Diu la psicòloga i antropòloga Julieta París que tots en algun moment experimentem el buit, ja sigui per alguna persona o per alguna cosa. Ella, la Julieta, ens proposa "La belleza de la ausencia", un llibre que ens reconcilia amb aquest buit perquè ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

L'efecte placebo és el que es produeix psicològicament en una persona que no sap que li estan administrant un fals medicament i que li fa el mateix efecte que si fos autèntic. L'efecte placebo està comprovat en assajos clínics, però també es fa servir en altres àmbits de la medicina. El podem potenciar nosaltres? Ho comentem amb els metges Sergio Abanades i Jorge Pérez Calvo i sentim el que ens va dir el doctor en quiropràctica Joe Dispenza al programa quan ens en va parlar fa anys a partir del seu llibre "El placebo eres tú". Acabem amb l'espai de Sergi Torres.

De què ve un mal a les lumbars? I un mal de genoll o de cervicals? Sempre és per culpa d'haver fet un mal gest? Parlem de la relació entre la por i el dolor físic. Por, ansietat, incertesa, estrès... I ho fem a partir de l'experiència personal del fisioterapeuta i osteòpata David Ponce, dels seus pacients i del que n'ha après i que ha plasmat al llibre "El miedo duele". Amb l'apunt del metge Miquel Samarra.

Entre moltes altres coses, la intel·ligència artificial ofereix el que es podria anomenar "teràpia psicològica tecnològica". Però, de fet, fins a quin punt pot ser-ho una màquina? On queden els sentiments, la intuïció i l'empatia? Ho comentem amb els psicòlegs Emma Barthe, Guillermo Mattioli i Mireia Cabero. Amb un apunt de la psicoanalista Sara Sarmiento, i l'espai de Sergi Torres.

Diu la nutricionista i especialista en Psiconeuroimmunologia Martha Bolívar que hem d'aconseguir equilibrar l'organisme i mantenir-lo sa. L'anomenada principal "hormona de l'estrès", el cortisol, ha d'estar en òptimes condicions i ajudar-nos a mantenir els ritmes circadiaris, entre altres coses, si volem tenir una bona salut física i mental. Ho comentem també amb la metgessa Cristina Pellicer. I amb l'apunt del metge Sergio Abanades.

La metgessa i filòloga Zeneida Sardà es demana "I si una llibreta i un bolígraf poguessin canviar la nostra vida?" I s'ho demana al llibre "Escribir para vivir mejor", que comentem amb ella i amb la psicòloga Núria Gibert. Escriure com a teràpia, també amb el comentari de la psicòloga Natàlia Pomar. I finalment, l'espai de Sergi Torres.

L'amabilitat es pot entrenar, obre portes i ens ajuda a ser feliços al mateix temps que fem feliços els altres. N'està convençut el neurocientífic Jonathan Benito, que ha escrit el llibre "El poder de la amabilidad". Amb un comentari de la psicòloga Assumpció Salat.

Potser la nostra primera decepció és quan ens diuen que els Reis d'Orient no són els que nosaltres pensàvem que eren. Tanmateix, la psicòloga i coach Joana Frigolé ens diu que les decepcions són un regal. Per què? En parlem amb ella i amb el terapeuta especialitzat en meditació Antonio Jorge Larruy. També hi fa un apunt el psicòleg Xavier Guix. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Marta Millà, actriu i terapeuta gestalt, va acompanyar fins a la mort la persona que estimava fa quinze anys. Ara ha transformat l'experiència que ella va viure en una novel·la on la Martina i en Jordi són els protagonistes. És "El blau impossible", com el que pinta en Jordi davant del mar fins que la malaltia degenerativa que pateix li impedeix d'agafar el pinzell. A la Marta l'acompanyen ara l'escriptor i conferenciant Francesc Miralles, i la psicòloga Maria Rufino. Amb un comentari de Marta Casarramona, que va escriure "El dol conscient", i l'espai de Sergi Torres.

Diu la terapeuta sexual Andrea Aguilar al seu llibre "La mujer orgásmica" que ella no va arribar a tenir-ne cap, d'orgasme, fins als 34 anys. Ens explica per què i com va ser que finalment ho aconseguís. També ens parla del poder multiorgàsmic de qualsevol dona i dels diferents tipus d'orgasme i com assolir-los. Amb un comentari de la sexòloga Emma Ribas.

