Donald Trump reclama un Nobel de la Pau mentre a ca seva la gent surt al carrer amb la consigna de 'no volem un Rei'. Ramon Orfila reflexiona en veu alta en torn a quin paper real té el primer mandatari nordamericà en la pau mundial o en desgavell que continua a tantes zones en conflicte allà on Trump només veu com treure profit. 

En Exquisita Menorca celebramos la excelente cosecha obtenida este año por los productores de aceite de oliva virgen de la isla, un hito especialmente relevante porque se trata de la primera campaña recogida bajo el distintivo de Indicación Geográfica Protegida (IGP) Aceite de Menorca. Este reconocimiento no solo pone en valor la calidad del producto, sino también su singularidad: es la única IGP de España con producción totalmente ecológica.

La cosecha de este año ha sido calificada como muy positiva, tanto por la cantidad como por la calidad del aceite obtenido. Supone un magnífico punto de partida para el desarrollo del sector oleícola menorquín, que se consolida como un nuevo referente de la producción agraria de la isla.

El presidente de la Asociación de Productores de Aceite de Menorca, Manuel Martínez, ha compartido algunas cifras y reflexiones sobre el cultivo de la aceituna en la isla. Explica que el próximo año podría ser aún mejor, ya que muchos olivares cuentan todavía con árboles jóvenes que todavía no producen a pleno rendimiento. Martínez subraya que el objetivo a medio plazo es que el aceite de Menorca siga un camino similar al del queso Mahón-Menorca, que consiguió convertirse en una Denominación de Origen Protegida (DOP) gracias a la unión y esfuerzo del sector.

En la actualidad, la isla dispone de tres almazaras para procesar el aceite, aunque se prevé que este número aumente en los próximos años para atender la creciente demanda. Eso sí, el modelo será el de almazaras pequeñas o medianas, adaptadas a la escala de producción local y a los valores de sostenibilidad que definen al producto.

Según las estimaciones, este año podrían alcanzarse alrededor de 15.000 litros de aceite virgen extra, un volumen que marca el inicio prometedor de una nueva etapa para el aceite de Menorca con IGP.

En el programa Entremúsiques, Antoni Salvador convida a un dels grans referents de la cuina menorquina: Miquel Mariano Vadell. En aquesta entrevista propera i plena d’emocions, el cuiner repassa els moments més destacats de la seva vida i trajectòria professional, tot acompanyat per una selecció de cançons que han marcat la seva història personal. Cada peça musical serveix com a fil conductor per reviure records, experiències i reflexions al voltant d’una vida dedicada a la gastronomia i a la cultura de Menorca.

Una bona part de la conversa gira entorn del restaurant Ca n’Aguedet, a Es Mercadal, un establiment emblemàtic on Miquel Mariano va consolidar una manera d’entendre la cuina arrelada al territori, respectuosa amb el producte local i plena d’identitat. Plats com l’arròs de la terra esdevenen símbols d’aquesta filosofia culinària, que combina tradició i estima per la història gastronòmica de l’illa.

Durant el programa, Miquel també parla de la seva implicació en la creació de l’Associació Gastronòmica Fra Roger, una entitat que va néixer amb la voluntat de promoure i difondre la gastronomia menorquina, tot aprofundint en el coneixement de la seva riquesa i diversitat. Aquest projecte col·lectiu ha contribuït decisivament a donar valor a la cuina tradicional de Menorca, fent-la visible tant dins com fora de l’illa.

Encara després de jubilar-se, Miquel Mariano no ha deixat d’implicar-se en iniciatives de formació i divulgació gastronòmica, compartint el seu saber amb noves generacions de cuiners i amants de la cuina local. L’entrevista, plena d’anècdotes, records i melodies, és un viatge sonor per la vida d’un home apassionat, que ha convertit la cuina en un espai de cultura, identitat i memòria viva de Menorca.

Entrevista al jugador de l'Hestia Pol Figueras

Seguim recuperant de la fonoteca de Ràdio Menorca el programa Ses veus de la mar, unes tertúlies marineres que, allà pels anys 2003 i 2004, van donar veu a personatges ben coneguts del món mariner menorquí, com Juan Antonio Orfila, Pepe “Muixeneta” o Pau Petrus. Aquest espai radiofònic, que ja és part del patrimoni sonor de l’illa, ens transporta a un temps no gaire llunyà en què la vida a la vora de la mar marcava el ritme de la comunitat i de les seves tradicions.

En aquest capítol concret, donam continuïtat a l’episodi anterior, on els convidats intentaven explicar aquella antiga costum d’anar a romandre. Romandre era, en essència, un acte senzill però ple de significat: gaudir amb la família o els amics dels pocs moments de descans setmanal que tenia la gent obrera, sovint lligada a la pesca o a altres feines del port. Aquelles trobades, habitualment a la costa, eren una manera de celebrar la vida quotidiana, d’aturar el temps i de compartir rialles, menges i música.

Els escenaris eren sempre mariners: un racó de platja, una cova, o una petita cala on les barques descansaven. Allà, entre el so de les onades i l’olor de sal, el component gastronòmic i el musical esdevenien protagonistes. Les fogueres s’encenien per coure peix o carn, mentre les guitarres començaven a sonar. Les cançons populars i marineres, moltes d’elles transmeses de generació en generació, creaven un ambient festiu i de germanor que reflectia l’esperit de l’illa.

Avui, recuperant aquests testimonis, revivim un fragment de la memòria col·lectiva menorquina, un record d’aquell temps en què la mar, la música i la convivència eren el cor de la vida social de Menorca.