Com ens pot ajudar l’art a posar paraules als nostres sentiments? En aquest episodi de La Gran Orquestra parlarem sobre com l’art va més enllà d’una forma d’expressió i es pot convertir en una eina terapèutica amb Sílvia Fernández, fundadora d’Artepaliativo, una entitat pionera en l’ús de l’art com a eina d’acompanyament emocional en processos de malaltia, dol i final de vida. Com l’art pot transformar la forma com ens comuniquem, de com es viu aquest procés dins del sistema sanitari i els beneficis reals amb els pacients. En Guillem Roma ens acompanyarà en la segona part amb la seva mirada musical per explorar com la música pot ser molt més del que imaginem, i com es pot viure des d’un lloc diferent, més profund i transformador.

Artepaliativo:
https://artepaliativo.org
https://youtu.be/y-KATYVbR5I?si=WZ_XGxT7GJl6TRBu

Guillem Roma:
https://guillemroma.com

Estudis recents demostren que el dol activa circuits cerebrals vinculats a l’aferrament emocional. El dol no és només un malestar emocional, és una forma d’adaptació profunda del cos i la ment per poder viure sense aquella persona estimada. És un procés biològic, psicològic i social.

Però, si el dol és tan natural, per què encara ens fa tanta por parlar-ne? En aquest episodi volem posar llum sobre aquest procés tant íntim com universal, que tendim a allunyar, però que forma part de la vida. Per això, avui ens acompanya Montserrat Esquerda, ella és pediatra, psicòloga i referent en bioètica. Amb ella desmuntarem mites, parlarem de la mort sense tabús i explorarem com es viu el dol des de la ciència, la psicologia i des de la vida real. També parlarem amb Anna Andreu. Una de les veus més personals i sensibles de l’escena catalana actual, amb cançons que combinen una poètica íntima i honesta amb una força emocional subtil però profunda.

"Esquerda, M. (2021). Hablar de la muerte para vivir y morir mejor. Editorial Fragmenta.

Sallnow, L., Smith, R., Ahmedzai, S. H., Bhadelia, A., Chamberlain, C., Cong, Y., ... & Zaman, S. (2022). Report of the Lancet Commission on the Value of Death: Bringing death back into life. The Lancet, 399(10327), 837–884. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35114146/

Wade, N. (1999, August 29). The race to cash in on the genetic code. The New York Times. https://www.nytimes.com/1999/08/29/business/the-race-to-cash-in-on-the-genetic-code.html

American Academy of Pediatrics. (2000). The pediatrician and childhood bereavement. Pediatrics, 105(2), 445–447. https://doi.org/10.1542/peds.105.2.445

Holinger, D. P. (2020). The anatomy of grief: The art of living after loss. Yale University Press.


O’Connor, M.-F. (2022). The grieving brain: The surprising science of how we learn from love and loss. HarperOne.

En aquest episodi explorem com la música acompanya el final de la vida: com els sons alleugen, les melodies donen paraules al que costa expressar i el silenci troba sentit. Amb la Dra. Cristina Farriols, metgessa geriatra i cap de Cures Pal·liatives de l’Hospital del Mar, descobrirem com la música va començar a formar part d’aquest espai de cura fa quinze anys, i què ens diu avui la ciència sobre el seu poder transformador.
També ens acompanyarà Jósean Log, cantautor mexicà amb una sensibilitat única. Amb ell parlarem de com la música pot convertir-se en refugi, de la vulnerabilitat i de com, a través de les seves cançons, busca connectar amb allò més essencial.

Referències:
Ramirez R, Planas J, Escude N, Mercade J, Farriols C. EEG-Based Analysis of the Emotional Effect of Music Therapy on Palliative Care Cancer Patients. Front Psychol. 2018 Mar 2;9:254. doi: 10.3389/fpsyg.2018.00254. PMID: 29551984; PMCID: PMC5840261.

Què és el que passa dins el nostre cervell quan escoltem música, Com pot ser que una melodia ens provoqui emoció, plor, eufòria o calmar-nos enmig del caos? En aquest primer episodi de la Gran Orquestra ho abordem des d’una mirada científica i humana, per entendre com la música s’activa dins el nostre cervell, com anticipem i processem els sons, i com aquest procés ens pot arribar a transformar emocionalment.
Ens acompanya Jordi Costa, psicòleg i neurocientífic, per descobrir què passa a nivell cerebral quan escoltem música i com el cervell anticipa, sent i interpreta els sons que ens emocionen. Amb el músic Marc Navarro coneixem Sons Germans, un projecte que utilitza la música per donar veu als germans d’infants en cures pal·liatives.
A través d’aquest viatge, descobrim com la música pot convertir-se en un llenguatge universal que acompanya el dol, obre canals d’expressió i ens reconnecta amb la vida.  

Tema musical Sons Germans: https://drive.google.com/file/d/17uy6AWATbkZU9nQqdsQ7-FKeHnIglndK/view?usp=drivesdk  

Referències:  
Aparicio-Terrés, R., López-Mochales, S., Díaz-Andreu, M., & Escera, C. (2025). The neurobiology of altered states of consciousness induced by drumming and other rhythmic sound patterns. Annals of the New York Academy of Sciences, 1550(1), 55–70. https://doi.org/10.1111/nyas.15403   Arenillas-Alcón, S., Ribas-Prats, T., Puertollano, M., Mondéjar-Segovia, A., Gómez-Roig, M. D., Costa-Faidella, J., & Escera, C. (2023).
Prenatal daily musical exposure is associated with enhanced neural representation of speech fundamental frequency: Evidence from neonatal frequency-following responses. Developmental science, 26(5), e13362. https://doi.org/10.1111/desc.13362   Chen, W. G., Iversen, J. R., Kao, M. H., Loui, P., Patel, A. D., Zatorre, R. J., & Edwards, E. (2022).
Music and Brain Circuitry: Strategies for Strengthening Evidence-Based Research for Music-Based Interventions. The Journal of neuroscience : the official journal of the Society for Neuroscience, 42(45), 8498–8507. https://doi.org/10.1523/JNEUROSCI.1135-22.2022   Costa-Faidella, J., Sussman, E. S., & Escera, C. (2017).
Selective entrainment of brain oscillations drives auditory perceptual organization. NeuroImage, 159, 195–206. https://doi.org/10.1016/j.neuroimage.2017.07.056   Harding, E. E., Kim, J. C., Demos, A. P., Roman, I. R., Tichko, P., Palmer, C., & Large, E. W. (2025).
Musical neurodynamics. Nature reviews. Neuroscience, 26(5), 293–307. https://doi.org/10.1038/s41583-025-00915-4   Mas-Herrero, E., & Marco-Pallarés, J. (2025).
Predictive processes shape individual musical preferences. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 122(29), e2500494122. https://doi.org/10.1073/pnas.2500494122   Mas-Herrero, E., Zatorre, R. J., & Marco-Pallarés, J. (2025).
Understanding individual differences to specific rewards through music. Trends in cognitive sciences, S1364-6613(25)00178-0. Advance online publication. https://doi.org/10.1016/j.tics.2025.06.015 Vuust, P., Heggli, O. A., Friston, K. J., & Kringelbach, M. L. (2022).
Music in the brain. Nature reviews. Neuroscience, 23(5), 287–305. https://doi.org/10.1038/s41583-022-00578-5 "