Hi ha històries que queden clavades en l'imaginari col·lectiu. El 20 de novembre del 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot i mare de tres fills. Va passar 16 mesos tancada en un forat. Quan ja l'havien donat oficialment per morta, un dels segrestadors la va alliberar d'amagat de la banda. Segur que et sona la història però mai ningú, fins ara, no l'havia explicada de manera completa. Carles Porta recopila les peces d'un segrest que va commocionar l'opinió pública i construeix una narració que aprofundeix en la traumàtica experiència que va viure Maria Àngels Feliu.

El divendres 20 de novembre del 1992, Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot, és segrestada al pàrquing de casa seva. Se l'emporten amb el seu propi cotxe i una veïna i els escombriaires presencien la fugida del vehicle. Els familiars es posen a buscar el Renault 25 de la farmacèutica per tot Olot.

Els segrestadors porten la Maria Àngels d'Olot a Sant Pere de Torelló. La van passant d'un maleter de cotxe a un altre i fan voltes per la muntanya per despistar-la. Truquen als familiars per dir que està segrestada i que no avisin la policia, però ja és massa tard. El marit de la farmacèutica ja ha anat a denunciar-ho a la policia local.

La Maria Àngels torna a ser a casa de Ramon Ullastre, a Sant Pere de Torelló. Amb l'ajuda de Sebastià Comas, cambrer de Vidrà, la baixen al soterrani embolicada amb una manta i la tanquen en un forat excavat a la paret que serà la seva presó durant 16 mesos. A Olot encara hi ha qui pensa que potser només és un robatori, perquè la farmacèutica portava a sobre les targetes de crèdit i la recaptació de la setmana.

El 21 de novembre, l'endemà de la nit del segrest, dos agents municipals troben el Renault 25 de la Maria Àngels abandonat a la zona del Triai. El jutge dona el cas primer als municipals però la Guàrdia Civil s'enfada i comença una picabaralla més o menys diplomàtica entre cossos policials.

La notícia s'estén a tots els mitjans de comunicació. El 22 de novembre, els pares de la Maria Àngels reben la trucada d'un suposat segrestador demanant una entrega de diners al pont de la Ceràmica d'Olot. Deixen dos milions de pessetes en un contenidor d'escombraries i, per ben poc, no acaben destruïts. Dels segrestadors, ni rastre.

Arriben desenes de trucades i informacions i comencen a aparèixer els primers sospitosos. La Guàrdia Civil ha estat designada policia judicial per dirigir la investigació. La hipòtesi principal és que es tracta d'algú de la zona i es descarten implicacions terroristes. El 23 de novembre, el pare de la Maria Àngels rep una trucada que el cita a la porta d'una fàbrica tancada d'Olot. Agafa roba per si es pot intercanviar per la filla.

La Maria Àngels segueix arraulida al forat sense voler menjar res. El 27 de novembre, Ramon Ullastre envia un sobre des de Madrid que conté una cinta de casset amb la veu de la farmacèutica. Aquell mateix dia, un suposat segrestador truca a l'empresa Hijos de José Bassols SA i demana 25 milions de pessetes que s'han d'entregar al pont de Besalú. No es presenta ningú a recollir els diners.

El 2 de desembre, Carme Colom, amiga de la segrestada, rep el sobre amb la cinta de casset que conté la veu de la Maria Àngels, que ja fa quinze dies que està tancada al forat. El 4 de desembre, una de les denúncies dels veïns assenyala l'agent Toni Guirado i els segrestadors es comencen a neguitejar. La Maria Àngels segueix a la ràdio la manifestació convocada per l'Ajuntament d'Olot per demanar el seu alliberament, que aplega 11.000 persones.

Els investigadors no saben quina trucada pot ser bona i es fan un fart de seguir pistes falses. A la Maria Àngels li posen un altaveu amb la ràdio engegada les 24 hores a dins del forat per on va seguint totes les novetats sobre el cas, com ara que la família Feliu contracta al detectiu privat Eugenio Vélez Troya. El 16 de desembre, la farmacèutica s'assabenta de l'ingrés de la seva mare per problemes cardiovasculars.

El 18 de desembre, Vélez Troya ofereix una recompensa de 20 milions de pessetes als segrestadors si la deixen en llibertat, i 5 milions si donen una pista fiable. Les trucades amb pistes falses es disparen. La setmana del 22 de desembre, un estafador convenç la família que té informació del segrest i aconsegueix que li donin 100.000 pessetes. La Maria Àngels pateix per la seva mare i pel fet de passar el Nadal lluny dels seus fills.

