La Roser López Espinosa, amb el seu somriure brillant i els ulls tan oberts a tothora, és capaç de resseguir les trajectòries dels cometes i els camins del bosc amb el mateix interès científic i poètic. La seva implicació amb els fenòmens de la vida i amb l'art és la mateixa, i és total. En aquest episodi, gravat durant la creació de Faula, ens parla del poder de la imaginació per trencar amb l'individualisme i connectar amb altres mons possibles.
Amb músiques de Mark Drillich i l'acompanyament en l'edició de Puck.
Plàncton és un espectacle per a nens creat per Anna Rubirola. Parlant amb ella aprenem sobre ciència i sobre dansa, i també sobre el que tenen en comú aquestes dues branques de coneixement: la curiositat com a motor.
Sol Picó ens ensenya a cuinar bajoques farcides, el seu plat estrella. I mentre cuinem, ens parla de la passió que l'ha empès en la seva longeva i exitosa carrera de ballarina i coreògrafa. Una actitud vitalista que també tenyeix tota la seva vida. Això, i molt d'humor.
De banda sonora escoltem fragments de les seves peces: Paella mixta (2004), amb disseny sonor de Carlos López; El llac de les mosques (2009) amb direcció musical de Mireia Tejero; Spanish Omelette (2012), amb les adaptacions musicals d'Adele Madau i Mercè Ros. I Animal de sèquia (2019), amb música de Jesús Salvador Chapi.
Àngel Duran ens porta les seves reflexions sobre la joventut, malgrat que, pels qui marquen les franges d'edat per als descomptes als teatres, aviat ja no pugui dir-se jove. Aquest artista camaleònic entra en la maduresa amb una peça nova i molta energia.
Quim Bigas comparteix amb nosaltres alguns fulls del seu diari personal. Ens llegeix el que ha escrit durant el procés de creació de la peça D'ençà, entre Copenhagen, Malgrat de Mar i Barcelona. També ens porta pels racons de la plaça Margarida Xirgu on van sorgir alguns dels gestos convertits després en coreografia. El seu treball neix de la percepció de l'espai i del propi cos en l'espai, gairebé en fusió.
Creamoviment és un projecte familiar i per a les famílies dirigit per Cristina Martí i Toni Vinyals. El naixement de la seva primera filla i la criança els fa observar amb una mirada especial les possibilitats del cos i de l'escena, i els estimula a reorientar la seva professió per oferir tallers i espectacles participatius.
Søren Evinson analitza el sistema de relacions que es donen en el treball artístic i presenta algunes de les idees que travessen les seves tres darreres obres, que es podran veure al Mercat de les Flors. L'entrevista es du a terme des de l'Hangar, la primera fàbrica de creació de l'ajuntament de Barcelona, i ens acompanya la música de TRIIM.
La companyia Animal Religion està formada per Quim Girón, Jou Serra, Joan Cot i Moon Ribas, i junts han creat un circ interespècies i intergeneracional. Però el circ d'Animal Religion no té carpa ni animals, sinó que ve carregat d'una humanitat molt bèstia que filtra més enllà de l'espai escènic.
Quim Girón, en aquesta entrevista feta pocs dies després de ser pare per segona vegada, explica com en les peces d'Animal Religion els més petits són creadors més que espectadors, i que ajuden als grans a entendre el món de connexions que habitem.
Acompanyeu-nos en aquest passeig nocturn pel bosc, de la mà de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor. Ells ens guiaran per la foscor i el clar de lluna, ens mostraran fins on es cargolen les branques dels arbres i descobriran cuques de llum entre les fulles caigudes, mentre ens parlen d'amor i de les seves Danses Romàntiques. La música de fons és del ballet Giselle, d'Adolphe Adam, interpretat per l'Orquestra de l'Òpera de París, el 1957.
Jan Martens l’anima una fam de coneixement feroç al costat d’un afany de transmissió imparable. Ens concedeix aquesta entrevista a la sala Pina Bausch del Mercat de les Flors, quan falten poques hores perquè hi presenti Elisabeth Gets Her Way, un solo motivat per la trobada amb l’obra d’Elisabeth Chojnacka, aquesta clavecinista extraordinària que treu de l’oblit, igual que fa amb moltes de les músiques de la peça Voice / Noise, de la que també ens parla.
-- Jan Martens is driven by a fierce hunger for knowledge alongside an unstoppable desire to share it. He gives us this interview in the Pina Bausch hall at the Mercat de les Flors, just a few hours before he presents Elisabeth Gets Her Way, a solo inspired by his encounter with the work of Elisabeth Chojnacka, the extraordinary harpsichordist whom he brings back from oblivion, just as he does with much of the music in the piece Voice / Noise, which he also discusses with us.
Després de ser artista associat al Mercat de les Flors i de passar pels teatres de mig món, Marcos Morau és anomenat artista resident a la Staatsoper de Berlín, i l'any 2024 hi estrena la seva primera obra berlinesa, Overture. Amb la Cinquena de Mahler en directe, l'ocasió és única i Agost Produccions ha muntat un viatge organitzat per a una dotzena de persones que no s'ho volien perdre. Ens hi sumem per poder-lo entrevistar, casi al vol, només unes hores abans de l'estrena.
