Les cèl·lules són sistemes dinàmics; si les mirem per dins podríem pensar que son com ciutats, on les proteïnes es van movent d’un lloc a l’altre per carreteres. L’Oriol Gallego i el seu grup al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) desenvolupen tècniques que permeten veure aquests moviments dins les cèl·lules amb el màxim de detall: una mena de GPS cel·lular. I per estudiar aquests processos tan bàsics fan servir un organisme que potser relacionem més amb la pastisseria: els llevats. Escolta la seva entrevista i endinsa’t en el món de l’invisible!

Una cohort és un grup de persones que comparteixen una característica (per exemple, haver nascut en la mateixa època o localitat) a les quals se’ls fa un seguiment longitudinal per tal de fer estudis epidemiològics. La Mònica Guxens, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en coordina una on han recollit dades durant quasi 30 anys. En aquest episodi ens explica quins són els principals reptes, i com utilitzen aquesta cohort per estudiar els efectes de les exposicions ambientals – en concret la contaminació de l’aire i les radiofreqüències dels mòbils - en la salut dels més petits. Escolteu fins al final per sentir com ha aplicat aquest coneixement al seu propi fill!

Els humans triguem 60 dies en crear un embrió de la mateixa mida i amb les mateixes característiques que un embrió de ratolí, que triga només 20 dies en desenvolupar-se. Per entendre el perquè d’aquesta diferència, en Jorge Lázaro, un estudiant de doctorat a l'EMBL Barcelona, ha creat un petit zoo de cèl·lules mare! En té de ratolí, conill, vaca, rinoceront, humans i mico tití. Escolteu aquest capítol de “La mare de la ciència” per saber-ne més de la mà d’aquest apassionat investigador, qui confessa que ser científic és una sort... però també sacrificat!

Fa 20 anys que es va seqüenciar el genoma humà. Hi van estar implicades institucions d’arreu del món i es va trigar 13 anys. Avui dia, amb la seqüenciació de nova generació, es poden seqüenciar 50 genomes en 24h! Ens ho diu la Berta Fusté, cap de la unitat de Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), qui a més de fer un repàs a l’evolució de la seqüenciació, ens explica les diferents aplicacions de la genòmica, des de la medicina personalitzada a l’agricultura. A més ens dona una visió de què és un servei cientificotècnic com el que dirigeix, així com de la seva trajectòria professional fins arribar al PRBB ara fa un any. No et perdis aquest episodi per veure una altra cara de la recerca!

Què és la genòmica comparativa? Com pot ajudar a la conservació de la biodiversitat? En parlem amb en Marc Palmada, estudiant de doctorat a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF). En Marc ens explica l'Earth Biogenome project, un ambiciós projecte que pretén seqüenciar totes les espècies eucariotes del món, i ens diu com n’és d’essencial la col·laboració en aquesta iniciativa i en la recerca en general. Escolteu l’entrevista per saber més també sobre la seva experiència com a estudiant de doctorat, i com ha aprés a preguntar sense vergonya, sortir de la seva àrea de confort i treballar en equip.

Saps què són les cèl·lules mare, quins tipus hi ha o perquè són importants? En aquest episodi de “La mare de la ciència”, l’Anna Bigas, coordinadora del grup de recerca en Cèl·lules Mare i Càncer de l’Hospital del Mar Research Institute al PRBB, ens endinsa en l'apassionant món d’aquestes importantíssimes cèl·lules. Aprendreu com es formen les cèl·lules mare de la sang durant l’etapa embrionària, així com quina relació tenen amb la leucèmia. L’Anna també ens parla de la seva feina de revisora científica, o del seu paper en la Missió de Càncer de la Unió Europea. No us perdeu l’oportunitat d’escoltar a aquesta investigadora, que va ser nomenada el 2021 com una de les millors 100 dones líders a Espanya!

Els peixos, les salamandres i algunes aus tenen la capacitat de regenerar la retina. I com és que els humans hem perdut aquesta funció?
En aquest episodi el Sergi explica com han intentat que les cèl·lules de la retina humana recuperin aquesta capacitat, mentre comparteix la seva visió de com ha estat fer un doctorat al CRG i com hi ha moltes maneres de contribuir a que la recerca avanci.

