Fa mil anys, el rei Alfons I el Cast va manar a dos cavallers recórrer les terres catalanes per buscar un lloc perfecte per construir-hi un monestir cristià. Al fons d’una vall, protegit per la serra de Montsant i enmig del silenci, els cavallers hi van trobar el racó ideal. Allà, una comunitat de monjos hi construiria la Cartoixa d’Escaladei (o ‘escala cap a Déu’), un centre de cultura, art i espiritualitat que arribaria a acumular moltíssim poder!
Ara fa mil anys el príncep àrab Abd-ar-Rahman III va fer construir un castell damunt l’antiga acròpolis romana. És el castell de Sant Joan, conegut com “el castell de la Suda”. Quan els cristians van arribar van reformar-lo al seu gust i el van convertir en una presó i en un palau reial. I és que durant milers d’anys Tortosa ha estat un territori tan desitjat que a través dels seus monuments podem resseguir les civilitzacions, pobles i cultures que hi han passat!
Fa dos mil set-cents anys, a la plana d’Arbeca, a les Garrigues, s’hi va instal·lar una tribu ibera d’ilergets. Prop d’un curs d’aigua i sobre les millors terres de conreu, els ilergets hi van construir un poblat i la residència del cabdill. Però també una fortalesa increïble per defensar-se i controlar millor el territori. Van aixecar unes muralles altíssimes i hi van instal·lar un sistema defensiu extraordinari. D’aquesta manera, l’arribada de l’enemic seria molt més difícil! Us donem la benvinguda a la Fortalesa dels Vilars.
Us heu preguntat mai de què voleu treballar quan sigueu grans? Per aprendre un ofici primer podem practicar per agafar experiència. Però també podem estudiar tot el que envolta la professió que desitgem. I un dels llocs on fer-ho és la universitat. Ara fa tres-cents anys el rei Felip V n’inaugurava una d’espectacular a Cervera. Tenia una façana majestuosa, patis amb fonts coronades i sales amb tapissos de colors i retaules preciosos! Però... per enaltir la importància d’aquest nou centre, el rei va tancar la resta d’universitats existents a Catalunya i va prohibir que a la de Cervera es parlés en català.
El Palau Moja és un edifici molt ben conservat del segle XVIII que es troba al bell mig de la ciutat de Barcelona. Un palau amb grans salons, un pati interior, una escala d’honor i una decoració espectacular! Entrar-hi ens permet imaginar la vida i les festes de l’alta societat catalana, un escenari gairebé de novel·la, de quan les dames barcelonines portaven guants i ombrel·la! Unes parets que recullen l’empremta de les personalitats que hi van viure.
La història del recinte emmurallat de Montblanc comença amb la voluntat d’un rei de protegir la vila reial. Pere III el Cerimoniós va fer construir un perímetre de 1.700 metres de muralla, amb una alçada de prop de sis metres, i tot reforçat per una trentena de torres i envoltat per un fossar. Montblanc es convertiria en el lloc de celebració d’algunes Corts catalanes i en l’escenari de llegendes tan conegudes com la de Sant Jordi, el drac i la princesa!
El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou s’aixeca sobre un petit turó del Camp de Tarragona. És un autèntic mirador del territori! La història d’aquest edifici comença ara fa nou cents anys, amb una batalla i l’aparició d’un àngel, que va portar a la fundació d’un monestir de canonges agustinians. Però la història acaba ben diferent: el castell-monestir es convertiria en la casa senyorial d’un home carregat de diners, llibres i peces de col·lecció!
Ara fa mil anys, els nobles i cavallers del comtat d’Urgell, Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger, van dedicar les seves energies a construir castells i a ocupar fortificacions per frenar i guanyar terreny als musulmans. Un d’aquests castells, construït damunt mateix de la roca d’un turó, era el castell de Mur. La filla de la parella, Valença de Tost, i el seu marit, Ramon V del Pallars de Jussà, també hi construïren una col·legiata amb església i claustre d’estil romànic, la qual decorarien amb unes pintures espectaculars. Unes pintures que anys després serien molt i molt desitjades!
A la comarca de la Terra Alta, s’aixeca un turó on podem veure les restes del que va ser un poble: el Poble Vell de Corbera d’Ebre. Va quedar completament destruït per les bombes franquistes durant la batalla de l’Ebre, un dels combats més durs de la Guerra Civil Espanyola. Milers de projectils van causar una pila de morts i van enderrocar totes les cases. Per això, visitar aquest espai és una manera de recordar el conflicte bèl·lic i el patiment posterior dels veïns. Però també un lloc per homenatjar la pau.
Al capdamunt d’un turó de la Serra de la Guàrdia, a 450 metres d’altura, s’hi aixeca un dels castells medievals més espectaculars de la comarca de l’Anoia: el castell de Claramunt! Es creu que es va construir fa mil anys per poder vigilar millor bona part de la comarca. I és que el dia a dia d’aquelles terres estava travessat per les batalles entre els cristians i els musulmans. Dins les gruixudes muralles del nostre monument hi van viure personatges molt rics i poderosos, com la família dels Claramunt o dels Cardona. Voleu conèixer la seva història?
