Un programa en tres actes de 20 minuts. De píndoles, però amb el caos habitual. I dins d'eixe nova divisió

el tema en el que es volen centrar és la discriminació cap als vells, però també cap als joves. I ximo ens

contarà l'obra que està a punt d'estrenar a Paris i dels assajos que ha fet en Lemans. Aprofiten entre una

cosa i l'altra per parlar una vegada més de la feina dels editors periódistics. Quan torne a l'experiència de

Ximo ens conta la seua experiència després de quedar-se a dormir en una residencia de iaios i la

interacció amb la gent major. I ja que estan pensen en guardar-se un lloc allà. I resulta que el cuiner d'alla

era campió de fer hamburgueses a nivell mundial.

La perspectiva és tindre l'edat de Ximo i sentir-te jove si vas a dormir a una residència.

I després dels primer temps entren en la discriminació. I entenen que hi ha per a la gent major i la jove. I

que tots pretenem distanciar-nos de ser major amb la cirurgia o Disney discrimina perquè només fa

pel·lícules per a joves.

I apareix Larry Ellison que és un iaio amb molt diners, operat i que no pateix discriminació perquè té

molta 'pasta'.

Els divorciats en actiu i el Tinder i l'ús actiu o inactiu del mateix. L'amic que arreplega a tots els separats.

I Tinder lliga molt bé amb les mentides i el principi de Heisenberg. Com canviem quan interactuem amb

altres.

Si la natura és esplendor i mort diuen quan comença la caiguda dels éssers humans. Als 20 i escaig?

Ximo aprofitant la història del 'bulto' de Victor del cementeri de Pere Lachaise fa una proposta per un nou

programa: “Valencians refregant-se pel món”.

I atenció perquè en el tercer temps del programa Joan conta el seu viatge a Austràlia, i el futbol australià i

els deserts i els wàters enmig del no-res i el final en el parc natural de Darwin.

I la recomanació de la setmana és Somebody Somewhere.

I Ximo acaba enviant a fer la mà a nanisimo.

Per acabar el programa i quadrar el temps en tres parts de 20 minuts Joan li pregunta a Ximo perquè els

americans diuen que ho tenen 'toast' i els castellans diuen que ho tenen cru.