Un dia més, tornem a posar la mirada --i sobretot l'oïda-- en algunes d'aquelles peces que han sobreviscut al pas del temps, que ja van emocionar en el moment en què van ser mostrades per primer cop i que ens continuen emocionant i inspirant.

...instruments que al nostre imaginari tenim molt i molt associats amb la cultura popular, però que ja han traspassat aquest marc mental i fa temps que interactuen amb tot tipus de sonoritats, de formacions, i de terrenys estilístics...

Un dia més, ens centrem en grans temes, peces que ja són clàssics i que molts artistes han revisat --i continuen revisant-- una vegada i una altra. En definitiva, peces i cançons que mai ens cansem d'escoltar.

Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.

Parlem de cançons -o més aviat les escoltem-, temes que han atravessat el temps i també les diferents cultures sonores d'arrel. Propostes que bé podrien ser, perquè ens entenguem, dins d'una trobada o festival de músiques d'arrel, però també en un de cançó d'autor... en tot cas, algunes molt conegudes, altres no tant, però totes carregades d'emocions i d'històries.

La idea que ens fa d'unió és l'eclecticisme, entès de la manera més positiva i oberta que sigui possible, i així ens guien les propostes que no es limiten a una mateixa atmosfera, sonoritat o estil.

Ens agraden les propostes que tracen camins i que reuneixen veus i instruments, i avui tindrem mostres de tot això, amb un recorregut on trobem les col·laboracions de Lila Downs amb The Chieftains, o de Sílvia Perez Cruz amb Marco Mezquida, entre d'altres.

Intentem aproximar-nos a l'Orient, entès en un sentit ampli. Un Orient que, de fet, tenim molt pròxim, no només (i malauradament) per l'actualitat geopolítica convulsa, sinó perquè estem envoltats de propostes musicals que s'hi acosten molt... I, així, entrem en un univers de melismes, d'instruments de corda, de percussió, de veus... i fins i tot de pianos.

Ens agraden els terrenys sonors que es troben, els moments en què dues o més cultures sonores aparentment allunyades pel seu origen, es reuneixen i en surt un projecte d'aquells que trobem tan interessants... què, si no la mescla, defineix les músiques del món avui dia! Com sempre, no descobrim res, però no per això volem deixar de celebrar-ho: terrenys que es troben, doncs, per fer de fil comú en aquest recorregut.

Avui ens inspiren les muntanyes i els massissos muntanyosos. I per això ens movem per paisatges que van dels Pirineus als Càrpats, i dels Andes a terres caucàsiques.

Sovint ens preguntem --i no descobrim res, aquí-- com podem descriure la música a través d'altres sentits més enllà de l'oïda... Doncs avui pensem en instruments que, a priori, ens semblen lluminosos (i insistim que això és molt subjectiu, si no moltíssim!)

Hi ha temes universals que una vegada i una altra ens fan pensar, ens inspiren, ens criden l'atenció i són a la base de molts i molts projectes musicals... I alguns parlen del tàndem més verídic que hi ha: la vida i la mort, el cicle vital... propostes que ens parlen del pas del temps, o de per què som aquí i cap a on anem.

L'únic fil conductor que seguim és la inspiració i el confort que surten d'unes peces que ens fan viatjar per llocs inesperats...

Quantes i quantes vegades la terra i els seus fruits han estat motiu de cançons i de peces populars, i que importants que són aquests fruits, fruites, arbres i aliments que surten de la profunditat del terra que trepitgem!... Ens inspirem en això, en els fruits que ens permeten viure i en aquests paisatges vegetals, amb persones que els treballen i que tanta música han inspirat.

Proposem un recorregut per les terres que banya el mar Mediterrani a través de diversos conjunts vocals. Barrut, A Filetta o Belugueta són alguns dels noms que ens acompanyen.

Ens inventem un recorregut, que és només per inspirar-nos, des del final fins al principi d'un riu, i escollim el Danubi, unes aigües que han inspirat tants artistes... I, com sempre diem, no es tracta de fer un tractat de geografia ni retratar mapes físics, snó que soni la música!

Amb el nostre recorregut busquem moviment, si és que en algun moment la música deixa d'implicar moviment. Ens fixem en propostes clarament ballables que conviden a la dansa o, com es diu popularment, a moure l'esquelet. No descobrim res si diem que en aquest terreny tan ample com són les músiques d'arrel o d'origen popular i tradicional la dansa ha tingut sempre un paper rellevant. I això passa pràcticament en qualsevol cultura sonora.

La naturalesa illenca és el nostre pretext per repescar músiques de tot arreu en aquesta reunió que va d'Irlanda a Cuba, passant per Cap Verd.

Avui ens fixem en un nom, un nom tan important i significatiu com prolífic: el del compositor grec Mikis Theodorakis, que va néixer el 29 de juliol del 1925. Per tant, en aquest estiu del 2025, ens sumem a la celebració dels cent anys del naixement d'un referent entre els referents mediterranis, músic, activista i reivindicador de la justícia social que va lluitar, per exemple, en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial. I si parlem de creació musical, la seva obra va des de les cantates i els oratoris de la famosíssima banda sonora de la pel·lícula "Zorba el Grec", fins a l'obra simfònica, de cambra, els cicles de cançons i, també i sobretot, musicant textos de poetes i escriptors... sobretot grecs. Sempre, amb la mirada posada en la música popular i tradicional del país mediterrani.

Fados, havaneres i jazz mediterrani ... tot hi cap, en aquesta nova mirada cap al mar, cap a les onades, la sorra, les roques i els paisatges plens d'aigua que tant ens inspiren...