En plena super lluna d'agost, Paloma Muñoz surt a mirar el cel i les estrelles. Ha tornat, com fa cada any, a la seva Sibèria particular, un racó d’Extremadura on es troben les arrels que la fan moure, i que ressonen en la seva creació La quijá. Els seus pensaments s'entrellacen amb l’univers sonor de Rosalia, Nino de Elche, Extremoduro, h hunt i Antonio Mairena, mentre de fons se senten grills, conills i fins i tot algun ovni.
Paloma Muñoz presenta 'La Quijá', del 3 al 7 d'octubre, al Mercat de les Flors
Format en interpretació de dansa a Amsterdam, Aimar Pérez Galí ha guanyat premis de poesia i ha inventat un parell de jocs de taula, tot i que principalment crea coreografies i treballa en marcs pedagògics. També va estar profundament tocat pel mestratge de Paul Preciado, amb qui va entendre que la paraula que ve del cos conté una veritat profunda. D'aquí que utilitzi les eines del ballarí -l'escolta i l'experimentació- en múltiples i diverses expressions.
En aquesta entrevista, el dia abans d’estrenar Tragédie al Mercat de les Flors, Olivier Dubois revela el seu geni, l’àngel i el dimoni que du a dins seu. Segons ell, la bellesa conviu amb allò terrible, i el caos és un ordre que simplement no arribem a comprendre.
La dansa esportiva és el punt de partida que Joaquín Collado utilitza per esborronar els límits dels cos. Mentre assaja Hacia un sol negro, Collado ens parla de les teles que va deixar a la intempèrie perquè mutessin de color, de la monstruositat, de com expandir la idea de ballarí contemporani i del cultiu de xampinyons al seu poble de Villamalea. Allà és on ha creat un festival de dansa anomenat Paisaje.
Ens endinsem en els magatzems del Mercat de les Flors de la mà de Constanza Brnčić. Mentre descobrim què s'amaga en aquests espais tan poc coneguts del teatre, la coreògrafa, que està a punt d'estrenar Peça sense mi, ens desvela dos aspectes que, segons ella, ens fan humans: la transformació i l'escalfor.
Núria Guiu ha treballat de ballarina amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company, Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal o Kobalt Works. Recentment ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2022, la distinció cultural més prestigiosa de Catalunya. Des de la temporada 2021-22 fins al 2023 col·labora amb el Mercat de les Flors com a artista resident presentant les seves creacions. En aquest podcast ens explica la seva aproximació a la dansa i la coreorafia.
Lia Rodrigues té una força imparable i als seus 67 anys continua sent una artista de referència en el context de la dansa contemporània mundial mentre treballa des del lloc més humil d'un país enorme, la favela de Maré, a Rio de Janeiro (Brasil). Parlem amb ella sobre Furia i Encantado, les seves darreres peces que ens explica sense donar receptes tancades, però deixant molt clar quin és el paper de l'art i la relació obligada que ha de tenir amb l’ètica.
Des de Florència, Thomas Hauert ens parla del que considera més important de la dansa: el plaer de ballar. Això és el que intenta transmetre als seus alumnes, tant a la Manufacture de Lausanne, com a l'escola PARTS o en els tallers que fa per tot el món. A Barcelona ha vingut repetides vegades i hi ha deixat una empremta important. També ens explica que li agraden els documentals d'animals i del molt que compartim amb ells. La seva companyia, ZOO, va ser creada el 1998 amb una primera peça que s'inspirava en fotografies de zoològics. El seu alter ego és un ós.
Mette Ingvartsen diu que creu en el teatre. Aquesta coreògrafa i acadèmica danesa veu el teatre com un espai d'utopia que serveix per replantejar els rols de gènere, indagar en la imatge de la monstruositat contemporània i assajar noves trobades. En algunes de les seves obres, la nuesa i la sexualitat són eixos de plantejament coreogràfic, si bé es presenten amb una diversitat estilística de tal llibertat que semblen fetes per creadors diferents. Mette Ingvartsen només busca la coherència en la pròpia obra i amb ella mateixa.
Mette Ingvartsen és una coreògrafa i ballarina danesa. Va començar la seva formació l’any 1999 a Amsterdam i va continuar a Brussel·les, on es va graduar a P.A.R.T.S. el 2004. Distingit pel seu caràcter híbrid, el seu treball coreogràfic fusiona la dansa amb altres disciplines, especialment les arts visuals, la tecnologia i el llenguatge. Entre 2009 i 2012, The Artificial Nature Series (que comprèn les peces Manual Focus (2003) o 50/50 de 2004), va desenvolupar un cicle de treball sobre les relacions humanes/no humanes. Per contra, la seva darrera sèrie, The Red Pieces: 69 positions (2014), 7 Pleasures (2015), to come (ampliat) i 21 pornografies (2017), se centra en la nuesa, en la sexualitat i en com el cos ha estat històricament un lloc de lluites polítiques.
