Farà uns deu anys que vaig llegir per primera vegada la col·lecció de contes Dublinesos, si no recorde malament en una edició d'Altaya de tapa dura. Jo hi havia llegit molt ben llegits els mestres del conte del segle XX, que evidentment són tots argentins, i l'obra de Joyce em va semblar hipertrofiada, i que el seu lloc de privilegi es devia, fonamentalment, pel privilegi d'haver escrit en anglés. La meua primera edició en castellà, doncs, ja no la conserve. Crec que la vaig vendre per quatre perres.
Temps després vaig comprar o em varen comprar una edició en anglés, la qual és la que acabe de llegir —amb l'ajut irreparable d'una infecta traducció al cagastellà que vaig trobar per ahí—. Un os dur de rosegar, Joyce en anglés, per a un tipus de mitjana edat que d'ací a un any ha d'examinar-se del B2 d'anglés, si tot va bé. Per descomptat, sense llegir prèviament els contes en castellà era poc del que podia enterar-me.
Si jo fos dublinés no estaria molt feliç llegint Dublinesos. L'autor el va escriure amb 23 anys i sí, es nota tota la impietat a la qual hom pot arribar quan és tan jovenet. Jutja explícitament i implícita, Joyce, els seus paisans, i els deixa com un drap brut. Des que naixen fins que moren, passant per totes les edats, els personatges estan condemnats per la seua pròpia i ridícula mesquineria, covardia i estupidesa, Si escolten la música d'un arpista del carrer, ells l'imiten, mentre continuen caminant, passant els dits per les mudes reixes d'una casa del veïnat. L'amor mai no arriba a bon port; evidentment, porta a la mort. Una mort que comparteixen els vius i els morts.
Hi ha una edició crítica de Cátedra que, potser, acabe comprant. Tinc d'investigar més qui és eixe Fernando Galván, què succeeix amb eixe “provincialisme” del qual parla en la contratapa, i veure què succeeix amb les crítiques als “nacionalismes perifèrics” que imagine que trobaré per tot arreu, si em fixe en el paratext, la qual és una de les coses que més m'interessen. És a dir, batalles no m'interesen, però sí que m'expliquen les vetllades referències a no sé quantes coses que ha ficat Joyce pertot, que alguna ja m'han explicat els youtubers que vaig anar escoltant tot llegint el llibre.