Vidents de tot el món truquen cada dia per donar informació sobre el segrest. El 29 de desembre, la cunyada de la Maria Àngels rep una trucada amb una gravació de la segrestada, però no reben més instruccions. El 12 de gener, els Feliu acomiaden el detectiu Vélez Troya i contracten l'empresa Control Risk per redreçar la situació. La Maria Àngels sent una vident per la ràdio que li augura que sortirà amb problemes físics i psíquics, i la família emet un missatge demanant als segrestadors veritables que es posin en contacte amb ells per trobar una solució.

A principis de març del 1993, es posa a nevar i s'inunda el cau on està tancada la Maria Àngels. Arran dels problemes amb l'aigua, s'acaba la foscor total: li donen un encenedor amb què pot veure com és el forat on porta 4 mesos tancada. Els dos líders de la banda es reuneixen en carreteres aïllades per parlar de la situació i no saben com cobrar. TV3 entra a casa dels Feliu i entrevista els familiars amb l'objectiu de captar l'atenció dels segrestadors.

El 27 de maig entra en escena Francisco Evangelista, que anuncia que té molta informació sobre el segrest d'Olot. Tomàs Feliu fill, Joan Capdevila i el tinent Jiménez Cervera s'entrevisten amb ell a Albacete. Assenyala com a segrestadors Xavier Bassa i Joan Casals i l'UCO comença a investigar. La Maria Àngels troba a faltar l'Iñaki, que ja no passa tant de temps amb ella. Al juny, se li omple el forat de formigues que la turmenten a totes hores.

El 27 de juliol, el segrest de Maria Àngels Feliu es converteix en el més llarg d'Espanya. Casals i la seva dona, Maria Ángeles Mariño, visiten Maria Puche a Albacete, la padrina d'Evangelista. Durant la visita, Casals s'assabenta que Evangelista els ha denunciat a ell i a Xavier Bassa. Al forat, la Maria Àngels demana unes tisores per tallar-se els cabells i li deixen rentar-se el cap per primer cop des que se la van endur.

María Ángeles Mariño troba uns papers escrits per Joan Casals on parla de la farmacèutica d'Olot dient que està morta i enterrada, i va a Albacete a explicar-ho tot a María Puche, la padrina d'Evangelista. Ella n'informa Evangelista, que ho explica tot a la Guàrdia Civil. El 30 d'octubre, els agents de l'UCO detenen Xavier Bassa i Joan Casals i la Maria Àngels ho sent per la ràdio mentre omple tots els forats amb trossos de paper de diari perquè no li entrin insectes.

Xavier Bassa i Joan Casals són a la presó, acusats de segrest i assassinat. La Maria Àngels té por que els segrestadors vulguin desfer-se d'ella. El 4 de novembre, la policia deté Maria Ángeles Mariño i quatre dies després queda en llibertat provisional quan desestimen que la seva veu sigui la de la cinta de casset. El 19 de novembre, Joan Capdevila fa una roda de premsa dient que creuen que la Maria Àngels és viva i que estan disposats a pagar el rescat.

El 20 de novembre del 93 es compleix un any exacte del segrest i tot Olot fa 5 minuts de silenci. Al forat, la Maria Àngels cada vegada està més dèbil, troba una foto de l'Iñaki a dins d'un llibre i la crema de seguida. El 23 de desembre, Ramon Ullastre truca a casa de Xavier Feliu i el convoca l'endemà al bar 2001 de la Jonquera, però no aconsegueixen parlar. Tornen a quedar per al 31 de desembre, però el bar està tancat.

El 18 de febrer del 94, l'Audiència de Girona ratifica l'ordre de processament contra Bassa i Casals. Se'ls acusa de tràfic de drogues i detenció il·legal. Aquell febrer, Tele5 emet l'entrevista on Evangelista es reafirma en la seva versió, i acaba fugint a Rio de Janeiro mentre el jutge Pinsach n'ordena la detenció per desobediència. La nit del 26 de març, Sebastià Comas, àlies "Iñaki", deixa en llibertat Maria Àngels Feliu en un polígon industrial de Lliçà de Vall.

El 27 de març del 94, Maria Àngels Feliu arriba a casa seva després d'un any i mig de captiveri. A les 12 del migdia, surt a la porta de casa per atendre els periodistes envoltada per la família i aplaudida per desenes d'olotins. El 28 d'abril, el jutge Alfredo Pastor, que ha substituït Santiago Pinsach, deixa en llibertat Xavier Bassa i Joan Casals, però els manté la imputació de detenció il·legal.