Pel que sabem fins ara –molt menys del que sabrem en els pròxims dies–, l’exàrbitre José María Enríquez Negreira ha viscut com un sàtrapa a compte del Barça, client exclusiu de la seva empresa, Dasnil 95, un embornal que va col·lectar set milions d’euros del club entre 2001 i 2018, sense que se sàpiga per què i per a què, encara que l’afer exhali una pudor insuportable. Enríquez Negreira, que pertany a la famosa colla d’espavilats de la dècada dels vuitanta, va comprendre ràpidament els avantatges de la seva activitat. Després de 13 anys de trajectòria, va abandonar l’arbitratge, però no els seus rèdits. El 1994, es va instal·lar com a vicepresident del Comitè Tècnic d’ Arbitres, òrgan que depèn de la Federació Espanyola que designa els jutges dels partits, decideix els ascensos i descensos de categoria, concedeix etiquetes d’internacionalitat i governa amb aire misteriós els àrbitres. Aquesta setmana s’ha conegut la seva llarga i sucosa relació amb el Barça, mantinguda en secret per les dues parts i només destapada pels problemes d’ Enriquez Negreira amb Hisenda entre 2016 i 2018, inspeccions que van descobrir el pagament d’1,4 milions del club a la seva societat mercantil. El vincle Enríquez-Barça va acabar a mitjans del 2018, durant la presidència de Josep Maria Bartomeu, no tant pel desig de trencar la col·laboració com per les estretors econòmiques del club.