El cant nou o nova troba és un gènere els inicis del qual van ser les cançons de protesta contra els governs absolutistes dels diferents països de Llatinoamèrica, des de Cuba fins a Xile. Cada cantautor ha donat el seu estil i aportació única, sense perdre l'essència que caracteritza el cant nou: lletres intel·ligents que expliquen temes socials, de protesta o històries d'amor.

Les expressions musicals, van adquirir un caràcter antiimperialista després dels moments més convulsos que van succeir a Llatinoamèrica entre les dècades dels 50 i els 70. La Cançó de Protesta dels anys 70 va marcar una època de lluites en què la joventut de la regió va assumir la música de protesta llatinoamericana com el seu cant de resistència davant l'autoritarisme governamental i l'imperialisme nord-americà.

Cada cop s'obre més el gust pel jazz i els “performers” de la nova escena del jazz mexicà.
El jazz fet a Mèxic és l'expressió d'una creativitat galopant. Està desbordat de manifestacions que van des del piano fins al format de Big Band. Hi ha espai per a tots els subgèneres: hot jazz, swing, jazz llatí, hard bop, jazz manouche, l'avant-garde, free jazz i tota mena d'híbrids sonors.

Després d'anys de censura cap a finals dels 80 i principis dels 90, el rock mexicà va recobrar l'aparador mediàtic. Van néixer noves bandes de rock modern mexicà que van marcar la música en espanyol, entre ells, Los Caifanes, La maldita vecindad y los hijos del quinto patio i Bon y los enemigos del silencio. Alguns grups van començar a produir versions idèntiques de les seves cançons en anglès i en espanyol. El 1987 la companyia discogràfica BMG Ariola, impulsa una campanya per propagar la música de grups de rock en espanyol, donant origen a l'anomenat : "Rock en tu idioma".

L'11 i 12 de setembre de 1971 el Festival de rock d'Avándaro va canviar la manera d'entendre la música i la joventut mexicana, en un moment històric complicat i de commoció causada per la massacre que l'exèrcit va cometre contra el moviment estudiantil el 2 d' octubre de 1968 a Tlatelolco i de l' infame "Halconazo" el 10 de juny de 1971. Tinta Blanca, División del Norte, La Revolucion de Emiliano Zapata, Three souls in my mind i Peace and Love van ser algunes de les bandes de rock emblemàtiques que van participar en aquest festival.

Tres compositors de música de concert representants de l'època del nacionalisme musical mexicà el qual va assimilar i recrear la música popular vernacla. José Pablo Moncayo, Blas Galindo i José Revueltas van compondre obres recreant la música prehispànica mitjançant l'ús de la música indígena tradicional de l'època.