"Jo diria que somiava en algú que mai no ha estat real. Em creix tot a batzegades. Em sento bé però em veig fatal: ferros! La vida és complicada... 13 anys i duc ferros a les dents!". Us en recordeu d'aquest opening? Potser algunes sí, forma part de la infantesa de les tres princeses que fem AA: els bràquets, els ferros, els aparells de nit i el pal que ens feia anar un cop al mes a cal dentista perquè ens apretés la mandíbula i corregir la mossegada. En aquest episodi plantegem una pregunta d'investigació que és la que dona nom al tema, i per respondre parlem amb dues afectades i una dentista.
La primera és la Raquel, que amb 28 anys ha pres la valenta decisió de posar-se bràquets. Ens confirma que se li enganxa el menjar i que continua sent la merda que és portar els ferros. Ella conclou que és 50%-50%, que és tant ruïna com inversió. En la mateixa línia va la Cris, que ha optat per posar-se les fundes transparents que tan de moda estan. I confirma -també- que fan mal i que són incòmodes. Pel que fa a la dentista és la meravellosa Carme, higienista del Ferran a Olot, que ens revela les coses més fastigoses amb les que ha topat la vida i com hem de mantenir una bona higiene. També traiem la vena més socialista i concloem que la salut bucodental ha de ser lliure i gratuïta per tothom. Visca! Ah, i també descobrim que en Ferran podria haver tingut la boca de cromanyó.
Per acabar, ANTICIPEM de quin tema parlarem al següent episodi, que optem per petar-nos el sorteig ja i tal. Escolteu-nos per saber de què va tot plegat.
