“Fat” (“El gros”, si estiguera traduït al català, que em sembla que no), és el primer conte del primer llibre de contes de Carver, Will you please be quiet, please? (Podries per favor callar?). Faré una pila d'espòilers escrivint açò.
Jo ja he comprat tots els llibres de contes de Carver, si no m'enganye. Per haver-hi, en tinc Beginners i també What we talk about when we talk about love, el qual és el mateix però més curtet. I sí, m'enganye, perquè em falta Furios seasons and other stories, el qual sembla que és un recopilatori i ja.
En castellà només tinc Vidas cruzadas i De qué hablamos cuando hablamos de amor. Però acabaré tenint tots en castellà o italià, qui sap, que això també serveix per a matar dos pardals d'un tret. Llàstima que coste tant comprar llibres de segona mà en italià a bon preu, si vius fora d'Itàlia.
Vaig llegir “Fat” dues o tres voltes en anglés i castellà, i una en italià, de versions en línia perquè encara no tinc la versió traduïda, que caurà.
Els protagonistes, una cambrera i un client terriblement gros. La cambrera, sol·lícita, l'atén amb molta dolçor. El tipus menja de forma desmesurada i és molt agraït i educat.
Els companys de la cambrera cauen en compte del tractament especial que està rebent el tipus, i es burlen un poc tant d'ell, sense que se n'adone, i també de la cambrera, en aquest cas sí, en tota la seua cara. La cambrera, però, s'ho pren amb calma i defensa el tipus, però sense perdre els nervis ni res.
Quan arriba a casa, a l'hora d'anar al llit, deixa que el marit la folle sense pensar-hi massa ni tindre'n ganes. Imagina que és molt grossa i que el seu home és insignificant al damunt d'ella, i després es convenç que tot canviarà.
I sí, la dona està atrapada en la seua vida, com abans el tipus el va dir que ell estava atrapat en la seua, mentre menjava, perquè no tenia opció de deixar de fer-ho. I sí, també, la dona fantasieja que convertint-se en una versió encara més desmesurada que el client gros seria una forma d'escapar de la seua pròpia vida. “Les teues escombraries (la teua grassor) poden ser el meu tresor (ser fantàsticament gros)”.
Jo tinc un prejudici absurd, però molt meu, el qual és que per a ser un gran contista del segle XX cal ser argentí. Bé, tot i que semble increïble, Carver és també, un gran contista del segle XX.