Repassem la vida de Luis García Berlanga, el nostre director de cinema més internacional i que va conquistar públics de tot el món sense desarrelar-se de la seua terra. Explorem la trajectòria vital i artística de Berlanga a través de les connexions amb la seua ciutat natal, com poden ser la presència de tradicions valencianes en pel·lícules com ‘Moros y cristianos’, els seus rodatges en localitzacions de la Comunitat Valenciana en ‘Todos a la cárcel’ o ‘París-Tombuctú’, la realització de la minisèrie ‘Blasco Ibáñez’ i la relació amb altres artistes valencians, o la seua passió per alguns llocs emblemàtics de València (Plaça Redona i la Fira del Llibre Antic), les falles i el València Club de Futbol.

Anàlisi de les sèries valencianes, vinculades moltes d’elles a la televisió pública valenciana, però també d’altres fora de la producció televisiva, gràcies a l’arribada de les noves plataformes digitals i les websèries. Quines temàtiques s’elegixen en estes produccions? Per què títols com ‘L’Alqueria Blanca’ han aconseguit tant d’èxit entre l’audiència? Els professionals del sector ens expliquen com ha evolucionat el format “sèrie de televisió” durant els últims 20 anys.

José Iturbi és un dels músics més emblemàtics de la nostra terra. Pel seu llegat musical, però també per la seua presència a la gran indústria nord-americana, sent un dels millors intèrprets del moment. Coneixem més a fons la vida i obra del compositor valencià, la seua vinculació amb el cinema i el seu patrimoni musical. També coneixem altres personalitats valencianes que deixaren la seua empremta al món de les bandes sonores: Miquel Asíns Arbó, Amparo Iturbi, Arnau Bataller, Josué Vergara, entre altres.

La Comunitat Valenciana és terra de festivals. De sud a nord hi trobem molts festivals dedicats al cinema, però també a les sèries, a curtmetratges i migmetratges, i a gèneres i subgèneres que omplin l’any d’esdeveniments cinematogràfics amb projeccions i premis a tot arreu. Com funciona un festival? Quin és el circuit habitual d’un curtmetratge? Què tenen d’especial festivals com ‘La Cabina’, el ‘CIM- Sueca’ o el ‘Festival de Cinema d’Alfàs del Pi’? Quines noves propostes de concurs cinematogràfic hi apareixen als últims anys, facilitant encara més la participació de gent jove i produccions independents?

Posem noms i cognoms a les dones encarregades de dirigir pel·lícules. Descobrim excepcions en el primer cinema valencià de dones que s’obriren pas en un món totalment masculinitzat, i com esta exclusió, a poc a poc, va desapareixent i convertint-se en quotidianitat trobar dones al punt més alt de la jerarquia cinematogràfica. Giovanna Ribes, Cecilia Bartolomé, Pilar Molina, Lucía Alemany o Ana Ramón Rubio són alguns dels molts exemples que trobarem en este capítol.

Abordem la vida i obra d'una de les figures més rellevants del nostre cinema, el director i guionista Paco Plaza, creador d'èxits que han fet la volta al món com la saga ‘Rec’ i la pel·lícula ‘Verónica’. Després de 20 anys de carrera, Paco Plaza s'ha convertit en tota una referència del cinema de terror, servint com a inspiració per a una nova onada de cineastes dedicats al gènere.

L'obra de Vicente Blasco Ibáñez, un dels escriptors valencians més internacionals, ha aconseguit interessar al món de la indústria cinematogràfica. Repassem les seues adaptacions nacionals i internacionals al cinema, destacant per exemple ‘Els quatre genets de l'apocalipsi’, ‘The Torrent’, primera pel·lícula de Greta Garbo als Estats Units, ‘Sang i arena’ amb Rita Hayworth o ‘Cañas y barro’ de la qual es va fer una pel·lícula i una sèrie a TVE. Aprofitem el capítol d’adaptacions per a esmentar altres grans figures de l’escriptura valenciana i les seues adaptacions al cinema, com el ‘Tirant lo Blanc’, el biopic sobre Ausiàs March i altres exemples de literatura valenciana al cinema i les sèries.

Volem conéixer les diferents àrees de la indústria cinematogràfica. I volem saber-ho a través de treballadors i treballadores valencianes que s’encarreguen de les tasques menys conegudes i admirades d’aquest món laboral. El disseny de vestuari, la producció executiva, la il·luminació, la foto fixa, el muntatge i postproducció, els auxiliars de direcció, la distribució… Tots aquests càrrecs són imprescindibles perquè una pel·lícula arribe a projectar-se a un cinema. Coneixerem figures valencianes de gran rellevància en aquestes àrees, com Cristina Rodríguez, Amparo Sánchez, Beatriz Sastre o Fernando Bovaira, entre molts altres.

Les tradicions valencianes es troben presents al cinema fet a València, però també al cinema internacional. Les Falles, La Tomatina, les cercaviles, processons i altres festivitats tradicionals es poden trobar per a contextualitzar històries de cinema o per a ambientar seqüències d’una pel·lícula o sèrie. Les bandes de música són protagonistes en diferents produccions cinematogràfiques i televisives en la història del cinema fet al nostre territori. Busquem exemples d’altres agrupacions tradicionals valencianes que apareguen en produccions televisives i cinematogràfiques.

Analitzem aquelles obres documentals més importants que narren la història i la cultura valenciana. Però a més, descobrim grans figures valencianes d’este gènere cinematogràfic que han aconseguit rellevància internacional amb els seus treballs. Com es desenvolupa un projecte documental? Quins temes hi predominen al cinema documental valencià? Com es mostra la nostra terra a l’exterior? Ajuden les plataformes digitals i la televisió a donar visibilitat a este gènere cinematogràfic?

A la Comunitat Valenciana la indústria de l’animació té molta força i repercussió, aconseguint diverses nominacions cada any als Premis Goya en categories com Millor Curtmetratge d’Animació i Millor Llargmetratge d’animació. Per què? Quines productores hi predominen? I quines escoles? Com és la nova joventut animadora, futur d’esta gran indústria cinematogràfica?

Conchita Piquer va ser la primera veu que va sonar a través d’un cinematògraf a l'any 1923; Jorge Mistral, actor d’Aldaia, un dels primers intèrprets de cinema que va creuar l’Atlàntic per a participar en produccions americanes. Helena Cortesina, valenciana, primera dona a Espanya en rodar una pel·lícula; Ángel García Cardona, primer valencià en filmar, produir i revelar íntegrament a València una pel·lícula cinematogràfica. Els germans Belloch, pioners en la fabricació de cinematògrafs a València. Grans noms de la història del cinema. Grans històries per descobrir.

Cada vegada més, la Comunitat Valenciana s’ha convertit en un set de rodatge pel seu ventall d’oportunitats, la seua oferta de paisatges i el seu clima, sent una gran opció de localització per a produccions valencianes però també per a superproduccions de Hollywood i Bollywood. Com funcionen les oficines de localitzacions? Per què ara és més freqüent trobar localitzacions valencianes a produccions de l’exterior? Quina influència ha tingut À Punt en el creixement dels rodatges a la Comunitat Valenciana? Quines pel·lícules s’han rodat ací?