Tenim por d'actuar, de dir el que pensem perquè massa sovint busquem l'aprovació dels altres: de la parella, dels amics, dels companys de feina... L'aprovació l'hem de buscar dins nostre, i hem de cultivar la nostra autoestima, que és com un sac que podem omplir durant el dia, però que de nit es buida inexorablement. Com l'hem de tornar a omplir? Ens ho diuen les psicòlogues Lídia Oliu i Helen Flix, i també la mestra zen Berta Meneses. Ens ho acaba d'arrodonir el també psicòleg Rafael Santandreu, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.

És convenient, alliberar-nos de la por, tenint en compte que moltes vegades ens protegeix? La veritat és que, sempre tenint en compte això, sovint és la ment qui se la inventa, aquesta por, i qui ens paralitza o ens fa establir judicis. Ho comentem amb Carla Delgado que ha escrit "El camino de la paz radical", i la psicòloga Núria Guinart que fa temps va escriure "Tú eres la respuesta". Amb el comentari de la també psicòloga Helen Flix.

El kaizen, segons la filosofia japonesa, i tal com diu el psicòleg Tomàs Navarro, és un "sender recorregut dia a dia, de manera integrada, com una actitud vital". Per això, el kaizen i el coaching van íntimament lligats. Ho comentem amb ell, que ha escrit el llibre "La senda kaizen", i amb la també psicòloga Cris Bolívar. Ens hi fa un apunt l'escriptor i coach Francesc Miralles. Amb l'espai final de Sergi Torres.

Les plantes, tradicionalment, han ajudat les persones a regular l'estar d'ànim i tenir més bona salut. En parlem des del punt de vista d'un metge, Miquel Masgrau, i d'una jove empresària, Maria Puig, que en divulga els beneficis. Amb el comentari del dietista integratiu Aleix Pàmies.

Les nostres parts fosques conformen la nostra ombra, que es troba allà on no la podem veure perquè només veiem el que ens convé de nosaltres mateixos. El que tenim a dins, el que ens neguem a veure i que és ple de tot el que hem rebutjat al llarg de la vida, tanmateix existeix, i és la nostra ombra. Les psicòlogues Teresa Batanàs i Mireia Darder ens expliquen en què consisteix. Amb un apunt del també psicòleg Joan Garriga. I, finalment, amb l'espai de Sergi Torres.

Diu el criminòleg Vicente Garrido que la majoria dels psicòpates viuen integrats a la societat i ens manipulen generant-nos sofriment a casa, a la feina, en família... Conversem amb ell sobre el llibre que ha escrit, "El psicópata integrado", i sobre com podem identificar aquests personatges que ens amarguen la vida, i, un cop fet, fugir-ne. Amb l'apunt de la psicòloga Júlia Pascual.

L'alimentació cetogènica es basa sobretot en els greixos i redueix dràsticament els carbohidrats de la dieta. És una manera d'alimentar-se que els nutricionistes que la promouen diuen que ens manté més sans i prims i, a més, ens serveix per lluitar contra malalties com el càncer. Això és el que explica la nutricionista oncològica Jordina Casademunt, juntament amb l'especialista en Psiconeuroimmunologia (PNI) Diana Climent, que també defensa aquest sistema i en fa bandera a les xarxes socials. Ens hi afegeix els pros i els contres el també nutricionista Marc Vergés, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Meditar ens pot servir per relaxar-nos, per calmar l'estrès o fins i tot per prendre decisions. Ens explica les diferents maneres de fer-ho el mestre de meditació i doctor en Història de l'Art Alexis Racionero al seu llibre "Sendas de meditación. Bases y formas de meditar". També el Swami Satyananda Saraswati. I ens complementa la idea la mestra zen Berta Meneses.

Les aplicacions de cites cada vegada tenen més adeptes. Si abans només n'hi havia una, ara n'hi ha de diferents tipus, per agrupar diferents tipus de gent, creences, orientacions sexuals, etc. Però què passa amb el mal psicològic que poden ocasionar aquestes apps? Pensem en el "ghosting", en els enganys, en els errors... Quins són els danys psicològics que podem arribar a tenir amb aquesta pràctica? I ens en podem sortir? Ens ho expliquen les psicòlogues Emma Ribas, Sílvia Llop i Laia Sabaté. Amb un apunt afegit del psicòleg Antoni Bolinches i l'espai de Sergi Torres.

Diu la psicòloga i psicoanalista Sara Sarmiento que les famílies narcisistes es victimitzen i dramatitzen quan els acusen d'alguna cosa. També són les creadores d'ovelles negres i poden causar un gran patiment als seus membres. Ens ho aclareixen les també psicòlogues Ivet Merín, Mati Segura i Mònia Presta.