda? o amb l'orquestra? Avui parlem d'organologia. Joan Lamote de Grignon, director de la Banda Municipal de Barcelona, va impulsar la inclusió d'aquests instruments dins la plantilla de forma estable a partir de 1921, defensant que oferien una "sonoritat catalana característica i una riquesa tímbrica única al món". Doncs bé, amb aquesta premissa, s'ha elaborat tot un repertori (Lamote mateix, i contemporanis) que ha demostrat quina és la fina línia que ajunta i separa aquestes sonoritats. I també indaguem en la combinació orquestral amb instruments com la tenora amb la doble canya.

Ens visita el músic bagenc, cardoní, Xavier Ventosa. Instrumentista de clarinet, violí i tible, director i compositor. Parlarem de les seves obres, de les combinacions amb Banda i Cobla, de la seva carrera per diverses cobles del país i dels seus referents musicals. I no parlarem del "CotixCoti", tot i que en va ser el primer a fer-ne la versió per a cobla i ballable.

Com que tots els sants tenen vuitada, avui ens vestirem de Jordi i de Montserrat. Dues fites que se celebren aquesta setmana i que, més enllà del caràcter votiu, han donat molta obra per a cobla que avui repassarem. Com són les sardanes de l'ofrena estrenades a l'Aplec de Montserrat, per exemple, així com obres inspirades en dracs, roses i donzelles.

La producció discogràfica al voltant de la música de cobla és àmplia i diversa. Avui repassem alguns dels nous enregistraments que han sortit aquest primer terç de l'any. És el cas del disc "Col·legues: sardanes de Jesús Ventura", que s'ha presentat a tall d'homenatge a l'autor. També us explicarem el treball de les dues barítones, produït per La Principal del Llobregat, un projecte que posa en la mateixa gravació un instrument que ha estat 90 anys fora dels escenaris i la barítona de l'IEC, que ja ha complert deu anys de vida. I la Cobla de Cambra de Catalunya, que ha presentat una nova entrega dels seus monogràfics al voltant de Josep Serra.

Que Juli Garreta, del qual estem de celebració enguany, va fer una ingent obra de gran qualitat per a cobla, no és una descoberta. Avui ens centrarem, però, en aquelles composicions, potser no gaire conegudes, però que agafen de referent títols literaris: de Verdaguer a Rusiñol. Personatges d'aquests tòtems de la literatura catalana que surten esmentats en el catàleg Garretià. De Ruera, dona la seva particular visió de Barcelona, en el tríptic laietà que va escriure el 1970 i que van ser premiades al concurs Ciutat de Barcelona.

Si una persona coneix bé les funcions i possibilitats de la cobla és Bernat Castillejo. A ell li devem un arranjament per a cobla del "Rhapsody in blue" (Gershwin) brillant. O la banda sonora de la cobla acompanyant Pascal Comelade. O infinitat de ballables. Però també és un flabiolaire i flautista excel·lent. I director d'un munt de formacions. Així que avui tenim un dels personatges més polièdrics del camp de la cobla. Ah! I l'única matrícula d'honor que va posar Manuel Oltra.