La música és passat i futur, de vegades és allò distòpic i d’altres allò que ens acompanya en la distopia. La música és feta d’emocions humanes i de màquines artificials, és composta de focs d’artifici, de victòries lunars i de llums cibernètiques. La música és moltes coses i aquí les anirem descobrint: avui, amb un peu aquí i un altre a Núvol, parlem amb un compositor barceloní que acaba d’acabar residència al Palau de la Música Catalana.

Ferran Cruixent (Barcelona, 1976) és un dels compositors catalans més interpretats a nivell mundial, amb un repertori que inclou obres d'encàrrec per a orquestra, cambra, dansa i arts visuals. D’entre les orquestres simfòniques que han interpretat les seves obres, en destaca la Detroit Symphony Orchestra, la Bayerisches Staatsorchester, la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken-Kaiserslautern o l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre moltes altres. Alguns dels directors que les han dirigides, han sigut Leonard Slatkin, Kazushi Ono o Christoph Poppen entre molts d’altres.

Va estudiar Piano i Teoria de la Música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i, paral·lelament, també va estudiar violí, va realitzar els estudis de Composició contemporània i Composició per a cinema i televisió a la Hochschule für Musik und Theatre München (Alemanya), acabant amb un Master Class Diploma en Composició Contemporània. L’any 2010 va introduir el concepte Cyber Singing, que comunica instruments i tecnologia d'una nova manera filosòfica.