Els humans tenim cinc dits a cada mà. Unes estructures que ens permeten agafar, aplaudir, expressar-nos, i una infinitat d’accions que omplen el nostre dia a dia. Però com es desenvolupen les mans?
En aquest episodi, l’Heura ens explicarà com des de l’EMBL Barcelona van descobrir el model que regeix el desenvolupament de les nostres extremitats mentre parla d’una de les figures més essencials en la investigació. La del tècnic de recerca.

Fa molts anys que la comunitat científica sap que per a funcionar, les proteïnes necessiten tenir una estructura. Tot i que fins l’estiu del 2021, havia estat gairebé impossible endevinar l’estructura d’una proteïna mirant la seva seqüència.
En aquest episodi, el Baldo, professor de la UPF i investigador del GRIB (MELIS-UPF – IMIM), ens explica com ha estat aquest canvi que ha revolucionat la biomedicina, mentre reflexiona sobre la importància d’obrir i compartir la ciència.

Avui en dia estem vivint una crisi climàtica sense precedents. Tots els ecosistemes de la Terra estan afectats, en menor o major mesura, per l’acció dels humans. Per això el Blai ens proposa terraformar la Terra. Per a restaurar alguns dels ecosistemes més malmesos i intentar frenar els efectes d’aquest canvi global.
Ecologia, matemàtiques i biologia sintètica concentrades en aquest projecte únic que s’ha dut a terme a l’IBE i que no us deixarà indiferents.

El nostre entorn és ple de disruptors endocrins. Unes molècules que imiten les nostres hormones i poden tenir efectes sobre la nostra salut.
En aquest episodi, la Maribel ens explica com des d’ISGLobal estudien els efectes d’aquestes hormones impostores en la salut de la població més vulnerable, mentre deixa entreveure la importància de comunicar els resultats de la recerca per a que les institucions i la societat n'estiguin informades i puguin prendre decisions.

El cervell és l’òrgan més complex del nostre cos, i encara ens queda molt per a entendre com funciona. Per això en aquest episodi l’Arnau ens presenta dos projectes de recerca que estudien com prenem les decisions i si nous fàrmacs podrien pal·liar la pèrdua de memòria per l’Alzheimer.
Anima’t a escoltar aquest jove investigador de l’IMIM que parla de recerca, crear una xarxa de col·laboracions i conciliar la feina i la família.

Canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació… tots aquests i molts més són processos que condicionen la mala salut del nostre planeta. Prendre mesures és urgent perquè aquest no és un problema del futur. És un problema del present.
En aquest episodi, la Cristina desgrana la complexitat del concepte de salut planetària i ens anima a tots a moure fitxa per fer seguir vivint bé a la Terra.

La metàstasi és responsable del 90% de les morts per càncer. Però totes les cèl·lules d’un tumor, son capaces de formar una metàstasi?

En aquest episodi, en Toni explica quines són les característiques de les cèl·lules metastàtiques i els tractaments que estan estudiant per combatre-les i reivindica les dificultats d’aconseguir tirar endavant la carrera científica.

El medi en el que vivim, igual que les espècies són canviants. I l’evolució controla tots aquells canvis hereditaris. Per això, estudiant el genoma podem conèixer la història de les espècies que ens envolten.
En aquest episodi, la Clàudia narra com la genètica pot preservar les poblacions de ximpanzé mentre explica el dia a dia d’una estudiant de doctorat.

Els organoids són estructures tridimensionals que han revolucionat els estudis de biologia cel·lular. Permeten reproduir petits òrgans de manera sintètica, però també permeten estudiar les primeres fases del desenvolupament.
En aquest episodi, el David ens explica la física de les primeres etapes del desenvolupament, mentre narra com és això de combinar diferents disciplines a la feina.

El febrer del 2001 es va fer pública la primera seqüència del genoma humà. Un codi que semblava que ens havia de canviar la vida, però que 20 anys després encara no entenem del tot.
En aquest episodi, la Sílvia ens explica què sabem del nostre genoma mentre ens deixa entreveure com d’important és fer arribar les troballes científiques a la societat

El cervell és l’òrgan més complex del nostre cos. I malgrat tots els misteris que envolten, sabem que hi ha estructures que estan molt conservades a través de l’evolució i que els humans compartim amb organismes tant petits com el peix zebra.
Anima’t a descobrir amb aquesta catedràtica del DCEXS - UPF què en sabem del desenvolupament del cervell posterior mentre ens explica com és dirigir un grup de recerca.