Qui més qui menys, una flauta tonta a casa tothom té, sigui de fusta o de plàstic, fóssiu bons estudiants o uns pèssims músics de Bremen. En aquest episodi ens remuntem als orígens dels grans compositors d'aquest país (JAJ no) i rememorem el malson que suposava haver d'aguantar la resta de la gent de la classe fer sonat aquest maleït instrument, que en si no ens ha fet res greu, però una classe d'ESO amb aquestes armes letals, poden rebentar tots els timpans.

Però... qui coneix algú que toqui el flabiol? En Pablo sí, el problema és que la persona a qui truquem SE N'HA OBLIDAT de tant fosc com és aquest capítol de la seva vida! És el cas del Ferran, que ens revela que l'amnèsia només la té pel flabiol, la resta de la vida la recorda perfectament.

D'allà saltem a criticar el cajón, i busquem un pianista que és el David que viu i ensenya piano a Berlín, però no hi ha manera. Afortunadament, qui es mulla més és l'Armando, que ENTRA AL JOC DE CRITICAR ELS BAIXISTES (i altra fauna similar). Si ens voleu explicar les vostres experiències amb instruments, ja sabeu on som! Us estimem