Dr. Truna, Andrés o un xiquet que trencava joguets per a convertir-los en coses noves. Aquesta és la trajectòria d’un músic heterodox que forma part de tota una la constel·lació de bandes, espais, músics i artistes que mai no s’autodenominaren escena: del postpunk a l’experimentació, de Carmina Burana a Trio Truna. Una constel·lació estranya que ha quedat aïllada en una obscuritat encara per descobrir.
Completen el collage d’aquesta constel·lació Damián Solano, responsable del canal de YouTube “Chatarra y cielo”; Eduardo Guillot, periodista cultural i responsable, fa molt, del programa de ràdio Fanzine Magazine; i Roser PM, música i pensadora que parla des de l’onada de bandes postpunk, més o menys, de la dècada del 2020.
Rondalles de No-Ficció és un pòdcast autoproduït. La locució del capítol és d’Irene Klein Fariza i Mateo Martínez Monfort. La veu dels títols i els crèdits és de Carme Bernat Mateu. Irene Klein Fariza també s’encarrega de l’assessorament lingüístic. El disseny sonor, la gravació de les narracions, l’edició i la mescla és de Sr. Merryweather. La gravació de l’entrevista a Dr. Truna és de Marc Arenas Beneyto. La traducció del poema de Peter Handke és d’Arnau Ferre Samon. La imatge del capítol és de Gemma Del’Ou. La direcció, la producció i el guió és de Mateo Martínez Monfort.
Els fragments que s’intercalen amb les anècdotes de Tapineria pertanyen a les “Gestas y opiniones del Doctor Faustroll, patafísico”, escrit en 1921 per Alfred Jarry. Els fragments de les pel·lícules Drácula (Tod Browning i George Melford, 1931) i Fitzcarraldo (Werner Herzog, 1982) i de notícies i anuncis dels ‘80 i ‘90 han estat retallats i estan extrets de archive.org i de Youtube.
Cançons en ordre d’aparició:
Carl Orff - O Fortuna, interpretada per la Taipei Chanson Academy Orchestra (11/09/19)
Carmina Burana - “El telar de la locura” (1985) (Maxi El telar de la locura)
Carmina Burana - “De las danzas apócrifas” (1987) (Carmina Burana I)
Carmina Burana - “Los 240 días de mayo” / “240 days of May” (1987) (240 days of May)
Carmina Burana - “Estudio de PzMr2k” (1991) (Carmina Burana II)
Semana Santa - “Cada vez más lejos” (2023) (Autodefensa)
Carmina Burana - “Usufructus” (1993) (Déficit - Triquinoise)
Fitzcarraldo - “Ojos” (1993) (Granero Responde Ovejas)
Fitzcarraldo - “Pueden serpientes en el circo” (1993) (Granero Responde Ovejas)
Wildcat Quartet - cinema-concert al Centre del Carme (19/08/23)
Dr. Truna - “Concierto para mar, con Toro cósmico y Violín fiesta” (1995)
Dr. Truna - cinema-concert com a King Kong Truna en el Festival d'art No Lògic en Barcelona (2012)
Electric Tòtems - “Cadáver Exquisito 2” (2024)
Una història coral d’un barri qualsevol de la ciutat de València que conta la seua transformació a través dels sons i les veus que l'habiten o l'habitaven. Llogaters que han hagut de marxar del barri. Una veïna que ja hi vivia de xiqueta, la consciència de la qual ha canviat amb els anys. Una mare que es va veure expulsada del pis en què vivia. I sobretot la propietària d'una tenda de banderes que ens guia com a partícep i observadora dels canvis que l'envolten. Aquest capítol és també una exploració del paisatge sonor, amb els sons que es volen conservar, i els sorolls que el posen en perill.
Rondalles de No-Ficció és un pòdcast autoproduït. La locució del capítol és d’Irene Klein Fariza i Mateo Martínez Monfort. La veu del fals documental de banderes és de Rayco García Perdomo i la dels títols i crèdits de Carme Bernat Mateu. Irene Klein Fariza també s’encarrega de l’assessorament lingüístic. El disseny sonor és de Sr. Merryweather, la gravació del so directe de Daniel S. Torres i la gravació de les narracions, l’edició i la mescla de Marc Arenas Beneyto. La imatge del capítol és de Laia Erre. La direcció, la producció i el guió és de Mateo Martínez Monfort.
La batucada que sona en la manifestació és Borumbaia.
Lola i Amparín vivien juntes: una era vidua, l’altra fadrina. Quina relació tenien? I si eren parella, como podia ser la seua realitat? Christo Casas ens ajuda a llegir aquesta història amb la seua novel·la, El Power Ranger rosa, i amb el seu assaig, Males pècores. ··Rondalles de No-Ficció és un pòdcast autoproduït.
Aquest episodi ha estat locutat per Irene Klein Fariza i Mateo Martínez Monfort, amb poemes de Carla Santángelo Lázaro llegits per ella mateixa, assessorament lingüístic d’Irene Klein Fariza, disseny sonor del Sr. Merryweather i gravació, edició i mescla de Daniel S. Torres. La imatge de portada és d’Eixa. Producció, documentació i guió de Mateo Martínez Monfort.
La cançó que sona quan es parla del anys ‘80 és “Azul” (1983), de Polanski y el ardor.
Paquita, una xiqueta del Cabanyal, va ser enviada al centre de la ciutat de València a viure amb la seua tia, Lola, i una amiga d’aquesta, Amparín. Elles, dues dones que vivien juntes en ple franquisme, són les protagonistes d’aquesta història que ens conta Paca. Com va viure aquella xiqueta el canvi de context? Què passava amb les dones que no matrimoniaven en un moment en què l’imperatiu era casar-se?Per a respondre aquestes preguntes, ens acompanyen Carles Fenollosa (Irreductibles) i Raquel Ferrero.
Rondalles de No-Ficció és un pòdcast autoproduït. Aquest episodi ha estat locutat per Irene Klein Fariza i Mateo Martínez Monfort, amb poemes de Carla Santángelo Lázaro llegits per ella mateixa, assessorament lingüístic d’Irene Klein Fariza, disseny sonor del Sr. Merryweather i gravació, edició i mescla de Daniel S. Torres. La imatge de portada és d’Eixa. Producció, documentació i guió de Mateo Martínez Monfort.
Els fragments del NODO, la sintonia d’El Consultorio de Elena Francis i els anuncis de l’època estan extrets de YouTube. Els fragments de la pel·lícula Calle Mayor (1956, Juan Antonio Bardem) han estat retallats per nosaltres.