Durant l’època romana els habitants de Tàrraco enterraven els seus morts fora de la ciutat emmurallada, ja que fer-ho a dins estava prohibit. Aquella zona es va convertir en una Necròpolis (“ciutat dels morts”) plena d’històries que encara avui dia els i les arqueòlogues continuen descobrint. Històries de gent rica, de gent pobra, de treballadors, de cristians... Perquè les tombes ens parlen de la mort, però també de la vida de les persones enterrades i les seves societats. Us donem la benvinguda a la Necròpolis de Tàrraco!
El nostre castell protagonista es va construir al segle X a la vila de Castelldefels. Però es va tornar a fortificar ara fa cinc-cents anys per protegir millor el poble dels atacs de corsaris i pirates, els quals eren lladres i assassins que no respectaven cap llei, i que no dubtaven a arrasar tot el que es trobaven al davant. La gent de la vila tenia por, molta por! Però aquest monument no només va ser un refugi contra els pirates, sinó també una casa senyorial, una caserna militar i fins i tot una presó!
El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat a l’edat mitjana pel famós comte Guifré el Pilós. Anys després, sota la direcció del besnet d’aquest comte, l’abat Oliba, el monestir es va reformar fins a convertir-se en un edifici romànic majestuós! L’abat també es va encarregar que l’escriptori monàstic tingués una producció literària increïble. I així, durant molt temps, aquest monestir va ser un dels centres religiosos i culturals més importants dels comtats catalans!
Fa dos mil cinc-cents anys el municipi de Calafell, com avui, mirava cap al mar. Però al seu voltant aquesta zona també estava rodejada d’aigua, amb petites penínsules i illots. La tribu dels cessetans es va instal·lar allà per controlar aquests estanys i aiguamolls i per protegir els accessos cap a les riques planes de l’interior. A partir d’aquí, els cessetans van aixecar una poderosa muralla que protegia el poblat: era la Ciutadella Ibèrica de Calafell!
Fa cent anys, al costat del riu Anoia, abans que les fàbriques utilitzessin l’electricitat, hi havia un munt de molins que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar les seves màquines. A la vila de Capellades n’hi havia un de molt estimat que fabricava paper. Ara és un museu on venir a conèixer la història del paper, però també un lloc on veure i experimentar en directe la seva elaboració. I tot, dins d’una masia-molí catalana del segle XVIII. Us donem la benvinguda al Museu-Molí paperer de Capellades!
Si pensem en l’art romànic català, a molts ens ve al cap la imatge del nostre monument protagonista. Es tracta d’una de les esglésies més visitades del nostre país i tota una icona del Pirineu lleidatà. Té unes parets que combinen arquitectura, pintura, fe i ambició de poder. Si voleu saber quin sentit té tot plegat, us proposem que fem un viatge de mil anys enrere a l’església de Sant Climent de Taüll! https://patrimoni.gencat.cat/ca/histories/episodi-20-sant-climent-de-taull
L’any 1160, una comunitat de monjos cistercencs es va establir a les terres de Santes Creus, situades al marge esquerre del riu Gaià, per construir-s’hi un monestir. Situat en un paisatge privilegiat i apartat del soroll de les ciutats, era el lloc ideal per connectar amb Déu. Però aquell edifici i aquella comunitat d’aparença senzilla acabaria gaudint de la protecció i el reconeixement de nobles i reis de la Corona d’Aragó. Si voleu reviure aquells temps, entre la puresa i la riquesa, us animem a submergir-vos en les parets i les històries del Reial Monestir de Santes Creus!
En una petita barraca de pescadors de Portlligat s’hi va instal·lar, fa gairebé cent anys, una de les parelles més cèlebres de la història de l’art: Salvador Dalí i la seva dona, mussa i artista Gala. Es tracta d’una casa laberíntica feta amb el pas dels anys, amb unes vistes privilegiades, on Dalí gaudia de la tranquil·litat necessària per poder treballar. Un lloc ple d’obres d’art i objectes estranys i màgics que ens permeten acostar-nos a la vida de la parella. Avui us donem la benvinguda a la Casa Salvador Dalí de Portlligat!
Les vacances deuen ser de les poques coses que agraden a tothom. I és que sabem que als romans de fa més de dos mil anys també els encantaven! Al voltant de les ciutats solien tenir parcel·les on es construïen cases anomenades vil·les. Algunes eren segones residències luxoses, envoltades de jardins i ornamentades amb mosaics i escultures. Com la que hi havia a dotze quilòmetres de la ciutat de Tàrraco (l’actual Tarragona), on ara hi ha Altafulla. Era una vil·la espectacular, per això va acollir moltes personalitats importants. Avui us donem la benvinguda a la vil·la romana dels Munts!
https://patrimoni.gencat.cat/ca/silesparetsparlessin/episodi-17-villa-romana-dels-munts
Aquesta és la història d’una obsessió, d’algú que amb esforç, diners i tossuderia va aconseguir aixecar una fàbrica de ciment al mig d’una muntanya, al Berguedà. Eusebi Güell estava acostumat a aconseguir el que volia, fins i tot el que semblava impossible. Per això, enmig del paisatge de Castellar de n’Hug, allà on neix el riu Llobregat, hi trobem un autèntic edifici modernista industrial. Una fàbrica que va haver de superar molts entrebancs, però que va arribar a ser la cimentera més important de l’Estat. Una construcció pensada i feta amb molt d’enginy, aprofitant al màxim els recursos i les condicions naturals de la muntanya on està encaixada. Us presentem la Fàbrica de Ciment Asland!
https://patrimoni.gencat.cat/ca/silesparetsparlessin/episodi-16-fabrica-asland